CRONICA NEW YORK
- This topic is empty.
-
Entrades
-
Aqui teniu la meva crònica Crònica
Primer de tot donar les gràcies a en Xavier Sahuquillo sense l’ajuda i els ànims d’ell no hagués estat possible aquest somni la Maratò de New York.
Xavi, de tot cor! Moltes gràcies!!!!!!.És la meva primera Marató i desprès de escoltar els consells de molta gent, i el cansament que portava degut a les caminades com un guiri més, vaig decidir córrer amb calma i disfrutar de la cursa; això vol dir durant tota la cursa vaig gaudir de la gent que anava animant i de tot el que envolta a la cursa fins i tot vaig parar-me davant de la meva dona i vaig parlar una estona on li vaig explicar tot l’emocionant que havia estat la cursa fins ara, això últim va passar cap el quilòmetre 25.
Doncs, ara bé la cursa, vaig quedar amb el Manel a les 05:00 AM, i vam agafar al ferri que ens va portar cap a la Sortida, un cop allà tot estava molt ben organitzat.
Hi havia tanta gent que el Manel i jo ens vam separar a l’hora de pixar, i ja no ens vam trobar fins dos hores desprès d’haver finalitzat la cursa.
Des de les 06:15 hores fins a les 09:40 vaig passar molt fred, tot i que anava molt abrigat amb molta roba que durant la cursa vaig anar llençant, aquí vaig ser víctima de la meva inexperiència ja que molta gent portava sacs de dormir i descansaven o dormien dues hores més a la línia de sortida.
Abans de la sortida l’organització ens va preparar biguels, (esmorzar típic Newyorqui), cafè amb llet “calent”, barretes, begudes energètiques, etc,etc,etc….
El moment més impressionant de la sortida, va ser el New-York New-York de Frank Sinatra, i a córrer.
Molt bona organització, molts habituallaments, molts mèdicals, durant tota la cursa i des de el Km 1 fins al 42 molta gent animant.
Durant la cursa no vaig patir gens, anava per sota de 6 minuts el Km, i lo difícil era aguantar tan lent durant tota la cursa perquè sense adonar-te’n compte et posaves per sota de 4’ el Km, tot i així em va sortir una mitjana molt constant.
A partir del Km 34 que em trobo amb moltes forces; del famòs mur que em va parlar tanta gent estava amagat per alguna avinguda i no el vaig veure i decideixo apretar fins a la Meta, ja que em dono compte que si vaig a menys de 5’ el Km arribaré amb menys de 4 hores.
Durant aquests Km vaig veure molta gent que va punxar, que caminaven o es paraven de cop i els tenia que anar esquivant.
La pujada de Central Parc ni la vaig veure de l’empenta que em donava el públic.
Arribo a Meta i vaig saltar d’alegria i al cap de 10 segons d’estar parat em dono compte que no puc caminar i que tinc dolors per tot arreu.
Al final 3 hores 59 minuts i amb ganes de fer-la cada any.Agrair els ànims que em vau donar a través del fòrum
Força quilometres per tothom.Lo Ernest :woohoo:
Ostres Ostres Ostres!!!
Debut a Nova York… i de quina manera!!!
ENHORABONA ERNEST!!!
i que només sigui la primera!
Felicitats a tots el ponentins que vau participar d’aquesta GRAN festa !!!
Porcalleocho, deu n’hi do quin temps!!!!
Ostres !! no havia vist aquest fil, faig un copiar del fil de New York i copio en aquest.
Hola a tots.
No em vull estendre massa i tampoc vull fer una crònica.
ja vaig sortir una mica tocat, suposo que per el fred, vaig anar be i a ritme constant fins el km 21 (7’30” Km) a partir d’aquí en una pujada d’un pont al voler mantenir el ritme el quàdriceps que aguantava per un fil va dir prou, fins aquí, primera mitja de la cursa diuen que es més suau, jo diria que no, el que passa es que portes pocs kms i no es noten gaire. Vaig aguantar corren fins el km 31 però el ritme era molt lent, en aquest punt vaig dir prou, les meves cames no aguantaven per cap banda i a partir d’aquí que ja feia alguns kms que anava molt petat va ser un calvari, la pujada de la 5th avenue i el puja i baixa constant del Central Park se’m van fer eterns, l’ultima pujada 100 metres abans de l’arribada per més que volia cada vegada anava més a poc a poc.
Quan vaig creuar la meta i trepitjar la catifa les llàgrimes van sortir però com ja he dit a corredors.cat no de alegria si no perquè s’havia acabat aquella tortura.
No es poden fer gaires coses amb un genoll destrossat i un quàdriceps que s’aguanta per un fil.
Ja estic casi recuperat del tot menys aquest ultim i a hores d’ara veig la marató d’un altre manera encara que segueixo pensant que es una marató dura i per anar a gaudir de tot el que l’envolta, es impressionant i per més que expliquem no es suficient.
Ara farem un pensament i ens farem una revisió per veure si podem fer quelcom per ajudar-me com a mínim a anar aguantant de la millor manera possible.
Moltes gracies per el vostre suport.
Una abraçada i fins a la propera
XP
El fòrum ‘Cròniques (tancat)’ s'ha tancat a temes i respostes noves.