[Enric]

Un bon dia un company et diu… “Fem la Carros?” Pos bueno, pos vale (com diría el Maki).
Fem-ho.

Ell – el Josep Maria, que es un Km0 però no ho sap- va fer la ultra i es va quedar a un pel d’ acabar. A les 23 hores va tenir que dir prou, el temps li va fer la guitza. I la vol tornar a preparar. Vol repassar i aprendre el recorregut. Munta un equip amb un altre bon company, el Sisco.

Doncs som-hi!

La Carros, el seu entorn.. encisador.Un lloc magic, llacs, vert, camins i pedra. Una experiència. Suor i paisatge, esforç i riure, postals i paraules.

I anècdotes i records, com sempre.

Al ritme que ens va bé, anar fent… I de cop i volta et passa una mena de jamaicà de les muntanyes. I comentes amb els companys: o està vacilant-nos o … Samarreta Salomon tipus Jornet, micromotxilla, dos bidons a l’ alçada dels pectorals i es recolza als genolls a les pujades, sense patir. I … per rematar-ho, el segueix una noia! que de tant en tant, ell espera.

Miro de seguir-la una mica, va sense cap pes i sembla fresca… és el nostre 2on dia. Ho deixo estar.
Seguim.

A falta de mitja hora per arribar al refugi decideixo córrer a ritme –el meu- el darrer trajecte, i aprofito per perdrem tot solet. Quan calculava que en 5 minuts ja arribava al refugi me n’ adono que de refugi rés de rés. Giro cua, torno al punt on m’ he separat dels companys i torno a començar. Ara veig una microfita que s’ havia amagat fa 3 quarts d’ hora.

Arribo al refugi. Els meus companys son fora, m’ esperen. Sopem i… allí apareixen el jamaicà i la seva companya.

Petem la xerrada, resulta que es de Vitoria. El vacilo una estona i a la fi em confesso: he viscut 13 anys a la seva preciosa ciutat. Tenim coneguts i espais comuns; hi ha feeling.

Comencem a entendre alguna cosa. Té prous punts com per fer la UTMB, la ultra del Mont Blanc. I al sorteig li ha tocat tiquet per fer-la. Està entrenant. Aaaaa. Entesos.

Parla amb humilitat, ànsia i il•lusió; com un nen que te por d’ estrenar una joguina.

A dormir. Esmorzem i ens separem. Nosaltres som més matiners, necessitem més temps per acabar, es evident.
En aquell lloc curiós, bonic i dur anomenat Contraix, ens passa, ràpid i segur. Ens diem adéu, i veiem com desapareixen. Van cap a la seva furgona.

Acabem i cap a casa.

Passen les setmanes, despedim les vacances. Torno al mon on hi tinc la realitat del dia a dia.

Netejo el meu correu, i em trobo un missatge curiós. No reconec l’ adreça, l’ obro. Un tal Javier Dominguez. Es el jamaicà de Vitoria!

Ens va fer una foto –portava càmera!- i ens l’ ha fet arribar. Nosaltres a dalt del Contraix, i ells, a la base, clar. Tot un detall.
Gracies. La comparteixo amb els companys.

EL Josep Maria, m’ envia un missatge: “has vist els resultats de la UTMB?”. Doncs no.

Els hi faig un cop d’ ull. I diuen això:

12. 1531l DOMINGUEZ LEDO Javier, 12; 12,32.

OSTIA! (perdoneu)

Traduït: aquell xicot que pot ser ens vacil•lava… HA FET EL 12é en la UTMB!!! Un altre galàctic.

El 12. Amb poc més de 12 hores . Per cert, hi participaven 2.300 corredors amb solvència obligatòriament demostrada amb un mínim de punts.

Espero tornar-lo a trobar. Una bona experiència, quan la repeteixi- que ho faré- m’ en recordaré d’ ell.
També una sort.

I tot i que molts pocs llegiran aquest pal, volia compartir-ho.

Zorionak, Javier.

Ho podeu comprovar i coneixer a la web, ja teniu obertes les inscripcions del 2013, si teniu els punts… http://www.ultratrailmb.com/page/1/El_evento.html

[Autor]

Entrades