Azkoitia-Azpeitia XV. Maratoi-erdia, 29 de març 16.30
- This topic is empty.
-
Entrades
-
Egun on,
A la web dels correcats he trobat aquesta suggerent proposta.
Cau just després de setmana santa, menys problemes per trobar allotjament, es corre un dissabte a la tarda, tenim el vespre i l’endemà de llibertat.
Uns 1200 atletes el 2006, i un perfil que promet volar, el primer té 1h 00 😥 I el mes de març segur que no fa temps de novembre…
Proposta feta, si algú s’anima encara m’ho penso. Algú l’ha feta mai o en sap alguna cosa?
La web és de l’any passat.
Decidit, demà faig el pagament.
M’hi fareu anar tot sol? Que n’ha de ser de verd aquella terra a finals de març.
4 h i mitja des de Lleida. 😉
Salut!
Llàstima que no sigues enguany a la Marxa Noguerenca, crit, no hi has faltat mai.
I sí, el perfil et farà volar com tu saps. Bona sort i bona cursa !!!
uff, crit
quin perfil, aquí volaràs, és una llàstima si al final has d’anar sol, jo perquè és molt aviat després de barcelona, sinó de ben segur que m’ho pensava, m’agrada molt aquella terra i aquest perfil és per a fer marca segura amb una bona preparació
ja ens explicaràs, o ens explicareu si algú més fa el pas d’anar-hi
salut
Bones,
Crit explica’ns com et va anar.
A veure si al final s’haura quedat per allí a viure que tot sovint hi va a córrer.
Salut
Uieps, ja us he portat la pluja…
Un cop de cap i m’inscric a aquesta mitja per la seua història i l’atracció d’un racó que em faltava per conèixer. No me la prenc amb gaire intencions, està escrit que el 2008 i jo, atlèticament parlant, no som amics. A la butxaca, però, una carta per si toca jugar-la.
El viatge és plàcid i el pas a la terra humida es fa ràpid. A Saragossa no parlen de tranvassament sinó que vigilen que l’Ebre no rebenti, quin goig veure’l passar!
La baixa Navarra és del color del pa, però així que la cosa s’enfila tot es tenyeix de verd si bé encara la neu de setmana passada es deixa veure. Just deixar Navarra, deixem l’autovia i girem a l’esquerra direcció Tolosa per una carretereta de ciclistes. No és un altre país, és un altre món.
Mica en mica ens sentim dins del cor de guipúzcua amb tot el que això comporta. La sensació que tot és euskaldun.
Finalment toquem Azpeitia i coneixem també Azkoitia, són pobles relativament semblants, entre muntanyes, i amb dos carrers centrals de llambordes i tavernes. No sabria triar-ne un per viure. A mig camí de tots dos el santuari de Sant Ignasi de Loyola, tot cuidat al mil·limetre, circuits de running, etc.
La cursa
El divendres ens va rebre amb pluja i hem marxat avui diumenge amb un front trepitjant-nos els talons. El dissabte va ser una altra història.
Res m’agafa per sorpresa, cursa de tarda i un vent de sud que ho encén tot. El matí ja es fa sense jersei, i a la tarda la gent es passeja amb màniga curta: 25 C a l’ombra. Tot decidit.
Autocars llançadora et porten a la sortida des del poble d’arribada, i aviat hi sóc. L’ambient no el sé explicar, ens concentren a la plaça de l’ajuntament, amb música de la terra i llavors 10′ a la línia de sortida, amb tavernes a cada costat.
Són deu minuts d’espera difícils, tot molt estret. No reconec ningú, i per un moment penso que sense arracada no em deixaran córrer. Adverteixo a un parell de novells que el xip no va a l’orella sinó a la sabatilla, si no fos per mi…
Serà un 3 x 7, una volta per Azkoitia més l’anada a Azpeitia i dos voltes a un circuit de 7 km, amb un parell de pujadetes maques que al final també baixen.
El primer 10.000 surt en 40′, però el cos em crema, de dalt a baix. Decideixo d’anar tot sol i mantenir un ritme fàcil, molts em deixen i jo estic més pendent d’hidratar-me que no de res més, bec tot el que trobo i arrossego sempre l’ampolleta d’aigua.
Falten dos voltes, a la primera ja es llegeix com anirà la segona, i no m’equivoco. Torno a passar la majoria dels que m’han deixat, i no paro de trobar gent caminant… Animo a un company de Puigcerdà que no es tornarà a equivocar i faig un duet amb un basc i junts arribem a meta a un ritme simpàtic.
El rellotge marca 1.26, i n’estic molt content. No he trepitjat el límit en un dia que no tocava, tot i així he suat i treballat la cursa. No estic mort però sí una mica trinxat, vaig a posar una mica d’oli nou en una taverna i tot a lloc.
La cursa és recomanable, l’entorn ho és tot. La sortida, els carrers, l’arribada en una recta maca, al peu de Loyola. Ni gran samarreta ni res fora de lloc, tampoc ho demanava, més de 1000 atletes, bascos però també de canaris, madrilenys, etc. S’ha de fer alguna vegada.
Us passo algunes dades (2007/ 2008), de veritat, si no és el dia, val la pena anar a buscar res que no desitgeu.
Arribats (07/08.) 959 / 889
Sub 1 h 20: 112 / 51
Sub 1 h 25: 231 / 135
Sub 1 h 30: 424 / 248
Sub 1 h 35: 581 / 376
Sub 1 h 40: 725 / 524Au, salut i si mai em perdo ja sabeu on trobar-me.
iepaaa!!!!!!!!!!!
crit, un plaer tornar a llegir que acabes content d’una cursa, ja veuràs com ara torna a fer pit avall.
tens dues virtuds a envejar: saps el que vols i a més ets jove, jo ja en voldria tenir només una jjejeje
ps. no si ja és veritat ja, que fariem sense tu 🙄 😉
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.