Anècdotes d'un... mmm.... corredor?

  • This topic is empty.
  • Autor
    Entrades
  • #2540
    Avatar
    Álvaro
    Participant

    De vegades sembla que hi ha alguna conjunció astral que marca el curs de la meva vida i contra la qual no s’hi pot fer res. Us explico una successió de fets, més que res per escriure d’alguna cosa que llunyanament tingui a veure amb això de córrer.

    Al desembre de 2007 arribo al millor moment de forma de la meva vida. Poca cosa comparat amb el que feu per aquí, però estic millor que mai en pes, entrenaments i curses.B)
    Al gener de 2008 tinc una filla :woohoo: que ens fica a dins de la categoria de “Família Nombrosa”.
    Passo els mesos lògics d’adaptació a la nova situació familiar. Gairebé no corro, pero penso que potser em podré preparar una mica per a Templers.
    A partir de la primavera de 2008 començo a sortir. Algun constipat em va interrompent els meus tímids avenços. Arriba Templers i surto al carrer a mirar.
    A l’estiu de 2008 ja començo a córrer amb alguna assiduïtat i penso en las curses de la tardor i l’hivern.
    Al setembre de 2008 la petita comença a dormir malament. Passem uns mesos com autèntics zombis. Impossible córrer.:S
    Cap al desembre de 2008 aconseguim que la nena entengui que a casa tenim el costum de dormir a las nits. Començo de nou. Sembla que ara la cosa funciona, torno a pensar en Templers.
    Al febrer de 2009 començo un procés de constipat-bronquitis-neumonia-bronquitis que em torna a aturar durant una bona temporada.
    A la Setmana Santa de 2009 estic començant una altra vegada.
    Al maig de 2009, fent el ruc a la platja amb els nens em faig mal en una costella:blink: . No puc ni dormir, impossible córrer.
    Al juny de 2009 enèsim començament. Surto un dissabte molt tranquilet i sembla que el genoll dret es vol queixar. Ho deixo estar una setmana (no vendrà d’aquí, penso). No tinc molèsties durant tota la setmana i dissabte passat ho torno a intentar. Resultat? Diumenge estic coix, no puc fer el joc del genoll. Avui sembla que no em fa mal.

    Visitarem al metge, esperarem que això passi i tornarem a començar, cap problema. Però em pregunto què m’haurà preparat per al proper començament aquella conjunció astral que no em deixa.

    Això té un al·licient, es como una peli de suspense: que em passarà ara?

    Potser algun dia tornarè a ser corredor, o potser no. És entretingut.:)

    N’hi ha una frase que em ve al cap una i altra vegada: “Folfer a empessssaaaarrr” que van dir quan això de l’Óscar a Garci (Que us en recordeu?):laugh:

    #21849
    Avatar
    kaiser
    Participant

    El que no pot ser és que només haguem coincidit una vegada entrenant :P

    Vinga, ànims i a tornar-hi! Aquesta vegada serà la bona B)

    #21853
    Avatar
    Icaro
    Participant

    Alvarfanyez, Company, només unes paraules per donar-ter ànims..

    La frase que tinc com a signatura m’agrada perquè parla de motivació i hàbits…La va pronunciar Jim Ryun. Al 1964, acabats de fer els 17 anys es va convertir en el primer atleta d’una escola secundària als EEUU en còrrer la milla en menys de quatre minuts… Aquest atleta als jocs olimpics de Mèxic va aconseguir la medalla de plata als 1.500, malgrat haver estat diagnosticat amb mononucleosis a principis d’aquell mateix any, el 1968. Com veus, és un exemple de superació…

    Jean-Jacques Rousseau, un filósof francés deia que la paciencia és amarga, pero el seu fruit és dolç… El proper intent serà el bo, segur…!!!

    Endavant… ;) ;) ;) ;) :laugh: :laugh:

    Txema

    #21854
    Avatar
    Saltamartí
    Participant

    alvarfanyez ,

    Deixa’t portar per la vida, tot vindrà en el moment que hagi de venir…

    Amunt les famílies nombroses! ;)

    Salut i força!

    #21896
    Avatar
    Álvaro
    Participant

    Gràcies pels vostres ànims. De fet, ja m’ho prenc amb filosofia: “Serà allò que hagi de ser”:dry: .

    ICARO
    Ja m’havia fixat en la teva frase, m’agrada, la història encara més. És una sentència indiscutible:) .

    KAISER
    Vols dir que no et faria res entrenar amb un merengue?B)

    XAVVIER
    Algun avantatge té això de la família nombrosa. La Generalitat dóna més diners que a les altres famílies i tenim més punts per entrar a les escoles. I la millor: a casa mai no ens avorrim:woohoo: .

    Bé, sense tenir ni idea, jo diria que ara el genoll es queixa perquè segurament la inactivitat m’ha debilitat la musculatura i ha d’haver alguna cosa allà dins que es mogui més que abans. Potser hauria d’haver començat més suau, tot i que he començat molt tranquilet sense fer cap bestiesa (això, si més no, era el que jo pensava). Com que no tinc cap inestabilitat ni cap soroll estrany, jo crec que amb repòs es passarà. Aviem que diu el metge.

    Llavors tornaré a començar molt més suau i tranquil, molt conscient de que ja no sóc un noi:( i a certes edats ja s’ha de prendre tot amb molta calma.

S'està mostrant 5 entrades - de la 1 a la 5 (d'un total de 5)

Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.