6 hores de Calella de la Costa
- Aquest tema està buit.
-
Entrades
-
Hola Km0’s.
Pel que es diu en aquest fil i pel que jo puc imaginar….
Aquest tipus de cursa (6 hores) són la porta ideal per entrar al apassionant món de la parella…..vull dir….l’apassionant món del Ultrafons….o senzillament, fer-ne un petit tast o una presa de contacte……
Tot i la meva encara inexperiència en el món del running……tot i reconèixer que encara em falten moltes coses per aprendre en vessant de la ruta tradicional……a mi em faria molta gràcia anar a Calella encara que només sigui a ficar el nas……Malgrat tot, aquest cop no podrà ser……..només una setmana abans estaré passant-les “canutes” pels carrers de Donosti i estic segur que necessitaré una llarga recuperació……
Però a la propera no hi penso faltar……
Estefi, Luigi, Albertbo…..Molta sort i a gaudir…..que només són quatre dies…..vull dir ….6 hores !!!Salutacions.
(em frego les mans pensant en les vostres cròniques……)
Moltes gràcies By Keds i molta sort a Donosti
Aquest matí he fet la tirada llarga que tenia programada. M’han sortit 43 kms i 880 m+ en 4h30min en un circuit 50% pla i 50% muntanya. Ara a la Plana de Vic estem de sort i fa dies que no hi ha boira, però és clar, gela que dóna gust. A mi el fred m’agrada, he sortit de casa a -3ºC però aviat ja no es notava. El cas és que amb el pas de les hores m’ha acabat fent mal la gola i més avall, de tant ventilar aire fred. A moltes bagues la temperatura no ha pujat en absolut, era tot de color blanc “sota zero” molt i molt maco. He hagut d’anar força atent, el dijous és dia de cacera. Una bona sortida
Dono per acabada la preparació per a les 6 hores, una preparació molt escadussera en kms, però és el que hi ha
En fi, una altra batalleta, que tenia ganes d’explicar :blush:
Luigi ha escrit:
Quote:Aquest matí he fet la tirada llarga que tenia programada. M’han sortit 43 kms i 880 m+ en 4h30min en un circuit 50% pla i 50% muntanya.Què diu que diu, Luigi ?
55 kms. ??????? Això no és res per a vosté, superhome !
:woohoo:
Com un llum!!!
Luigi, ja et val. La rodadeta, una mamato mes plus extra
Reina de la Ruta,ho sento, ja no tens capacitat de sorprendrem (o si?)
Albertbo, apa un altre. I el By que es veu per l’ horitzo…
Lo dicho, com un llum!!
Després d’estar fent el dropo :blush: durant tota la setmana demà sortiré una estona a despertar les cames i diumenge ben d’hora… cap a Calella!
Espero que estigueu animats i amb ganes, ens ho passarem molt bé!
Bon viatge
Aquest 2008 se m’han tornat a “escapar” els 100 km, però no volia acabar-lo sense batejar-me en l’ultrafons en ruta. Les 6 h de Calella han estat un gran encert!
I és que córrer al costat de mestres de la distància -i bones persones- com en Paris Canals, Paco Robles, Edu Clemente, l’Estefi o en Pep Moliner dóna molta seguretat i ho fa tot molt senzill. De debò
La meva cursa té dues parts: “abans” i “després” d’anar al lavabo , allà al km.30. La intenció era acostar-me als 55 kms, però veient que no em fatigava he anat fent molt suaument i he arribat als 60.6 km, cosa que em fa estar molt satisfet.
Evidentment, he passat alguns kms difícils, sobretot quan m’ha aparegut el meu conegut i temut mal a la planta del peu, prop del km.45, però el fet de poder trepitjar terra ho ha alleugerit. També estic molt content d’haver pogut córrer gairebé durant tota l’estona, caminant molt poquet.
I després el magnífic dinar de germanor amb en Vicenç Solé, Xavi Marina, l’albertbo, els citats més amunt i la resta de la colla ultrafondista, arrodonint un dia molt especial.
Vull agrair els companys de la Penya 100 km Domingo Catalan per la bona feina i la gran tasca portada a terme. Sou fantàstics!
Em sembla que ens tornarem a veure…
Els tres mosqueteros :silly:
Vull fer un petit comentari: l’Estefi corrent destil.la seguretat i senzillesa, unes grans virtuts, i el mestre albertbo… què voleu que us digui del MESTRE?
Fins aviat, companys
abans de res…. FELICITAT A TOTS EL PARTICIPANT I ORGANITZADOR….
quin dia¡¡¡¡ TOT GENIAL…
:silly: el temps, els amics… els kms… el dinar de germanor… TOT.
contenta de la participacio de les terres del Ponent, en Miquel Soler, (es un mestre),Luigi i Albertbo, amics i grans corredors(contenta de que estem juns aqui)…i amb molt bons resultats…
jo, mes que contenta, volia fer 60 km i el resultat va ser 58 km 6oo mts… (no esta mal¡¡)
pensant que no estava molt preparada per la prova,pero tenia tantes ganes¡¡¡
petons a tots
estefiAbans de res, agrair a Joker el seu suport explícit. No sé si hem tingut sort però sí, considero que ens ha anat molt bé a tots tres i ens ho hem passat també molt bé.
D’altra banda, vostè va molt errat, Luigi
: els MESTRES són tota la patuleia de noms propis que ha esmentat, jo només sóc un aspirant a ajudant d’aprenent (definició genial d’algú ja fa temps). És més, què carall fa la realesa relacionant-se amb un plebei com jo ? :dry:El cas és que, realment, em vaig anar enredant jo solet en aquesta aventura, molt ajudat pels cants de sirena que m’arribaven des de Calldetenes i Alpicat, això sí…
Havia fet l’ultrafons que ja he detallat en algun missatge anterior amb vint-i-tants anys i un estil de vida sens dubte més saludable que l’actual. Només diré que dissabte em vaig despertar amb una certa ressaca (ho heu endevinat, vaig celebrar anticipadament el Dia de la Constitució espanyola) :silly: :silly::silly:
Diumenge sóna a Castelldefels el despertador a les 5.30. Mandrejo fins les 5.45. Mentre m’afaito penso en si no seria millor anar a Calella en cotxe i estalviar temps de viatge. Però penso també en la tornada i em sembla que el més assenyat és anar a L’H i deixar-ho tot en mans de la RENFE. Seny ? Aquí sí.
La rauxa és haver-me inscrit a les 6 hores de Calella. Jo sóc així, si em penso massa alguna cosa no la faig i després potser m’en penedeixo. Aquest punt d’irreflexió (dieu-li immaduresa si voleu) m’ha donat grans alegries i també grans decepcions. Us avanço que Calella va ser una gran alegria.
En les anteriors ocasions on havia fet ultrafons no m’hi havia pas preparat de forma excepcional, més aviat diria que m’ho prenia com una cursa una mica més llarga del normal i ja està. Sí, sí, era més jove, estava més bé, etc. etc.
Plantat ja a Calella, havent esmorzat la fideuà sobrant del sopar d’ahir, em menjo un plàtan a l’estació i em prenc un cafè, psico-físicament important, al bar del costat. Estic a punt.
Estic a punt ? Us en fareu un fart de riure: la meva preparació envers una prova tan exigent com aquesta ha estat… … ridícula. Ridícula, repeteixo. Dies enrera afirmava que no estava ni per a mitges, i era cert. A Calella estic relaxat com mai en molt temps enrera davant una cursa. Ah !, aquesta és la cosa. Ara us contaré un petit gran secret: l’ultrafons no és una cursa, és una prova. Una prova amb tu mateix, és clar.
Tot i així, no deixo de sorprendre’m a mi mateix en notar-me tan natural. Estic aquí “per culpa” d’ estefi i Luigi, i no tinc ni punyetera idea del que pot passar, així que millor comencem a córrer i a sortir de dubtes, no ?
Som gairebé una quarentena, èxit absolut de participació. El circuit és un anar-i-tornar, en total 3 kms. sobretot terra, amb un bonic pont de fusta per enmig.
Aquí els punts kilomètrics (bé, de fet estava tot senyalitzat cada 50 m.) són ben bé irrellevants. Qui mana és el temps, i l’àmbit de mesura s’eixampla molt: “què he fet en mitja hora, què en una hora ?”.
Compartim “els tres mosqueters” els millors kilòmetres, l’hora inicial, més o menys. Tots estem molt frescos i bé. En Luigi ha de fer una excursió al Dr. Roca i es queda enrera. Amb l’estefi ens esverem i amb la xerrameca anem a 5.10′. Això és massa ràpid, tant ella com jo hi estem d’acord. Ens fa bé que ara hagi de ser jo qui li faci la visita al doctor. A partir d’ara comença la prova de cadascú.
Tenim sort i ens fa un temps perfecte, ennuvolat i una mica fresc, però sense vent. Passada l’hora i mitja penso que fa molt temps que no faig un rodatge amb condicions d’aquesta mateixa durada. Estem a mig matí i se’ns presenta una estampa bastant surrealista: una gernació de “domingueros”, amb tot el respecte per la paraula, envaeix la zona del passeig per on nosaltres anem i venim: canalla amb bicicleta, gossos portant a passeig els seus amos, grupets que no han trobat millor indret que aquest per fer-la petar… El respecte pels “domingueros” s’acaba quan he de fotre un parell de crits per dispersar-los quan estaven ocupant tota l’amplada del pont de fusta o quan nens jugant a pilota s’arriscaven a ser atropellats per nosaltres… En fi, si ho sumem a mirades i comentaris burletes detectats… Nosaltres a la nostra !
Córrer ultrafons és serenor, poc a poc aconsegueixo apropar-me a la pau interior que aquest cap de trons no ha atenyit en molt de temps, i dono les gràcies una vegada més al bon déu dels corredors, és clar. Corro i faig la pau amb tot, és una higiene mental de primer ordre aquesta.
Deia també dies enrera que ja signava fer les 6 hores sense patir massa. Ara porto 3 hores i 30 kms. (10 voltes). Signo ja !, sobretot per les bones sensacions, però l’última volta ja he notat com anava afluixant. Noto els genolls, el meu punt feble, patint. Els hi refrego un bon tou de crema articular i sembla que funciona, van fent. A cada volta una mica més de frega.
Està molt bé això. Em sento bé, feliç. Perdoneu la simplicitat, sóc una endorfina en moviment. Els companys també estan corrent molt bé, m’estranya que no m’hagin ja doblat. Ho fa en Luigi passada la 4a hora. D’aquí al final ho tornarà a fer, i l’estefi també em doblarà. M’aturo a caminar a cada avituallament, cada 3 kms., el temps de menjar un parell de dàtils i de prendre un glop d’isotònica. Durant el recorregut també camino ja, de tant en tant. Quan corro, el meu estil no té res a veure amb l’elegància que tot i les hores que portem, encara mostren Luigi i estefi.
Quan passo pel 42’200 ni puc ni vull evitar un somriure en el meu rostre: torno a ser ultrafondista !!! Un ultramaratonià de rebot, rebotat de moltes coses ! No anava a per cap objectiu. Ara me’n proposo un, els 50 kms. Sé que puc, perqué si una cosa té l’ultrafons és que et desgasta molt, evidentment, però no de la manera que ho fa una marató, on tot això et sol venir sobtadament. Aquí el ritme és més baix, ha de ser més baix, i potser per això tens més armes davant la davallada que és menys acusada. La samarreta llampant, i el punt d’orgull i d’honor de portar-la alguna cosa hi tenen a veure també, eh ?
Des que estefi, Luigi i jo mateix vam començar a anar per lliure les converses i trobades amb altres companys han estat més breus. Això sí, els gestos d’ànim envers coneguts i perfectes desconeguts han sovintejat. Heus ací que vora les 5.30 hores un Fondista Penedès que m’havia doblat i al que començaré a desdoblar tot seguit em comenta que si tinc els 51 ja garantits podria anar a pels 52. No només això, ara sí que cal donar-ho tot, passo sense parar de córrer pel punt de control i completo l’última volta: 54 kms. justos en les 6 hores. Signat i rubricat ! Gens malament, però amb una alegria serena i continguda. És un plaer molt íntim, aquest. Com en tantes altres coses, has de ser-hi per saber realment de què va la pel·lícula.
Gran detall, d’altra banda costum, de l’organització de donar copa a tots els arribats. Un dinar fraternal va cloure una gran, grandíssima diada atlètica popular. Sorteig sorpresa d’obsequis i la percepció de que aquí som tots amics.
Seqüeles: ahir a la tarda pujar i baixar escales era un suplici. Una simple vorera de carrer semblava un obstacle insalvable. Avui tot és diferent, només sento un lleuger (i també agradable, tot sigui dit) doloret en pujar i baixar les escales de casa àgilment. Hagués pogut perfectament sortir a rodar una estoneta.
:silly: :silly: :silly:
Alberbo, l´últrafons es una manera de viure, de veure les coses, i de disfrutar-les.
com deiem a la cursa, sempre hi ha un gran respecte, pels companys, que a la vegada son amics, son patidors com nosaltres del kms personals, cada un de nosaltres fa la seva cursa…. ens animem uns als altres, son moltes hores per compartir… son moltes mirades, molts sonriures… penses en el dolor/sufriment/esforç del demes, que sera similar que el teu…
aixo ens fa creixer com a ultrafondistes, i es el que ens fa entrenar dia a dia… per fer que la ment, que les cames sempre vulguin mes kms… mes vivences d´ultrafons.
ens fa forts, ens fa viure, ens fa persones.
crec que aixo es fantastic amics….
amb aixo vull animar a mes corredors (nois/noies….(que som poques¡¡¡¡)) a probar l´´ultrafons
petons :woohoo:
estefiMoltes felicitats a tots….Estefi, Luigi i Albertbo.
M’ho he passat molt bé llegint tot el que ens expliqueu…..
albertbo
Temia que faries una crònica curta, després d’algun comentari sorneguer. Però no. M’ha agradat molt llegir-te, és molt curiós com cadascú interpreta un bocí de realitat, en aquest cas, compartida.
Tot sovint no encerto les paraules per expressar el que sento i he de fer servir algun altre mitjà, com la música o la pintura. Aquestes curses tan llargues les veig com a simfonies, amb les seves parts definides i els seus moviments, però que en conjunt, mantenen una globalitat i un sentit. Quan conduia cap a Calella se’m va “regalar” la 6a simfonia de Mahler, gràcies a Radio Clásica. No ve al cas ara, però aquesta obra possiblement configurés i signifiqués l’entrada a una nova etapa: la música del segle XX. Curiosa coincidència -digueu-me supersticiós i estrambòtic-, de la mateixa manera, i tal com anava pensant camí de la cursa, avui entrava en una nova etapa com a corredor: allò que hi ha després dels 42 km, la “dimensió desconeguda”. Bé, de fet, he fet molts més kms per muntanya, però he pogut comprovar que és totalment diferent. A muntanya ets sol fusionar amb l’ambient i contínuament t’estàs “adaptant al medi”, a allò que et vas trobant, com si recuperèssim les nostres capacitats més animals, en canvi, a l’ultrafons en ruta et busques o et trobes sense voler-ho amb tu mateix per camins diferents. El que tenen en comú és fer camí. La sensació que m’ha quedat és d’una profunda senzillesa i harmonia. Potser podria haver anat d’alguna altra manera. Potser ho hauré de repetir.
I parles de la felicitat. És cert que quan portes una bona estona corrent sense forçar entres en una nova dimensió. Ja heu parlat del respecte pels companys, del tu a tu a una mateixa escala. Tots tenim una mateixa missió que és acabar la prova en 6 hores i cadascú ho fa com millor sap. I el millor de tot és que acompanyant el teu esforç, part teva vol ajudar i recolzar al que està al teu costat. Jo vaig sentir molta admiració per tothom, pel que estaven fent, quan curiosament, també feia el mateix i potser no m’adonava. En resum, em sembla una gran lliçó d’humilitat.
I per acabar, també em van fer una mica la guitza els domingueros, de vegades, massa nombrosos i insuportables quan tens poc marge de maniobra. Però vés per on, em va recordar aquelles pintures impressionistes de gent circulant pel parc, de diumenge al matí, un Seurat per exemple. I nosaltres en formàvem part!
Ja us ho deia que quedaríem dels 50 primers!!! :silly:
CLASSIFICACIÓ GENERAL
1. Miquel Sole Puertolas, 74.550 Km, C.N.Lleida, Lleida
2. Javier Marina Gomez 69.900 Km Tahoo Tisam Blanes
3. Albert Melendez Perez 69.550 Km A.Deliocroca Lorca Valencia
4. Eduard Clemente Laboreo 68.750 Km Corredors.Cat Gava
5. Pedro Lopez Gonzalez 66.200 Km Penya 100 Km D.Catalan Cerdanyola
6. Cristina Gonzalez Garcia 65.550 Km A.Deliocroca Lorca Valencia
7. Pep Moliner Alcalde 63.675 Km Penya 100 Km D.Catalan Terrassa
8. Andres Alañon Vazquez 62.850 Km C.A.Noblejas Noblejas
9. Rafael Bosch Figueras 62.300 Km Igualada
10. Lluis Copete Peralta 60.600 Km Km0 Ponent Calldetenes
11. Paco Robles Adan 60.500 Km C.N.Caldes Caldes Montbui
12. Estefania Climent Solans 58.600 Km Ñ.Ultrafondo Lleida
13. Xavier Curull 58.600 Km Sabadell
14. Vicenç Sole Sanchez 57.620 Km Atletisme.Com Barcelona
15. Joaquin Acuña Gomez 57.000 Km El Masnou
15. Javier Linares Rios 57.000 Km Ripollet Unio Atletica Esplugues De Llobregat
17. Paris Canals Rovira 54.900 Km Badalona
18. Manolo Garcia Diaz 54.400 Km Maimakansu Mataro
19. Mario Martinez Roldan 54.000 Km C.N.Caldes Caldes Montbui
19. Sixto Pallas Piazuelo 54.000 Km Fondistes Penedes Vilafranca Del Penedes
19. Albert Bonell Bosch 54.000 Km Km0 Ponent Butsenit D’urgell
22. Xavier Vilanova Pons 51.000 Km Cesqu Sant Quirze Del Valles
23. Javier Navarro Martinez 48.700 Km El Masnou
24. Gaspar Garcia Tato 48.000 Km R.C.D.Espanyol Hostalets De Pierola
24. Albert Estany Pimas 48,000 Km C.A.Calella Calella
26. Ramon Puignou Munte 47.200 Km Penya 100 Km D.Catalan Barcelona
27. Angel Ceada Segura 47,000 Km Penya 100 Km D.Catalan Roda De Bara
28. Joaquim Fuertes Feliu 45,000 Km Penya 100 Km D.Catalan Barcelona
29. Josep Admetlla Masera 43.100 Km S.A.Corbera Corbera De Llobregat
30. Carmen Botella Gregori 42.800 Km Ñ.Ultrafondo Madrid
31. Joan Haldon Lorman 39.500 Km Sallent
32. Josep Ignacio Viso 33.000 Km Tahoo Extreme Races Bilbao
32. Adelaido De La Fuente, 33.000 Km, Blanes
34. Miguel Ramos Marquez, 30.000 Km, Penya 100 Km D.Catalan, Barcelona
34. Andres Martin Ruz, 30.000 Km, Tahoo Tisam, Santa Susana
36. Eduardo Vera Ferreyra, 15.000 Km, Penya 100Km DC, GironaCollons!!!
Enhorabona a tots tres!
Felicitacions que faig extensives a en Miquel Solé, que un bon dia de novembre de poc ens duu a Utxesa… :unsure: :silly:
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.