6 h nocturnes en pista corredors.cat
- This topic is empty.
-
Entrades
-
Encara no estic recuperat de l’esforç d’aquest diumenge, que ja m’he apuntat a un nou repte: les 6 hores nocturnes en pista que organitza Corredors.cat
Serà el Diumenge 21 de desembre de les 00.00 a les 6.00 AM a les pistes de Can Dragó (Barcelona)
Més informació: http://24hores.corredors.cat/
Si us interessa, no badeu, que demà és l’últim dia d’inscripcions
:blush:
Luigi ha escrit:
Quote:Encara no estic recuperat de l’esforç d’aquest diumenge, que ja m’he apuntat a un nou repte: les 6 hores nocturnes en pista que organitza Corredors.catPerò… tu de quin planeta llunyà vens????:blink: :ohmy:
Perque no obeeixes les lleis de la física?
De quina aleació estas fet?
O potser es que tu també disposes d’un “drogatron“?
La meva més profunda admiració!
“drogatron”? :huh: Disculpa la meva ignorància, ho he buscat al gúguel i m’ha sortit això :blink:
Dubtava si obrir el fil, però com he vist que demà s’acabava el plaç d’inscripció, potser algú picava
De fet, tinc clar que no es pot recuperar en dues setmanes, no sóc el Karnazes (ni ganes…). Ja veig que més aviat aniré més a caminar que no una altra cosa. Però tenia ganes de tastar pista a la nit :silly:
Ens veiem diumenge
:woohoo: LUIGI…. no et vaig avisar….
AIXO DEL ULTRAFONS ENGANXA.…..:silly:
PERO GENIAL¡¡¡¡¡
JO NO SE SI PODRE TINC COMERÇ…. I ES CLAR, DIUMENGE TREBALLO I DISSABTE.
😆 PERO TU…. ENDEVANT, CAMINANT O CORRENT… ES TOT ADMISIBLE… NO¡¡¡¡¡
PETONS COMPANY;) ESTEFIEscric aquestes línies amb una bossa de gel al peu…
Una nova prova de llarga distància i una nova i bona experiència per emportar-se al sarró.
El bon resultat assolit a les 6 h de Calella em van esperonar per apuntar-me a aquestes 6 hores. A part de l'”èxit”, allà hi vaig acabar també amb una sobrecàrrega que encara no he solucionat. És clar, només hi havien dues setmanes de diferència. Massa poc temps. D’aquesta manera em presento ahir dissabte a Can Dragó (BCN).
Ja a la primera mitja hora de cursa reapareix el mal, però vaig divertint-me amb tot el que m’envolta. És senzill. L’ambient és fantàstic, la companyia molt grata i de fet, com vaig trotant, no ha d’anar més enllà. Però aviat comença el suplici, cada passa, cada impacte és un petit càstig que es va acumulant.
Quan porto una hora decideixo plegar de fer el tonto i concentrar-me en cursa. Durant molta estona conviuen dues sensacions. Hi ha moments que tinc aquella sensació de benestar tan típica quan fas esport de baixa intensitat i a la vegada, el mal va creixent, el peu em fa la guitza i he de posar una gran força de voluntat.
Una mica més enllà de l’equador de la prova, al km trenta-i-tants, el meu amic i veí Tolosa em diu que abandona, per no complicar-se més amb un problema físic que el té capficat fa dies. Em fa ballar el cap. Dono la primera volta a les pistes coixejant i sospeso abandonar jo també. Els companys em mostren la seva solidaritat amb molta bona fe (què gran és aquest esport!) i em deixo seduir fàcilment. Torno a córrer i de mica en mica diguem que vaig adonant-me que la tolerància al mal pot arribar a ser infinita. Això no és sa.
Dono voltes i més voltes, passa l’estona i allò ja passa a ser insufrible. Però per què continuo en cursa? Alterno un parell o tres de voltes trotant i una caminant i avituallant-me. Quan manca una hora veig clar que acabaré, no sense un cert patetisme. Ho vaig exterioritzant, comentant-li a tothom. De resultes del mal al peu -que ara ja em surt per les orelles-, ja em comença a fer mal tot el sistema, tot es resenteix. Però continuo allà, amb més i més fred.
Vint minuts abans de les 6 del matí no tinc cap més remei que caminar. Ja he hipotecat les següents setmanes, els kms que porto tant em fan i l’únic en el que penso és en agrair tots i cadascun dels companys que m’han mostrat afecte i felicitar a la resta de corredors que tan bé ho estan fent. Sou extraordinaris. En aquest sentit sóc una persona molt i molt afortunada.
Acabo lesionat i decebut de mi mateix, simplement per no tenir respecte d’una prova tan seriosa i d’haver-me comportat com un infant. El temps de repòs que he guanyat quan sona la bocina de les 6 hores el tinc ben merescut.
Hi hauran nous reptes, noves distàncies i noves experiències: l’ultrafons enganxa
Gràcies a tots
(PD: he fet 55,8 kms)
:woohoo: LUIGI, SENTO EL DOLOR I LA LESIO QUE TENS.:huh:
LES LESION ENCARA QUE PETITES SON MOLT RESPETUOSES EN TOTES LES CURSES…:blush:
NO ENS PREUCUPEM SOLS DEL ENTRENAMENT I ANAR A LES CURSES… SI EN RECUPERA BE DE LES MATEIXES CURSES, ES COM SI FOS PART DEL ENTRENAMENT….
EL REPOS (QUE NO SEMPRE VOL DIR NO FER RES…) EL REPOS ACTIU, EL REPOS SENSE IMPACTE… EL DESCANS ABSOLUT, LES SESIOS DE FISIO… TOT FORME PART DEL ENTRENAMENT….
TOT FORME PART DELS KM´S QUE VOLEM FER…
PERO DE VEGADES… ENS PORTE L´EUFORIA. LES BONES SENSACIONS VISCUDES AMB NOSALTRES I AMB ELS COMPANYS…. TOT ENS FA DUPTAR DE ANAR O NO ANAR A UNA CURSA…..
CRERC QUE JA ESTA FET.
ARA, LO IMPORTANT ES MESURA QUE TENS , I COM AFRONTAR´HO.
DEPENT DEL TEUS REPTES NOUS QUE TENIES, I/O MODIFICAR-LOS…
:woohoo: SEMPRE EN POSITIU, AIXO FA QUE MILLORI TOT…
PETONS….(JO HI VOLIA ANAR… PERO LA FEINA…..)
UN ALTRE ANY SERA….
MOLT PETONS I A RECUPERA´T.
ESTEFI;)Luigi ha escrit:
Quote:Hi hauran nous reptes, noves distàncies i noves experiències: l’ultrafons enganxa.Oh i tant !!! I tornarem a ensopegar en la mateixa pedra, tornarem a viure sensacions úniques, tornarem a gaudir sense importar si fem bé o malament. Que a ningú no fem mal és ben cert, que ja a vegades ens el fem nosaltres mateixos.
Ànim, Luigi, una altra ferida al ventre, una altra experiència.
Bé, potser la crònica sembla una mica derrotista, però de fet estic orgullós del repte aconseguit, tot i les malúries… Hi ha una mica de tot plegat, en petites quantitats
L’ambient a Can Dragó va ser extraordinari: molts amics, una organització perfecta, animació durant tota la nit… Així, córrer donant voltes a la pista i de nit no m’ha suposat cap problema.
Potser el que ara toca és no abusar de la distància ni dels reptes
Vinga, bones festes i ens veiem aviat
luigi, jo crec que la cronica no es derrotista…
es aixi.
al acabar la prova de Korea, al escriure la cronica,i al rellegir-la, vaig dir¡¡¡ que pesimista i trista es la cronica¡¡¡¡.
pero despres veus que no… son sensacions i es aixo lo que sentim en aquell moment…
avui he fet un entreno sola, entre la boira… pensant en les curses llargues o curtes, en l´esforç de cada u de nosatres… es increible¡¡¡¡
son victories propies, i la teva va esser el dissabte/diumenge a Can Drago.
felicitats….
recupera´t.
estefi i petons;)Luigi, la cronica es la veritat d’un esforç que només poden fer uns privilegiats. O sigui, felicitats, i la propera, com surti.
Per cert, la samarreta de nit et queda que ni pintada.Una abraçada.
Hola Km0’s.
Aprofito aquest fil per fer un petit i sentit homenatge al gran Luigi……No sé si ens el mereixem…….
Però realment m’ha emocionat molt veure’l disputar les “6 hores aquestes” i moltes altres competicions vestint la samarreta Km0 Ponent.
Ell, que ja fa anys que volta per aquest món de les curses……que coneix a quasi bé tothom….que deu tenir milers de samarretes guardades a la calaixera……que des de la plana de Vic té segurament tota Catalunya al seu abast….
Doncs això….tenir-lo amb nosaltres, participant activament en el nostre fòrum, escrivint excel.lents cròniques, re coneixent-se membre del nostre “club”, visitant-nos sovint (Templers, Borges, Seu Vella….)….en definitiva…..Un plaer !….Un immens plaer poder compartir tot això i molt més amb algú com ell…..
Jo, perquè ja sóc gran…….però quan torni a néixer………com tu !!Salutacions.
p.d.// Per cert….. a la foto que hi ha penjada més amunt, sota la samarreta del km0….em sembla veure una samarreta de màniga llarga verda de la “cursa de l’oli” de Les Borges……PONENT BOY !!
Hola,
By Keds ets molt generós, les teves paraules dedicades m’afalaguen, em fan gràcia i il.lusió, però… quin homenatge ni “qué-niño-muerto”!!!!!!! :laugh:
Simplement, m’agrada córrer, m’agrada explicar-ho i no hi ha més. Compartim aficions. Tan de bo hi hagués més fal.lera per part de tothom a l’hora d’utilitzar el fòrum, és el meu desig, doncs s’aprenen moltes coses dels altres.
I del tema de la samarreta. Doncs si és el club al que pertanyo i que TANT BÉ m’acull, per mi és un prestigi dur-la a les curses, tot i que no sigui de ponent. M’identifico amb el projecte, m’agrada i intento donar-li recolzament i posar el meu petit gra de sorra. No és cap militància, crec que Km0 Ponent val la pena i ajudo com puc a la seva difusió. A més a més, la samarreta és de bona qualitat. Home, ja està bé! :silly: Per cert, a les curses de muntanya no la porto mai, hi ha esgarrinxades, caigudes, etc. em duraria poc… :blink:
I també m’agrada conèixer món, la distància no és cap problema (som corredors de fons, oi?
) i……bé ja t’ho explicaré davant d’una cervesa, un isotònic, un ajax-pino o el que vulguis
Una abraçada a tots i Bones festes
(Disculpeu el rotllo personal)
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.