4º DESERTICA EXTREMA DE BELCHITE
- Aquest tema està buit.
-
Entrades
-
Hola, bona nit
En principio Baldato si que va. Mañana hago la inscripción -opción 2 días-. La idea es pasar el fin de semana por zaragoza (sólo está a 50 km) con mi familia. Reserva ya tenemos, pero si puede pasar algo, me pasará a mi 👿 (ejemplos: barcelona, solsona, benasque -a la que si acudí al final sin familia-…).
No se que hará el sábado, pero este año de momento no está haciendo calor. Calienta pero no ahoga. Ya hace unos días que me intento acostumbrar al calor, pero el domingo fue perdido, pues tocó descanso tras la soba del sábado. 😳
Bueno, por allí nos veremos, y si aprieta el sol lo intentaremos combatir aflojando nosotros para, sobre todo, no hacernos daño.
A descansar
Fantàstica la informació, porcalleocho !! I molt útil !!
M’excita, en el bon sentit del terme 😉 intuir com en pot ser de diferent aquesta cursa. Busco això. Avui he fet l’ingrés i demà passo el fax.
Bé, baldato !, tu també vens. Per cert, us quedareu al dinar de diumenge ? Jo en principi sí.
Llàstima, estefi, si tu venies hagués estat ja la hòstia.
Vaig passar el fax ahir al matí i encara no consto com a inscrit… Ai, ai, ai…
Tu tampoc, baldato. Descompto punts
.😆
alberbo,gracies per pensar en mi…. ja estic be, pero la recomanacio es que no curses ara,espero mes endevan ,ja tinc objectius, i ara natacio i fisic…
JO LA VAIG FER FA DOS ANYS
i el ambient es maquisim, i es diferent…
esperem cronica i fotos llampans 🙄
petons
estefi 😉Pues no, no. Pasé el fax ayer miércoles a las 6 de la tarde y lo acabo de mirar ahora y no salimos 😈 . Bueno, echaremos la documentación a la bolsa y para allá que iremos, será mucho que…
porcalleocho, tu si que sales, ¿puede ser que nos estemos impacientando un poco?
albertbo, respecto a quedarnos a la comida en principio la idea es que no.
Han puesto en la página fotos del año pasado y, viéndolas, me entran muchas ganas de correrla 😉
Hasta el sábado en Valmadrid, y si alguien más se anima, las inscripciones no se cierran hasta el mismo día.
Cap allà que ens hi anem !!
Fent cas als companys experimentats, m’emporto gorra, ulleres, crema, tones d’aigua… Ens espera una calor infernal.
La tàctica de curses és clara: avui a prendre-s’ho amb moooolta calma. Demà… TAMBÉ ! 😆
Salut.
Salut companys,
Baldato, Albertbo, Porcalleocho, sort nois. Gaudiu del que sembla una cursa ben diferent i a passar caloreta, que com diuen en castellà "sarna con gusto, no pica", o sí….en tot cas rasqueu
.En ple juliol hi haurà un gran desplegament km0 entre Belchite i el Caro, qui ho havia de dir!
Una abraçada a tots.
Companys, com anem ? No ho pretenia, però seré jo qui obri el foc de les cròniques d’aquest sens dubte intens cap de setmana, per a tots els km 0’s.
Us confesso que potser se’m farà difícil embastar adequadament tot el que m’ha passat pel cap, però allà va…
La Desértica Extrema ja imposa un respecte només pel nom. DESÉRTICA EXTREMA, tu !! Dues paraules ja dures per separat, unides. És com per imaginar-se el pitjor dels patiments.
Bé, aclareixo que m’ho prenia com un repte: dues curses en dos dies consecutius (tot i no ser pas el primer cop que ho feia, això), amb recorreguts exigents, altes temperatures, etc. Hi he anat molt centrat, molt conscient del què hi volia fer, explorar alguns límits més.
La cosa prometia, ja vaig dir que buscava curses diferents.
DISSABTE
A les 4 en punt de la tarda sóc a lloc (un poblet d’una cinqüentena d’habitants del Campo de Belchite, comarca de baixíssima densitat de població). He vingut bevent aigua tota l’estona, en un cotxe sense aire acondicionat 👿 i ho continuo fent fins l’hora de sortida, que és a dos quarts de sis.
No sóc calorós, però l’aigua no em sobra. És el que hi ha, la temperatura és alta i sues sense fer res.
Sortida per asfalt rapideta, el primer km. en 4’05”. Paro el carro quan agafem la primera pista. A partir d’aquí és una diversió contínua. Anem guanyant alçada a base de pujades més llargues que les baixades, en una mena d’ona de camins muntanyencs. A meitat de cursa, cap el 6, pensava que no hi havia grans pujades més. Oh, sorpresa! Un camí encimentat molt irregular, més costerut que qualsevol pujada de les del Caro, ens espera.
Molta gent deixa estar el córrer. Jo no, estic en salsa. Pujo sense esgotar-me, però la baixada pedregosa no és el meu fort.
Sempre les faig amb una gran por de tornar-me a torçar algun turmell, i seria la enèssima vegada.
Després hem d’evitar arrels i matollets, fins que ens endinsem en un camp llaurat, i els peus s’hi ensorren. La darrera part és pista fàcil, i l’arribada en pujada forteta, fins a completar els 11’800 kms. reals que reconeix l’organització.Dutxeta, piscina i molta confiança. Ha estat una cursa dureta, però molt maca, molt divertida, amb paissatges interessants, i no he maltractat massa el cos.
DIUMENGE
Dormir en un pavelló damunt una estora no és el millor per descansar bé. A les set del matí ja estan, a més, els de l’organització obrint i tancant portes sorollosament i anant amunt i avall parlant massa fort.
Autocars ens porten a La Puebla de Albortón, on a dos quarts d’onze del matí es dona la sortida a la segona cursa. Escalfant he notat algun doloret a les cames, però això es passa corrent
.Fem una volta de puja-i-baixa fins a tornar a vorejar el poble, també tornant a tenir jo la mateixa por en la baixada amb les pedrotes. Quan deixem enrera el poble, vindran kilòmetres i més kilòmetres de planúries on, miris on miris, no hi veuràs vida. L’única vida és el rosari de corredors que veus fins on t’arriba la vista, silenciosos, capficats, buscant tàcites companyies per fer-ho més suportable.
Avui, com ahir, també fa molta calor. El sol ens castiga de valent. Jo es pot dir que vaig bé fins al segon avituallament, al km. 10. A partir d’aquí, que hi paro un momentet, ja em noto les cames pesantones, però vaig fent, afluixant. No tinc cap dubte que arribaré, al 16 ja es veu el poble.
Als avituallaments, els dos dies, ens donen ampolles d’aigua de mig litre. Jo no bec dos glops i la llenço, la conservo i me la dosifico fins al proper. M’evita els problemes que he vist en altra gent, desfeta.
La cursa d’avui és molt diferent de la d’ahir. Des del km. 5 que és tot igual, fa honor al nom de desèrtica i extrema. No m’agrada gaire això, però reconec que hi ha d’haver de tot.
L’organització acaba reduint distància, els 20’600 previstos es queden en poc més de 18 kilòmetres.
Felicitats als altres companys, baldato i porcalleocho (aquest el més regular), que han fet una molt bona Desértica. Les classificacions ja fa estona que estan penjades.
Si hagués de buscar una paraula per definir aquesta cursa 2 en 1, seria INTENSA.
Hola,
ya de vuelta en casa, paso a compartir mis impresiones de la carrera de belchite.
Si algo me ha quedado claro, sobre todo por el sábado, es que hace honor a su nombre: desértica y extrema.
Llegando a la salida el sábado, 4, 4,30 pm, el coche va oscilando entre 36 y 38 grados 😯 , dan la salida y en los 200 m de desnivel que marca la organización hay escondido un martirio en forma de rompepiernas (subidas de 200 o 300 metros y mucho desnivel alternadas con bajadas de unos 100 metros), todo en terreno pedregoso que condiciona los apoyos. Salgo tranquilo, con el objetivo de completar la carrera corriendo, pero de poco me vale, a partir del km 3 ó 4, a subir las subidas caminando, hecho polvo y acabar como puedo. Por cierto nos salva un viento que corría por aquellas alturas la mar de agradecido, sin él no se que hubiera sido… Ah!, el agua del avituallamiento como el día, o por algún extraño fenómeno físico algo más caliente
A dormir y pasamos al domingo, carrera completamente distinta. Llegando (9:30 – 9:45) el coche marca 28-30ºC, ya es algo menos. 4 ó 5 km de las características del sábado, aunque más suaves, y que me tomo con mucha, mucha mucha y he dicho tres veces mucha calma, tras la experiencia del sabado y a llanear 11 o 12 km hasta belchite por un camino rodeado de rastrojos y campos labrados, no tanto calor, el agua más fresca (mejor, menos caliente), voy pasando gente que ha salido más fuerte y se me pasa como si nada.
Lo mejor: los paisajes esteparios, la organización muy al tanto de las necesidades de los corredores y la camaradería con los colegas km0 asistentes (porcalleocho y albertbo) y el resto de los corredores.
Lo peor: los accesos a los pueblos de salida, que te hacen olvidar que estas en el siglo xxi y la extrema dureza de la primera etapa.
Creo que volveré…
Salut companys,
Enhorabona a tots tres. Sembla que a partir d’ara -bé, des de fa una mica de temps- els corredors tindrem opcions diferents de les curses clàssiques. Ja és això quantes més en tindrem,…més riurem 😆
Una abraçada a tots.
baldato, és molt curiós com en poden ser de diferents les interpretacions dels mateixos fets.
Segons tu, dissabte va ser un martiri. Per mi va ser una festassa. Les sensacions que et transmeten cos i ment hi deuen tenir molt a veure. Si un no està bé, es tendeix a percebre-ho tot negativament.
Per contra, diumenge estaves força bé (ja ho vaig veure, ja, quan te’n vas anar com un llamp en trobar terreny planer…
) i et vas refer amb escreix del tràngol. En canvi, per mi, que tampoc estava tan bé, tanta planúria, sense cap ni una ombra, era molt matadora.I no parlo de temps, eh ?, només de sensacions.
Moltes gràcies per les fotos i per haver-me sabut enredar 😆 😆
Companys desertics i extrems:
Enhorabona per haver acabat que ja es un gran qué. Es curiós que a pesar de lo malament que ho passem durant les curses, ne més recordem després les sensacions, el paissatge, l’ambient, etc i aquesta cursa te molt d’aixó.
Ara a recuperar-se i fins a la propera.
Salut i milles.
AbelBe tant les explicacions de Baldato com les de Albertbo, son bones i encertades. Poc puc afegir a les explicacions dites.
Es clar que cadasqu va sortir i va tindre unes sensacions diferents al larg del cap de setmana. El dissabe ho vaig passar malament als kilometres inicials, despres en vaig recuparear força be. l´unic que tant de tram de pedra em va passar factura als tromells i no em permetia correr amb comoditat.
El diumenge era un altre historia, la calor en principi no havia de ser determinant, pero la realitat va ser que va ser un calvari per a mlts corredors. Molts d´ells al trmas de camins obtaven per caminar agobiats i axfixiats de la calor. Jo tambe vaig optar per afluiuxar el ritme de carrera, per evitat havr de caminar.
Un cap de setmana fantastic, de molta calor, amb la magnifica companyia del company del FACVAC així com de Albertbo i Baldato.
Ara haurem de buscar noves emocions per un altre edicio o be per ul altre cursa (jo ja tinc varies de buscades i totes semblan força interesasnts)
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.