42 MARATÓ DE PARÍS 08-04-2018

El tema conté 0 respostes, té 1 opinió , i s'ha actualitzat per última vegada el  cargol fa 3 mesos.

  • Autor
    Entrades
  • #40999

    cargol
    Participant

    42 MARATÓ DE PARIS

    Pels voltants de Nadal em vaig inscriure a través de SPORTRAVEL ja que durant uns díes el dorsal era gratuit. La veritat es que sempre vaig per lliure, però l’oferta pagava la pena, a més entraven els vols, els trasllats i un bon hotel.
    Ens va sapiguer molt greu no poder ser-hi aquest any a la X Marxa del Segrià que era el mateix día.

    Divendres 6: Surto amb la Su des de l’aeroport de Barcelona al migdía, on ens trovem amb el guía i la resta de gent, sobre uns 20, la majoría catalans, però també hi ha algún valencià, mallorquí, etc.
    Arribaba a París i en autocar anem a l’hotel Renaissance que està a la zona de la Defènse, just sota del gran arc. Aquest zona va neixer als anys 60 on es va crear un barri de negocis i està ple de gratacels.
    Agafem la “chambre” i després anem a cercar el “metropolitain” que tenim molt aprop i en poques parades ens plantem al centre de la ciutat.
    Lutecia en temps dels romans, ara es una gran urbe amb 2,5 milions d’habitants i 12 milions amb l’àrea urbana. Té 20 districtes i està atravesada durant 13 kms pel riu Sena sobre el que hi han 37 ponts.
    Es la ciutat més visitada del mon amb 29 milions de turistes a l’any i molts d’aquestos estàn aquí aquest cap de setmana.

    Visitem la catedral de Notre- Dame, situada en dins de l’illa de la Cité, en la que també està el Km 0 de les carreteres de França. Es una joia de l’art gòtic i destaquen el rosetón de l’entrada i les gàrgoles de les torres, entre les que es movía Quasimodo.
    Pasejem a la vorera del Sena, que està plen de “bouquinistes”, casetes verdes de llibres, revistes, posters, postals, etc. i veiem il.luminada de lluny, la torre Eiffel, simbol de la ciutat.

    Dissabte 7: Ens porten en bus a la Fira del corredor (Le Salon du Running) que està a la Porte de Versailles. Allí entreguem el certificat metge i recollim el dorsal amb xip incorporat, també ens donen una petita motxilla per a correr amb varis productes a l’interior. La fira es de les més grans i diverses que he vist mai, molts estands de marques, maratons, demostracions, etc. Hem vaig provar unes noves sabatilles estratosfèriques amb motllos de la marca Enko.
    El patrocinador principal es la Cía. Elécrica SCHNEIDER que s’ha proposat que sigui una marató “verda”, per aixó ne més hi han cotxes eléctrics BMW i tenen molta cura dels residus, involucrant-se en la separació i reciclatge de restes orgániques, plàstics i roba.

    Si be a la fira podies dinar a la pasta-party per 8€, després de 2 hores marxem cap al centre i passem per la plaça de la Concordia on començen els Camps Elisis, al costat del Museu del Louvre i jardins de Les Tulleríes. Al centre un obelisc egipci de Luxor i als costats 2 fonts que representen els mars i els rius, també hi ha una gran nòria.
    Aquí podem veure pintat sobre les llambordes la “ligne vert” amb que està marcat tot el circuit de la cursa.
    Per la ciutat no es veu cap cartell que anuncii la marató, si en canvi de la triathlon que s’ha de fer el 1 de juliol (¿?). El que si veiem es molta seguretat, patrulles de policies i militars armats per moltes zones.
    Després de dinar anem a veure l’Opera, la Madeleine, el barri llatí amb el boulevar Saint Germain-des-Prés i pujem a la basícica del Sacré-Coeur que està a dalt de Montmartre, després de pujar 300 escales (reservant-me per demà). També hi ha un funicular. La vista val la pena. De baixada pasem pel barri de Pigalle o del vici on hi ha el famós Moulin Rouge.

    Diumenge 8:
    Si be el temps dels darrers díes no ha sigut molt bo, aquesta nit ha plogut, però sembla per la matinada que avui el cel estarà tapat.
    Amb 3 parades de metro ens plantem a la zona de l’Arc de Triomf, anem a la zona de guardarropía i cada vegada hi ha més gent, fins 55.000 inscrits. Llavors caminant ens dirigim a la zona de sortida als Champs-Élysées, al costat de l’Arc de Triomf, que va fer constgruir Napoleó per honrar als seus exèrcits.
    La sortida es escalonada, comença l’èlit dones a les 8,10 i els homes a les 8,25.
    Jo soc al calaix de 3,45, on entro sense haver pogut escalfar gens ni fer estiraments i trovo entre la massa a un Correcat, ens saludem. Estem just devant del cabaret Lido i surtint a les 9 en punt amb el so de fons del desgastat “Carros de foc” de Vangelis. Tant devant com darrera miler i milers de corredors. La festa ha començat i el temps aguanta amb 14º.
    Al final de la gran avinguda passem per la plaça de la Concordia i enfilem una llarga recta en la que hi ha el Louvre i l’Ajuntament (Hôtel de Ville) fins el Km. 5 en que arrivem a la plaça de la Bastilla.
    Molta gent al carrer i grups d’animació.
    De moment vaig be i al km. 7 puc sentir la campaneta de la Su a la que puc veure i donar-li un petó.
    Ens dirigim cap a les afores, fins que al km. 9 entrem als Bois de Vincennes, una gran zona verda amb parcs, hipodrom, llacs, castell, zoo, etc. i que no abandonem fins al km. 19, la veritat es que es fa una mica avorrit.
    Ja som a la mitja que passo a 1h 54′ i torno a veure a la Su.
    Km. 24 ja en el centre passem al costat de Notre-Dame i el Musée d’Orsay. A partir d’ara i fins al km. 32 anem paral.lels al riu, corrent per la part baixa a la seva vora, passant per varis tunels, entre ells un de qüasi 2 km. i que es fa llarg, si be intenten animar-vos com si fos “el tren de la bruixa”, amb música de por i llums, també passem pel tunel de l’Alma, on va morir Lady Di.
    Encara que el recorregut es molt pla, el tenir que baixar i pujar els tunels, es fa “très fatigué” i més quan l’home del mall ja m’ha vingut a veure al km. 26 (s’ha adelantat 4 kms).
    Feia un any que no corría cap marató per lessió i ja no m’enrecordadava del que vol dir propiament la paraula
    M A R A T Ó. Ho assumeixo i em mentalitzo que tocarà patir per arribar al final. A més a més ha surtit el sol i la temperatura ha pujat a 22º, el que encara dificulta més la cursa.
    Vaig dosificant-me i caminant estones, sobre tot a l’arrivar als avituallaments, en els que es trova a faltar beguda isotònica. Gaudeixo dels grups d’animació que hi ha a cada km. i que son del més divers, sobre tot batukades, però també grups de rock, cheer-leaders, bandes militars, big bands i inclús un grup africà massai.
    Cada 5 kms. hi ha cubells amb aigua, però sense esponges, potser me la tenía que haver portat de casa.
    En un avituallament ens donen gominoles, moltes de les quals acaven per terra. A pesar de les bones intencions de l’organització en vers a reciclar, els avituallaments son un perill, ja que el terra està ple d’ampolles d’aigua, gels buits i restes de taronges i plàtans.
    Durant els kms. 28 i 29 podem divisar a la nostra esquerra, a l’altra cantó del riu, la majestuosa imatge de la torre Eiffel.
    Al km. 30 trovem un arc que representa el temut mur.
    Km. 33 deixem el centre i ens internem al Bois de Bologne, parc per on discurrirà la cursa fins qüasi el final, fent-me un fart de caminar.
    Així com en altres curses començes a “recollir cadàvers” en els darrers 5 kms., aquí des de el 25 que hi ha molta gent que es rendeix i camina per poder finalitzar.
    Els darrers kms., es fant molt llargs, i puc veure a la Su 2 cops més. Vaig avançant gent i arriva la meta amb l’imatge de l’arc de TRIOMF al fons i una gran catifa verda. He acabat amb un temps de 4h 26′, content perque la lessió m’ha respectat, però sempre aprens. El día avans no s’han de pujar tantes escales i s’ha d’escalfar i estirar abans de surtir.
    Recollida ordenada de medalla, samarreta de finisher, xubasquero i guardarroba. A la zona d’arribada, aigua i fruita. Vaig cap al metro per tornar a l’hotel a dutxar-me.
    Recàrrega d’hidrats i a la tarda passejada tranquila a peu i en Bateux-Mouches (embarcacions que recorren el riu), on podem contemplar alguns dels ponts més macos i momuments des de l’aigua.
    Al tard a sopar i a dormir.
    A l’endema fem les darreres compres sota una intensa pluja (ara ja pot diluviar) i dinem a un centre comercial al costat de l’hotel, cap al’aeroport i a Barcelona.

    Un intens cap de setmana en el que pots gaudir d’una ciutat esplèndida.
    París ben val una marató.

    Algunes dades d’interés:
    Guanyador masculí: Paul LONYANGATA (Kenia) 2h 06′ 25”
    Guayadora femenina: Betsi SAINA (Kenia) 2h 22’56”
    43.537 van pendre la sortida
    42.093 arribats
    945 sub 3h
    26% de dones
    32% d’estrangers de 115 paisos
    36% de debutants

    Us deixo unes quantes fotos.

    https://photos.app.goo.gl/GkQsu3BvU7iuFfLM2

    Salut i milles.
    Abel

S'està mostrant 1 entrada (d'un total de 1)

Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.