30º Firenze Marathon (24-XI-13)

  • This topic is empty.
  • Autor
    Entrades
  • #3568
    Avatar
    Elmuro
    Participant

    El Marató és un equilibri entre el psicològic i el físic, així almenys ho entenc jo.

    Al mes de Maig després de parlar amb diversos de vosaltres entre d’altres amb Kimi, decideixo inscriure a la 30 edició de la Marató de Florència i gaudir uns dies de vacances, em feia gràcia la coincidència de xifres que donarien, la 30 edició, 30 anys corrent maratons i en cas de finalitzar la meva 65 marató.

    La preparació la s’ajustaria entre una marca de 3h 05m a 3h 10m, un temps que creia que podria portar.
    L’estiu no tinc cap problema en els entrenaments, a final de setembre vaig a la cita de “globo” a la mitja del Somontano complint amb l’objectiu de marcar 4’15” durant 21 km.
    Els objectius eren la Mitja del Vendrell-Mollerussa i per acabar amb la de Lleida que em donaria el resultat de com estaria.
    Unes sèries curtes anteriors al Vendrell em sobrecarreguen el isquio femoral, participo al Vendrell empitjoran el meu estat i amb la obsessió de seguir entrenant no faig cas a l’avís i faig un petit trencament del isquio femoral ….. Falten 6 setmanes!!
    Canvi totalment d’objectius, aturar completament, em fa mal al caminar!!, dues setmanes amb antiinflamatoris i repòs.
    Decideixo mancant 4 setmanes intentar-ho amb l’objectiu d’intentar córrer i arribar a meta en les 6h que donen de marge.
    d’una manera progressiva vaig corrent i assimilant, l’última setmana crec que podre participar i creuar la meta.
    Florència ens rep amb un temps inestable amb amenaça de pluja i fins i tot de neu durant el matí de dissabte la temperatura és de 4-6 ª C, la fira del corredor és àmplia i amb un gran nombre d’estands amb promoció de productes locals, material tècnic i promoció d’altres esdeveniments tant nacionals com internacionals, una fira com feia temps que no veia.
    El dia del marato surt amb una temperatura d’uns 6 º C, lleugera brisa, però que no molesta, vaig tranquil cap al lloc de la sortida, repartida per calaixos segons marca, jo adjunte la de 3h-3h30m.
    Un cop lliurada la roba en camions classificats per n º de dorsal em disposo a entrar a la zona de sortida 15m abans, el primer problema és un gran tap que es crea per a l’accés, som més de 10.000 corredors que vam decidir entrar alhora per una petita porta.
    La sortida es dóna a les 9h 15m i trigo uns 3m a posar-me a córrer tinc molts corredors per davant, avui no em preocupa, he de concentrar-me en la meva carrera, veig que els globus de 3h 30m els tinc a uns 300 mts,, crec que els tendre de referència durant la marató i si puc els passare si em trobo bé.
    La marató és pràcticament plana, la temperatura és ideal, el traçat ens porta per uns jardins preciosos, vaig tranquil mantinc un ritme de 4’50” noto un petit pes en el isquio però penso que no és preocupant, sortim dels jardins i vam començar a córrer per carrers ple de palaus renaixentistes, una bellesa, seguim paral·lels al riu Arno, la cursa no és del tot fluïda ja que hi ha gran nombre de corredors que van a ritmes irregulars, que s’aturen a fotografiar amb el mòbil … coses que no m’agraden, entre aquestes l’km 27 un corredor travessa en diagonal pegant-me al taló en el moment que estic enlairament del peu fent que em desequilibri i faci una maniobra brusca per no caure ……. Horror en aquest km i aquesta maniobra fa que un fort dolor es produeixi a la zona del isquio.
    Segueixo corrent disminuint el ritme a 5’15-5’20’puc córrer però tinc dolor, comença la meva debilitat psíquica, “abandonament” “no” “si” “véns de molt lluny per abandonar”, “en el fanal que ve stop “…. i així va ser crec que fins al 31 . La meva carrera acabo allà, caminava i seguia trotant intentant vèncer psicològicament però físicament ja no podia correr contractures en bessons que no em deixaven córrer més de 50mtrs seguits, davant això i a falta de 10 km decideixo caminar i acabar abans de les 6h que donaven, a manca de de 6km el recorregut és majestuós es passa per la Piazza del Duomo, palaus, museus, tota una bellesa que fa que el meu camí sigui més agradable, a falta de 4km i abans d’arribar al Pont Vecchio decideixo córrer i veig que les contractures han desaparegut, segueixo, segueixo veig que tinc per davant els globus de les 4h, no els perdré, ara crec que sí que arribare, en passar per la meta a Piazza St Crocce, pas a 3h 57m meu somni es va fer realitat però amb un sabor agredolç.
    Pd. Quan vaig acabar la Marató vaig pensar que aquesta ja seria un bon comiat per a aquesta distància. Encara ho penso però sense tanta fermesa … de fet estic apuntat a la de Tarragona però si crec que no correré més maratons …

    #36346
    Avatar
    KIMI
    Participant

    Pep ets un crak lo teu no te nom vas patir pero la vas acabar et felicito :)

    #36347
    Avatar
    Jordi Codony
    Participant

    Quin patiment noi !!!
    Realment una marató sempre és un misteri.
    El fet és que la vas acabar amb patiment….i ja penses en Tarragona.
    Ets un crak.
    A Tarragona ens veurem :)

    #36349
    Avatar
    cargol
    Participant

    Enhorabona Pep, el que has de fer es oblidar-te ja de marques i disfrutar.
    No llençis la tovallola de no fer més maratons, hi ha un bon grapat que es poden fer “comodament” (víes verdes) i en companyia.
    Ja t’aniré informant.
    Salut i milles.
    Abel

    #36357
    Hache
    Hache
    Participant

    Elmuro, em trec el barret, tot i patir, somni complert i la 65ena al sac!!! Deu n’hi do!!!!

    Això de que és la última em sona:P :P …….

    Felicitats i ens veiem a Tarragona!!!

    #36373
    Avatar
    Enric
    Moderador

    Si 42 km ja fan respecte, 65… bufffffff

    EL barret, si, pero amb reverencia.

    I la crónica diu molt del tarannà, del que un és.

    Felicitats, Elmuro!

    Força Vida, (x 65 ) :ohmy:

S'està mostrant 6 entrades - de la 1 a la 6 (d'un total de 6)

El fòrum ‘Cròniques (tancat)’ s'ha tancat a temes i respostes noves.