S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Jo com a voluntari nomes puc dir GRÂCIES als 2200
marxaires que ens vareu fer pasar un mati de sonmi
i lo mateix als altres companys per la currada.
Quin joig que feien les nostres cares aixo ja ho
diu tot gràcies i fins aviat.bona nit companys,
ahir vaig poder viure la marxa des dels dos costats, des del suport als organitzadors i des de l’interior, m’ho vaig passar molt bé, (amb això no vull dir que l’any passat no, però aquesta ha estat millor)
vam fer els primers quinze quilòmetres de la marxa caminant i en companyia de la meva dona, el seu fill gran i uns quants amics i els quinze i escaig últims corrents amb el petit
durant el recorregut vam fer unes quantes fotos i les penjarem per aquí i espero que aviat algú més també ho faci
https://picasaweb.google.com/xavimastrat/MarxaDelSegria2012
encara no he mirat els horaris de feina que tindré per a la cursa de templers, però si no treballo, ens
veurem allàmoltes gràcies a tots els voluntaris de km’0 i castellers de lleida que fan possible aquesta marxa
salut
Diumenge 15 d’Abril (dia de la Marxa)
5,45 h. del matíArribo a Torrefarrera, al magatzem del Kimi, amb una furgoneta carregada de taules, cadires i un munt de “ENREDOS”. Davant de la porta del magatzem ja veig la furgoneta del Kimi aparcada en doble fila i amb els intermitents encesos. La furgoneta és plena a vessar de coca, pa, taronges, tovallons…
Penso:”El Kimi ja fa estona que treballa….”
El Kimi m’obre la porta i em regala un somriure…
Tenim feina per fer. Hem de carregar, a mà, 1000 cerveses que han arribat amb retard i a traïció….també hem de carregar sacs de gel i alguna cosa més.En Kimi em diu : Vols un cafè?
M’emociono. Jo sóc molt “cafetero”, però amb aquests horaris….he sortit de casa sense la meva dosi, i amb tota probabilitat durant tot el matí serà impossible fer un cafè digne.
El temps s’atura uns instants. Enmig de l’obrador de la pastisseria dels Germans Ribes, compartim un cafè. Només són uns segons….Però en Kimi m’ha regalat el primer moment màgic d’un dia que serà llarg i intens…Gràcies Kimi. Per tot.
Enhorabona a tots, especialment, com deia en Kepasaneng més amunt, als que tireu del carro, que sou els que realment us ho curreu.
Per part meva, vaig passar un matí genial al Komando Tossal amb una gran companyia (Kepasaneng, Albertbo i Albert Nogués), amb cafè i galetes incloses a peu de la bandera.
La gent passava i passava, alguns i algunes amb la llengua a fora, però sense perdre el somriure, saludant i agraint trobar-te allà dalt. Tot plegat va tenir una màgia especial.
Tinc algunes fotos que compartiré ben aviat.
Els que no vam fer la MARXA (caminant o corrent), us podem fer de mirall, i diré que les vostres cares eren espectaculars. També el vostres gestos. En recordo molts, però especialment dels que vareu estar a les “dos bandes” de la MARXA. Recordo de quina forma em va donar la mà en xavi19 quan aquest deixava el home per anar a casa. Va ser diferent. Vull pensar que era d’agraïment, de satisfacció, d’interiorització.
MOLTES COSES NO TENEN PREU.
Potser les crisis es comencen a solventar des de la gratuïtat d’algunes coses impagables amb diners??
No ho sé, però seria una gran incongruència econòmica, oi economistes? O potser seria l’inici d’alguna solució?MARXA.
Carles (cali)
Diumenge 15 d’Abril (Dia de la Marxa)
6.15 h del matí.Arribo a la canalització amb la furgoneta carregada de taules, cadires, cerveses sense alcohol, sacs de gel i un munt de “ENREDOS”.
És encara ben fosc i a baix a la canalització sembla que encara no hi ha ningú. Aparco i poc a poc comença a detectar vida al meu entorn….Veig al Sed, que no falla mai, ens saludem i em comença a fer preguntes: On és l’Arc ? Què s’ha de fer ? Per on comencem?…. És evident que no ha vingut només a saludar. Té ganes de treballar. Gràcies company.
També, ràpidament, començo a escoltar la inconfusible veu de la Pilar…. I qui és la Pilar ?
Em consta que molts Km0’s encara no sabeu qui és la Pilar. Doncs bé, jo us explicaré qui és la Pilar….La Pilar és un treballadora infatigable i decidida a la que no li fa gens de por responsabilitzar-se de donar de menjar a més de 2.000 marxaires en un lloc precari com és la canalització del riu, on, per exemple, no hi ha ni aigua corrent….
Doncs bé, la Pilar acompanyada d’un grup d’incondicionals “Castellers” (Flora, Raúl, Oscar, Maria Carme, Castells, “Pizza”, …..etc.) assumeix el repte i ho fa amb solvència i elegància.
No faltarà mai un tovalló de paper, el pa torrat al gust del consumidor,….i un munt de detalls que fan embadalir a qui té ulls per observar-ho.Però la Pilar és encara molt més….La Pilar quan ve a les reunions organitzatives del Km0 Ponent calla i escolta. Mira tota encuriosida els nostres debats i estèrils discussions….i per dins es deu fer un panxot de riure….”aquests nois estan carregats de punyetes”…deu pensar, amb raó.
I, quan finalment la deixem parlar, sempre ho fa amb to distés i sempre positiu. De fet és la més optimista de tots….És com la nostra “germana gran”….tot i que ella és encara molt joveneta.Així doncs, companys del Km0, ara ja sabeu qui és la Pilar. Si un dia us la trobeu, si us plau, feu el favor de saludar-la i donar-li les gràcies…..El Km0 Ponent té deutes amb ella molt difícils de saldar.
Gràcies Pilar. Tu ja saps que ets….La Millor!!!
cargol ha escrit:
Quote:Efectivament Hache amb 62 anys, porta a les seves cames 55 maratons, 119 mitjes i 10 curses de 100 kms, tot un corredor de fons.Doncs hi ha una petita errada a les dades de la revista. Mabilly no ha fet 119 mitjes. N’ha fet 419 :whistle: :whistle: :whistle:
Eps, mireu la foto de la web de la Paeria…
http://www.paeria.es/arxius/noticies/Document_cat_11748.jpg
Komando Tossal en plena feina. Si feu un “buscar a Wally” podeu veure’ns al Flo i a mi en plena acció amb les nostres armilles reflectants…
Llàstima de la resta del komando que estaven en terres més baixes i no es veuen!!
Quin goig que fa el Tossal així!!! :woohoo: :woohoo:
marato molt recomanable i vaig tenir molt bones sensacions. Vaig sortir a disfrutar i ho vaig fer fins i tog vaig parar a fer_me una foto amb la famili i la torre eifel al fons. No em vaig cansar gens ial acabar podia correr uns quants quilometres mes. 4:01 el pitjot el fort vent i el fred als quilometres finals
Adjunto l’enllaç
Doncs enhorabona, Lo Jordi !
Mentre la Marxa del Segrià ho eclipsà tot aquí, altrament és just reconèixer la teva bona cursa !
Hola km0’s…!!!
Enhorabona a tots, Les meves felicitacions. Com jo ja sabia, vau fer una gran feina. No es va notar gens les absències d’aquest any…
Formeu un gran equip!!!Txema
Hola Km0’s…!!!
Efectivament, Jose Manuel Mabilly Corral, “El gran MABILLY” amb majúscules. Mereix un reconeixement per la seva trajectòria, el seu històrial i la seva constància…
Desgraciadament, ningú és profeta a la seva terra.
Per qui no el conegui o no hagi sentit mai parlar d’ell:
Jose Manuel Mabilly Corral
“50 anys practicant atletisme”
José Manuel Mabilly va néixer a Chinchón, el 29 d’abril de 1949, resideix a Lleida des que tenia dos anys, està casat amb Anna Costa, tenen tres filles; Nadia, Iria, i Eva i un néta Claudia. La pràctica atlètica és la seva gran passió, activitat en què es va iniciar com a velocista en el 1er. torneig ADI, després com a fondista ha participat, entre altres, en 400 proves de mitja marató, 55 maratons, 10 proves de 100 quilòmetres, nombrosos campionats de Catalunya , Espanya, i d’Europa, mitja dotzena de triatlons així com en nombroses carreres en pista, i innombrables curses populars.
També ha participat en una euromaraton, pueba de relleus entre Maastrich i Barcelona, a través d’Holanda, Bèlgica, Alemanya i França. La seva 50 marató va voler celebrar-la corrent la de Nova York, portant amb si la bandera de Lleida, i que en arribar a la meta pogues lliurar-la personalment a Kofi Annan Secretari General de Nacions Unides, fet que el va fer sentir orgullós. Manifesta que per guanyar més que estar en gràcia amb Déu, cal estar en forma, coneix la soledat del corredor de fons, si arriba a la meta pensa que l’esforç ha valgut la pena, i si no arriba el seu amor propi li diu entrena , i persevera, pensa que entrenar és essencialment un acte de fe, i recorda una de les cites motivadores “Mai et lliuris al costat del camí, mai diguis no puc més i aquí em quedo”
Felicitats per la seva trajectòria, mestre…
Tinc 43 anys, i ja quan era petit, fa massa temps, recordo a un home correr per Lleida, amb ulleres i samarreta de tirants. La gent es girava i el mirava, sense entendre que feia i el per què…. Era el gran MABILLY.
Cali ha escrit:
Quote:Ah !!!!!De cara a Templers: CONVIDO EXPLÍCITAMENT A GENT QUE ES MOSTRA MOLT ACTIVA a iniciar-se en les tasques familiars.
shiroak i noerunner, no us ho prengueu com un atac :evil:, ans el contrari, és un gran convit, de veritat. Si voleu conèixer a la família, amb les seves virtuts i les seves mancances, us animo a que vingueu a fer “entrenaments” en grup i us animeu a vindre a les reunions de preparació de Templers. NO SABEM EL QUE POT PASSAR AMB XX.XXX inscrits, però si que sabem el que pot passar amb una organització sense vosaltres (ostres, quina llosa acabo de ficar). Hi ha feina per a totes les possibilitats, temps, disponibilitats, distàncies de residència, etc, etc. VINGA VA, QUE HI HA GENT QUE US VOL CONÈIXER, i quina millor forma que des del treball conjunt.
Sóc un cabrón, ho se, però es que us veig tant animats ????:woohoo: :woohoo: :woohoo: :woohoo: (deixo que m’envieu privats per dir-m’ho).
Carles (cali)
Jajajaja, no hem sento pas atacat, ja m’hagués agradat ser-hi, però a part de que fins ara no m’han arribat les convocatòries de reunions i tal, he anat bastant liat. De cara a Templers tinc intenció d’implicar-me més! Sacrificaré la cursa per posar-me a la organització!
