S'ha creat les respostes del fòrum
-
AutorEntrades
-
homedferroMembreLo més feixuc, la logística. Si per una cursa a peu ja porto una bossa enorme, imagineu-vos com era la que portava diumenge passat!
Feia molt temps que rondava pel cap participar en una triatló. Un reportatge sobre la Ironman de Hawaii ara deu de fer 10 anys em va fascinar. Aquells herois es llençaven al mar per nedar 3.9 quilòmetres, després sortien esperitats com ànima que fuig del dimoni, pujaven damunt d’una bicicleta i pedalaven la escandalosa quantitat de 180 quilòmetres, i un cop fets, es calçaven unes sabatilles i corrien una marató. Espectacular i fascinant!
Per aquells aleshores jo tots just començava a córrer de manera poc freqüent e intermitent, però era plenament conscient que de tornar a néixer, allò seria el que havia de fer.
Ja tenia la bici plena de pols i una animadversió compungida a l’aigua… per tant l’únic que podia fer era córrer. I això és el que vaig intentar. Córrer. Descobrir tot un mon genial, els entrenaments, les curses, les distàncies, el Km0…Aquest any, després de fer Donosti, Barcelona, La Marxa dels Castells i Empúries (entre d’altres curses pel mig), i conclosa la voràgine Templera, em vaig sentir cansat. I n’hi va haver prou amb una sortida amb bici amb els companys de la colla de Castells per que s’encengués l’espurneta que fes petar el que portava dintre, latent… Al tornar d’aquella sortideta “dominguera” ho vaig tenir clar… o ara, o mai!
Lo primer era triar la distància, i estava clar que havia de ser la més curta o de les més curtes. Una ràpida mirada a la web del triatló, unes quantes visites a pàgines especialitzades i un gram de sentit comú, i la decisió estava presa: Triatló Sprint!
I a més, les dates convergien amb la temporada de Castells. Collonut, tot lliga!Faltava alguna cosa… aquell punt de tranquil·litat de poder comentar les coses, compartir les sensacions, les experiències, els neguits i les pors.
Hehehe… en conec un que a grans trets, està igual que jo… i a més compartim gens!
Li deixo caure la bomba a en Redman, i que poc costa convèncer-lo…
Au! Ara ja hi som de debò!Pas 1.1: Aprendre a nedar.
Primera presa de contacte amb l’aigua d’una piscina. Distància total 200 metres. Conclusió primera: Deixa’t estar d’aprendre a nedar i aprèn a desplaçar-te per l’aigua durant 750 metres. Després, amb temps i una canya, ja aprendré a nedar…Pas 1.2: Presa de contacte amb la bicicleta
Per necessitats d’optimització de temps, decideixo fer-la indoor. Una bona estona pedalant, però els 20 kms són assumibles. Ànims!Pas 1.3: Córrer.
Cap problema (en principi)Pas 2.1: Augment de distàncies a l’aigua.
Com no podia ser de cap altra manera més, no costa gaire anar millorant a la piscina, i en pocs dies, passo de nedar 500 m a la de 25, a nedar-ne 1.500 a la de 50. No vaig ràpid, no tinc una tècnica exquisida (de fet, no en tinc), però si que aconsegueixo desplaçar-me sense desgastar-me gaire físicament
Acaba aquesta preparació nedant 1500 metres bé, havent nedat un màxim de 2.000 metres d’una tirada. Per molt que variïn les condicions al haver-ho de fer al mar, d’acabar, acabaré! (potser l’últim, però ho faré!)Pas 2.2: Cul a la bici
Amb en Redman fem dos sortides amb bicicleta. Com que no en tenim cap, anem amb unes que ens deixen. Son del tipus mountain, ni carretera, ni ciclocross, ni btt. Pures i dures mountains! Roda ben grossa i dentada i “desarrollos” de muntanya. Ens és ben bé igual. Doncs aquestes dos sortides, una d’uns 25 i l’altra d’uns 35, que em permeten adonar-me que és assumible, i què, probablement rondi els 45 minuts per fer-ho.Pas 2.3: Córrer.
Cap problema (en principi)Ostres! Con la logística hemos topado.
S’atansa el dia D. Tinc dos maneres de fer-ho, bé o de l’altra. Intento fer-ho bé. M’agencio un tri-mono, un cinturó portadorsal, uns cordons elàstics i unes ulleres d’exterior per nedar. De sabatilles, mitjons, casc, bidó i gorro de natació ja en tinc. La bicicleta me la deixen els millors pares del mon (Que son els meus, i no els d’en Redman, com diu ell…). Collons! Quin munt de coses…
Un parell de viatges a Barcelona, a una botiga especialitzada (Esportissim), uns quant missatges amb en Xeix i molta lectura de pàgines webs i fòrums especialitzats acaben d’esvair els dubtes generals que pugui tenir.
Complimentat el tràmit de la inscripció, que per cert, gens barata (44€), en una conversa informal, a la vora de la piscina, s’afegeixen al carro en Ton i en Pau, el seu fill. Apali doncs!Dia D-1.
Com sempre, rarament hi ha miraments pels que ens hem de desplaçar i venim de lluny, i ens cal anar el dissabte anterior a recollir el coi de pitrall a Bcn, sabent que hi hem de tornar al dia següent. Ja hem direu que pagant 44€ no et poden enviar la bossa amb el dorsal per correu… en fi.
Doncs ens en anem fins a Barcelona, al Port Olímpic a recollir-ho tot. Allí ens trobem amb en Ton, en Pau i en Xeix, que ja ho tenen tot. Jo recullo el meu i el del meu germà, que s’ha quedat guardant el cotxe, ja que per aparcar…
Un cop torno al cotxe, carretera i a cap a preparar-ho tot!
Farem nit a mig camí, a casa dels pares a la platja. Allí estant, ho preparem tot, les dos moutains al cotxe, la roba, el material, la beguda isotònica, el gel… coses i cosetes i a mirar d’anar a dormir aviat.Dia D.
Sona el despertador a les 05:00 (si, si, les cinc del matí…) Higiene personal, un esmorzar de pa amb tomata i embotit i tornem-hi cap a Barcelona. Quan hi arribem els Hados ens són benèvols i trobem lloc per aparcar el cotxe a 1 minut dels boxes. Només rondar per aquí i baixar del cotxe, ja ens adonem de l’ambient que s’està vivint. Mentre traiem les bicicletes del maleter i ens preparem, ens passen triatletes o futurs triatletes que ja van cap a boxes. Nosaltres ens hi afegim i cap a boxes que anem!
Abans d’entrar-hi, ens revisen el material. El casc que sigui correcte, que tinguem dorsal i que la bicicleta estigui en les condicions que marca el reglament. Cap problema i molt bé per l’organització. A boxes estem força aprop amb en Redman. Però més proper està en Xeix, que el tinc just al costat! Que bé! Quin gran reforç moral que significa per a mi! Penjo la bicicleta, deixo els estris de pedalar i córrer just a sota, i finalment ens trobem amb en Ton i fill. Departim una mica i després anem a veure la sortida dels companys. La sortida està dividida en grups, cada 10 minuts en surten uns 400. A en Redman i a mi ens toca la última, a les 8:50.
Espectacular la primera de les sortides, la dels federats. Impressionant veure el ritme que imposen només començar. I absolutament esfereïdor intuir les hòsties que es foten…
Ai que la ballarem…
Veiem també les altres sortides. Totes elles dignes de veure. La propera és la nostra. Ens abillem amb el casquet de bany i les ulleres, i per primer cop, em mullo al mar. Nedem uns metres per escalfar (jajajajajajjaa) i tornem a la platja per prendre la sortida!
Ara si, ja hi som, i ja la ballem!Pas 3.1: O de com es neda millor del que et penses.
Donen el senyal de sortida, just abans, ens hem abraçat l’Arnau i jo, tot desitjant-nos sort. Arranquem mig corrent, mig caminant fins que l’aigua m’arriba a la cintura. A partir d’aquí, el cap a l’aigua i a nedar com es pugui. Realment, es com es pugui, doncs cops i espentes més no en vulguis. L’aigua és marró, d’un marró lleig, tèrbol, res a comparar amb l’aigua clara i cristal·lina de la piscina. Nedo amb els ulls tancats. Ja se que fa riure, però l’aigua és salada, molt salada, massa salada…
Un cop acostumat al gustet de l’aigua, agafo ritme, i em sembla que és ràpid, i ho corroboro quan veig que supero el tri-mono d’en Redman, aquí falla alguna cosa…
S’acosta la primera de les boies que hem de vorejar, i la ratio de pinyos per minut puja una barbaritat, passo literalment per damunt d’algú i encaro la boia pel recte i la passo. Bé! Un punt a favor! Giro el tors i començo a tirar cap a la següent. Com comenta en Redman a la seva crònica, canvio la manera de respirar, en lloc de cada tres braçades passo a fer-ho cada quatre, i el cap lleugerament endavant per aprofitar i mirar cap a on he d’anar. Lamentablement me’n adono tard. He perdut la linealitat i juntament amb un parell o tres més de companys ens hem desviat una vintena de metres (semblen poquets, però al mar són molts!). Un cop rectificada la trajectòria, segueixo nedant i em falta l’alé. Uns metres nedant estil braça em refan, a més, aprofito per acabar de redreçar la traçada. Torno al crowl i passo la segona de les boies blanques gegantines que ens indiquen el camí i veig que la tercera no està pas tant lluny. A aquestes alçades tinc els braços cansats i decideixo patalejar una mica. Amb aquesta maniobra avanço una mica més ràpid i casi sense adonar-me’n arribo a la zona en que ja ens deixen caminar. Penso que caminaré fins a boxes per recuperar cames. Nedo quatre braçades més i m’incorporo i surto esperitat cap a la zona de boxes. Cal sortir de la vora i travessar un bocí de platja, pujar una rampa, una bona recta i ja estàs a boxes. Sorpresivament, ho faig corrent perquè hem surt així de fer-ho.Transició 1.
M’havien explicat que aquí, a les transicions no val a badar. Localitzo rapidíssimament la bicicleta i just al sortir de l’aigua, ja m’havia tret els dos gorrets de natació i les ulleres, i els porto a la ma. Arribo just davant de la bicicleta i primer de tot, com mana el reglament, em poso el casc (no es pot tocar la bicicleta sense el casc, sota pena de desqualificació) i deixo els gorros i les ulleres al terra. Diuen que t’has d’eixugar els peus i treure la sorra que hi portes enganxada, però no ho faig… ben just passo la tovallola pels peus i els entaforo dintre dels mitjons (també diuen que no calen, però que voleu que us digui…), em poso les sabatilles, glop d’isotònic (ja fa força calor), em col·loco el forerunner, el cinturó porta dorsal (tot i que en aquesta secció no és obigatori), prenc la bici i saludo a en Xeix que acaba d’arribar.
Bicicleta al costat i a córrer per sortir de la zona de boxes, on hi ha una línea que és on et deixen pujar-hi damunt.Pas 3.2. O de com te’n adones del ferro que portes.
Tot just creuar la ratlla indicativa, salto damunt de la bicicleta i a pedalar, l’havia deixat preparada amb el plat gran i el pinyo petit, agosarat? No…
Encara no he fet 10 metres i veig lo selectiu que és dur una bicicleta de carretera. Em passen una munió de ciclistes sense cap mena d’esforç aparent, i jo ja vaig amb el màxim que hem permet el desarrollo. Aquesta secció son dos voltes a un circuit de 10 quilòmetres, per tant la primera volta es de reconeixement i la segona, a apretar a sac!. Continuen passant-me infinitat de bicicletes de corredor. Es ben cert que convergim els de diferents sortides, però es que em passa fins el tato!
Pedalo tant com puc, doncs el terreny es força pla, però no dona per a més. Un moment que agafo aire i bec del bidó, em passa una altra moutain, i això si que no! Torno a pedalar tant com puc fins a l’extrem que la bici no dona més… i així fins a l’arribada, suant com un lladre, amb les gotes de suor caient per tot el perímetre del casc. A les parts del circuit més properes a boxes, hi ha força gent animant, molta més del que em pensava, i això sempre anima!
La part final, amb una mínima pujadeta i un gir de 180 graus, per seguir amb un tram de baixada, em fan pensar en la següent transició.Transició 2.
Et fan baixar de la bicicleta just abans d’entrar a la zona de boxes, i sense, treure’t el casc, he de córrer bici en ma, fins al lloc pertinent. Un cop arribat allà, la penjo i finalment em puc treure el coi de casc, amarat de suor. Un altre glop, al que el segueixen dos o tres més… collons quina calor que fot!
Em trec el cinturó, em poso la llampant, torno a col·locar el cinturó amb el pitrall cap endavant (al ciclisme va endarrere) i em trobo corrent altre cop!Pas 3.3. O de com córrer amb sensació de cames de fusta.
Ens avien per un passeig que voreja la costa, anar i tornar. Quan començo a córrer sóc conscient que tot el que he anat llegint i aprenent aquest dies, em deia que al deixar la bicicleta i posar-se a córrer, les cames no responen, i ja vaig conscienciat que el ritme a portar ha de rondar els 5.30 minuts/quilòmetre.
Fa molta calor, o si més no, jo la tinc. Començo a avançar gent, poc a poc vaig caçant a molts corredors. Passat el primer quilòmetre, miro el rellotge i veig que l’he fet a 4.30, però les sensacions que tinc son que vaig molt lent. Ben curiós. Intento mantenir el ritme, i passant pel primer avituallament, agafo una ampolla d’aigua… calenta! En faig un glop i l’escupo directament. Puaj!!! Aigua calenta… em tiro la resta d’aigua per sobre i aire. El circuit és anar i tornar, i justament per aquí veig en Ton i en Pau que ja estan a punt d’acabar, se’ls veu molt bé, fins i tot frescos, i jo amb una calor…
Segueixo avançant a gent, i dels dos o tres que em passen, procuro enganxar-me a ells, que tiren de mi bons bocins. Un altre gir de 180 graus i emprenc el camí final. Ara el sol es de cara, i em molesta moltíssim la gorra, tinc molta calor. Vaig mirant de tant en tant el forerunner, i comprovo amb certa sorpresa que em vaig mantenint per sota dels 5 min/km i de cop… apareix en Redman, que ja ha acabat, que em ve a buscar per acompanyar-me l’últim quilòmetre de la triatló. Em fa especial il·lusió, no només perquè és el meu germà, si no perquè indica clarament que ha acabat i ha acabat més que bé! Correm plegats aquest últim tram, fins que ell s’ha d’apartar, doncs ja es la recta final que acaba a meta, aquí em deixo anar, ara si, baixo el ritme i assaboreixo aquest segons, aquests instants previs a creuar la línea d’arribada.
Em trec la gorra i saludo al públic i a la gent que està allà. El saludo perquè me ve de gust fer-ho, es la manera que tinc d’agrair-los-hi que estiguin allí, encara que no sigui per mi.
Creuo meta, sóc finisher d’una triatló sprint!
Arriba en Redman i ens fonem en una abraçada al crit de: som triatletes, som triatletes!3er temps.
Ens en anem cap a la zona d’avituallaments, powerade per un tub, i galetes maria i síndria i meló per a qui en vulgui. Jo només bec (d’acord, bec molt). En retrobem amb en Ton i em Pau, que han fet una triatló fantàstica, com en Redman (els tres han rondat l’hora i vint minuts, ESPECTACULAR!!!)
També veig i xerro amb en Xeix, que ens explica la putada que li han fet, en fi…
Hora de valoracions, de comentar coses i cosetes, de patatim patatam, i a tots cinc se’ns llegeix la paraula Olímpica al front…Anem cap al cotxe i aprofitem per fer-nos un parell de fotos tots quatre, i dos a dos.
De tornada a casa, amb l’Arnau, tenim molt de que parlar. No estem excessivament perjudicats, i per contrari, si molt animats!Nomes puc donar les gràcies a l’Enric i a en Pere, pels quatre consells (però bons!) en el tema de nedar, a en Ton per les converses agafadets al marge de la piscina, a en Xeix per totes i cada una de les coses que m’ha explicat i m’ha dit i per la seva total disposició per tal d’evitar-me desplaçaments a Barcelona, als meus pares, per tot el garbuix logístic i, evidentment, per la bicicleta.
A en Redman, per tots els mails, trucades i converses, i per les duatlons pirata que hem fet durant la minsa preparació que hem dut a terme. Per ser el meu germà, i per ajudar-me tant com ha pogut.
I com no, a la Jordina, per la seva eterna paciència, la seva comprensió, i pel seu patiment, doncs no va poder estar al meu costat en aquest debut. També pel seu MP3, company inesgotable d’estones i estones damunt la bicicleta estàtica del gimnàs del club.I a tots els que llegiu aquesta crònica, i que per un moment, ni que sigui per un moment, us plantegeu participar en una prova tant agraïda i divertida com és una Triatló Esprint. Si aquestes quatre ratlles us motiven, ni que només sigui un instant, em dono completament per satisfet! Com deia un entrenador de bàsquet que vaig tenir fa molts anys: Si jo puc, vosaltres podeu.
A tots vosaltres, moltes gràcies!
XeixParticipanthomedferro,
Molt bona crònica, vàrem tenir sort de l’aigua era ben plana, tots els dies que havíem entrenat eren per la tarda i deu ni do el que bellugava, fins i tot més d’un dia sortíem mig marejats i pensàvem que si havíem de sortir corrent aniríem de lloros segur. Per la salabror de l’aigua fem servir terapéuticament les Volls
van molt bé.Per cert quan hagueu de recollir dorsals o altres coses lluny, feu petició a qui estigui a prop que no costa res recollir més dorsals o el que calgui.
Ja estic esperant veure tri-monos km0 llampants!!! 👿
28 de juliol de 2009 a les 15:02 En resposta a: Corsa e caminada des 15 Pobles. Aran. 31 agost #22964
CritMembreVolia obrir el fil, a veure si actualitzen el web que ja no falta gaire.
salut
28 de juliol de 2009 a les 15:40 En resposta a: Corsa e caminada des 15 Pobles. Aran. 31 agost #22965
sergi farre perezParticipantINSCRIPCIONS:
10 euros els adults fins al dia 28/08 fer un ingrès a la caixa penedes (2081 0364 02 0000011853) i passar el comprovant de pagament i les dades per fax al (973643060)
S’ha de ficar-hi també si es fa la cursa de 21km o les caminades.Desprès del 28/08 13 euros
Els supscriptors de les revistes MARATHON I CORROCOLARI , tenen preu especial.PARTICIPANTS:
Cursa juvenil.nascuts el 1994 i seguents.
Cursa i caminada: oberta a tothom.Als corredors menors de 18 anys cal autorització paterna.IMPORTANT:
A les 13h en Betlan(5km abans de la meta) es tancarà la cursa.Tot el que no hagui passat haurà de retirar-se , o si continua serà sota la seva responsabilitat.RECORREGUT:
Cursa i caminada 21,097 : 13OO m. pujada 1200 m. baixada
Cursa juvenil de 12 a 15 anys 5 km : 100m de pujada 200m de baixada
Caminada 16 km: 900 m de pujada 800 m. de baixada
caminada 14 km: 830 m de pujada 730 m . de baixadaPREMIS:
Cursa juvenil:Trofeu als tres primers femenins i masculins
cursa 21 km: 200,100,50 euros als tres primers femenins i masculinsOBSEQUIS:
A tots els participants a la metaSERVEIS:
Massatge i dutxesPROGRAMA:
29 D’agost de 18 h a 20 h retirada de dorsals i noves inscripcionsa a l’ajuntament de Vielha(també es podran recollir fins 30 minuts abans de la cursa)
29 d’agost a les 21h coktel i presentació de la cursa
30 d’agost a les 7’30 del cine de vielha autobus a Es Bòrdes
30 d’agost a les 9’30 al passeig de la llibertat de vielha sortida autobús a Betlan per la cursa juvenil
30 d’agost a les 9 h sortida cursa i caminades desde Es Bòrdes
30 d’agost a les 11h sortida cursa juvenil i caminada de 5km a Betlan
30 d’agost a les 13h premis a Vielha
30 d’agost a les 14h BARRAMENT DERA ARRIBADATELF. DE CONTACTE: 606113548-973642469
Aquesta informació es d’un triptic que ens ha arribat als que l’hem fet d’altres anys.Està traduit de l’Aranès.Espero no haver-me etivocat en la traducció.Per qualsevol dubte millor fer servir el telefon de contacte , o esperar a que activin la pàgina web.Jo nomès puc dir que es 100% recomanable i si no hi ha cap inprevist , allí serem!!
28 de juliol de 2009 a les 18:55 En resposta a: Corsa e caminada des 15 Pobles. Aran. 31 agost #22966
RoserParticipantSergi , ja veig que has rebut la informació de la Corsa quina currada en escriure hi aniràs aquest any tambè nosaltres esperem anar-hi…..
:silly: :silly:28 de juliol de 2009 a les 20:01 En resposta a: Corsa e caminada des 15 Pobles. Aran. 31 agost #22967
sergi farre perezParticipantEi Roser , en un principi pujarem tots com l’any passat.Ens quedarem a dormir de camping, i a pasar el finde.Ara sols em falta decidir si aquests any la faig corrent , o acompanyo a Plasmodi a una de les caminates.
Espero que pugem tornar a coincidir doncs l’any passat m’ho vaig passar molt bé.28 de juliol de 2009 a les 20:46 En resposta a: Corsa e caminada des 15 Pobles. Aran. 31 agost #22968
bruParticipantIeeeeps,
Doncs l’any passat em va agradar força,i potser aquest any repeteixi!!!

Sergi, Roser, segurament tornarem a coincidir , i a veure si aquest any, en som més!!!
Salut
28 de juliol de 2009 a les 21:21 En resposta a: Corsa e caminada des 15 Pobles. Aran. 31 agost #22972
aureliParticipant
:kiss:Com sigui que la travessa les Borges – Montblanc se’m fa feixuga i a l’Aran sempre és un plaer anar-hi nosaltres també ens hi apuntem (no sé pas a què, però també ens hi apuntem !!):dry: :dry: :dry:
siau….
aureli i flora

SimeSuperadministradorSant tornem-hi!
Avui a les 20:00h estaré al costat de la passarel·la de Cappont per iniciar un rodatge que avui, espero, ens porti cap a Gardeny, ja que dilluns no va poder ser (masa calor).
La intenció és fer un rodatge suau i de poca durada, 50-55 minuts, tot fent algunes pujades amb les baixades corresponents.Quí s’anima?
ArctosParticipantBones,
A les 20:00 sembla bona hora, intentarè trobar forces i fem pujades fins a fer surco :woohoo: ….espero que l’asfalt sigui tou perquè amb un parell jo ja tindrè prou :blush: .
A la plana també fem desnivell positiu :S
Salut
29 de juliol de 2009 a les 16:31 En resposta a: Corsa e caminada des 15 Pobles. Aran. 31 agost #22978
Albert Nogués i NogueraParticipantBona tarda companys i companyes,
Per a tothom que estigui interessat en passar el cap de setmana del 29 i 30 d’Agost a la Val d’Aran, hi ha un Hotel que ens fa un bon preu per a tots els socis de Km0, aquest es diu HOSTERIA CATALANA, està situat a Bossost, aproximadament a uns 8 Km de és Bordes (sortida de la cursa), l’hotel està força bé, és un dos estrelles. El preu és de 60€ per habitació doble en règim d’Allotjament i Desdejuni (AD). Per tal de reservar-ho solament cal trucar a l’hotel al telèfon 973 648 202 i comentar que ets del Km0.
Qui s’anima!!!!!!!!
Pere PujolParticipantHola,
us faig saber alguns apunts de la cursa del meu poblelocalitat: El Pont de Vilomara i Rocafort(al costat de Manresa
distància:10 Km terra-asfalt + curses de promoció,dues distàcies,200 mts i 1500 mts
avituallamet al Km 5 i al 10
dia: 1 de Novembre a les 11 del matí
cursa de la Lliga Championchip,servei de guarderia,massatges,
dutxes i vestidors,guardabosses,al costat de la sortidalimit:500 participants
premis en metàlic,5 primers absoluts,homes i dones
trofeus per categories,bossa del corredor
sorteig de regals dels col·laboradors segons pitrall
preu inscripció:11.50 xip groc,promoció
,inscripció:14cursa solidària amb l’Associació d’Amics Unesco Manresa
projecte YEMESSOA ( CAMERUN )inscripcions:atletisme.com
informació:elpont.cat
organitza:Ajuntament del Pont de Vilomara i Rocafort
floParticipantAvui a les 19.45h a la Passarel·la de Cappont. Rodatge suau per escalfar motors per dissabte.
30 de juliol de 2009 a les 11:10 En resposta a: Corsa e caminada des 15 Pobles. Aran. 31 agost #22985
floParticipantAlbert Nogués i Noguera ha escrit:
Quote:Bona tarda companys i companyes,Per a tothom que estigui interessat en passar el cap de setmana del 29 i 30 d’Agost a la Val d’Aran, hi ha un Hotel que ens fa un bon preu per a tots els socis de Km0, aquest es diu HOSTERIA CATALANA, està situat a Bossost, aproximadament a uns 8 Km de és Bordes (sortida de la cursa), l’hotel està força bé, és un dos estrelles. El preu és de 60€ per habitació doble en règim d’Allotjament i Desdejuni (AD). Per tal de reservar-ho solament cal trucar a l’hotel al telèfon 973 648 202 i comentar que ets del Km0.
Qui s’anima!!!!!!!!Hosteria Catalana… No serà on la UE Lleida està fent l’estage de pretemporada, no?
Bona oferta, sí senyor!30 de juliol de 2009 a les 11:28 En resposta a: Corsa e caminada des 15 Pobles. Aran. 31 agost #22987
km0Superadministrador -
AutorEntrades