S'ha creat les respostes del fòrum
-
Entrades
-
Luigi ha escrit:
Quote:(Disculpeu les cabòries)i també….
Luigi ha escrit:
Quote:Segueixo amb el monòleg…Si us plau, Luigi, no ens neguis mai ni les teves cabòries ni els teus monòlegs….
Que tinguis molta sort a Empúries !!!
Salutacions.
Sime as vist les fotos de la meta,?
hi ha una que sortim junts….
genial¡¡¡¡
petosn i km´sssss
estefi:woohoo:Ahir vaig llegir en un altre forum que una persona que treballa en un hospital de Madrid assegura que el dilluns encara hi havia 8 persones ingressades, un d’ells bastant fotut.
:ohmy: SI VA SER MOLT DUR¡¡¡
esperem es recuperim, tambe crec que tots en tendriam que fer certes proves mediques , i cuidar la hidratacio, i corre en dies de calor¡¡
jo em considero prudent , pero em “testo”, amb calor amb fred, amb hidratacio durant les curses, i viguilo MOLT la suplementacio de mimerals i sals…
no se, quant les coses apreten a les curses… surt de tot… entre quasi 9000 arribats, hi ha de tot….
prudencio, i preparacio tant de entrenar com medica.
petons i km´´sssssssssss
estefi.Avants que res, va ser molt agradable el coneixer a l´Estefi a la fira de la Marató el disabte al migdia.
El diumenge es presenta caluros i hem coloco com puc a la fila de sortida, deixant quels companys correcats vaigin més endavant perqué la meva idea es anar a ritmes per baixar de les 4 hores.
La primera mitja hem surt força bé amb un temps de 1h.53´, millor del que esperava, degut a que encara que la Castellana fa pujada, hi ha mots trams de recuperació amb baixades i com que la cursa va per la ciutat hi ha moltes zones d´ombra i el calor es pot resistir.
Anant cap al Parc de l´Oeste i la Casa de Campo,també es va bé perqué fa baixada, peró una vegada arribes al km 26 la cosa camvie radicalment. La calor es molt intensa, hi ha poc ambient i fins el km 29 ho passo malament, paro a orinar i torno a recuperarme.
Lo pitjor está per arribar, desde el km 35 fins practicament la meta tot son pujades i el calor apreta de valent. El km 41 no s´acaba mai i el faig a ritme de 6´20 i en prou feines.
Hi ha molta gent que camina peró jo no deixo de córrer perqué posar-me a caminar m´afecta moralment i encara seria pitjor.En plena pujada em trovo al sime, que está caminant i l´animo a rependre la marxa. La recta del Retiro on está la meta tampoc s´acaba mai. Hem paro quan veig a la meva dona per la foto de record. El temps final 3h.55´56, per sota de la meva previsió de baixar de les 4 hores. Tot un exit malgrat pasar-ho malament als ultims kms.i en d´altres trams.
El que més hem va impactar de tota la cursa es trovar estesos a terra 9 o 10 corredors, necesitats d´asistencia i alguns d´ells amb mascareta d´oxigen. Aquest impacte et fa baixar el ritme encare que no vulguis.
En definitiva una marató que no penso tornar a fer per la seva duresa sobretot a la part final.
La organització hem va agradar força i trovo molt bona idea l´asistencia dels patinadors suministrant Reflex i vaselina durant tota la cursa.
Quan a l´ambient de public, crec que la marató de Barcelona, actualment, no té que envejar res a la de Madrid.
A favor de Madrid haig de dir que no recordo haver sentit cap claxon de cap mena de vehicle, exceptuant les sirenas de la gran afluencia d´ambulancies
Per ultim vull felicitar a tots els corredors de km0 que van acabar aquesta dura marató.
És el 16? he sentit que va canvia de dia.
Pensava que era planeta aquesta. Són 80 metres?
De Tàrrega vindrem uns quants.
Quote:Divendres 30 de maig19.30-21.00 (a mesura que arribeu us hi afegiu)
LLOC: CASTELL TEMPLER DE GARDENY
30 de maig ?????
No sé si m’arrecordaré d’anar-hi…..
També podeu comptar amb mi….dins les meves minses possibilitats físiques.
siau……
lo marrrrako
Vinga que ja tenim ganes d’estrenar samarreta nova per les competicions de després de l’estiu.
Porta senyera incorporada?
Salut i milles.
AbelQue no es perdin els bons costums.
Avui a les 20:30 ens trobem a la passare·la de Cappont.
Cal preparar Templers
Jo segurament faré una rodadeta suau pero algun company potser fa un entrenament una mica més fort.
Si us animeu, ens veiem.
Gràcies amics pels bons desitjos. Està clar que mai correm sols.
Ara mateix físicament ben poca cosa es pot fer. Avui al vespre massatge i estirar les cames demà o dissabte. Aquests dies previs són com un regal: podem descansar sense el neguit de qualsevol preparació. Ara bé, el coco hi va donant voltes però estic força tranquil. Mentalment em vaig situant a diversos punts de la prova i em veig a mi mateix gestionant les forces. De bon principi, retrobar cares conegudes i com heu fet abans, desitjar el bo i millor per a tothom. Tots farem la mateixa prova però cadascú seguint el seu camí. De la mateixa manera, cadascú complirà el seu ritual abans de l’inici de la cerimònia. Cerimònia doncs qui més qui menys hi té fe en aquesta prova. Minuts abans solen ser indescriptibles doncs és una barreja d’emocions: el cor batega amb força, tot i que encara no ens movem. Més enllà, ja transitem amb la il·lusió i el desconeixement de l’atreviment; de mica en mica ens anem imbuint d’un vel transparent on les peces del puzzle agafen el seu sentit, tot just no haurem passat la mitja marató i les expectatives creixen o disminueixen segons el que anem sentint; molt més tard, ja perdem la capacitat de mirar-nos des de fora, i transitem per aquell fil tan prim i característic que separa la humiliació personal per un cantó de la determinació física i mental per l’altra. Serà el moment dels pensaments fugissers, de les mirades esquives amb altres companys, de segons com, la pèrdua progressiva de l’amplitud del món ja que ens concentrem infinitament en nosaltres mateixos. Serem allà amb el pensament molt més enllà. Després d’aquesta fase, única i irrepetible, el desenllaç s’aproparà i tornarem a fer-nos socials, malgrat que no sabem què ens està empenyent cap al final de tan apurats que ens sentirem. Sense poder assimilar-ho, tot de cridòria ens rebrà i tornarem a sentir aquella barreja d’emocions, aquells instants màgics i que voldríem eterns…
… aquesta és ara la meva esperança de cara al diumenge. Podrà ser així o serà d’una altra manera. De fet, sembla que la marató ens captiva per la incertesa de la experiència. Malgrat que ho vulguem mesurar amb rellotges és ella que ens mesura a nosaltres. També és el lloc on ens retrobarem amb nosaltres mateixos. I moltes més coses.
I no voldria que sembli que vulgui fer una mitificació de la marató i dels seus participants. No crec en les grans fites ni en el mite desmesurat. Crec en que som persones, amb les nostres petites virtuts i els nostres petits defectes. Crec en el bon fer de les coses petites del dia a dia i la estètica de la formiga treballadora. Crec que tenim alguna cosa en comú i aquí sí que crec que allò que compartim és gran. Mai correm sols
(Disculpeu la inmodèstia de parlar de mi mateix)
Sí, sí, nous de nous. Jo ja els he vist…
Això de veure’ns de lluny dependrà de la miopia de cadascú, no compteu amb mi
Salut
