[cucudrulu]

alvarfanyez!! no tinc perquè disculpar-te ja que tot el que dius ja fa molts anys que, ho tinc asumit i tristement es així.

Premsa, sobretot “Sport”, “Mundo-Deportivo”, etc. hi ha 10 fulles “parlant” del Barça i 1 de l’Espanyol, i a més el que escriuen de l’Espanyol va desprès dels altres clubs que no son de Catalunya (per exemple del MAdrid).

I de les 10 fulles, 9 fulles son fullaraca (si arribat tard a l’entreno, si te febre, si està al gimnàs, si fa un spot, si va a dormir a Madrid, si li ha sortit un gra al . . . . .).:dry:

Si parlem de radio, pos RAC1, RAC105, CATALUNYA RADIO i altres es podriem dir RADIOBARÇA1, RADIOBARÇA105, etc.

Es empalagós que programes de radio “deportius” (mal dit) parlin 98% del Barça i a més per no dir quasi res (per exemple a les 11hores de la nit al Joan-Maria Pou al “Tu diràs” a RAC1. Les tonterias que parlan en una hora es impressionant, però aspectes tècnics-tàctics ni un. Tret d’una excepció es quan ve el Charly Rexach (els dimars).:cheer:

Aquí al nostre país SOLAMENT existeix el BARÇA, els altres equips són d’un altra país. Per això vaig iniciar el títol del tema es “r.c.d. Espanyol de CORNELLÀ”, perquè mai s’ha tractat als pericos com un altre club de Barcelona.

Evidenment, que direu “…pos xato, no escoltis la radio, o no llegeixis, o no mires la tv, o no . . . que estem en un país lliure. . . .” no crec que sigui una resposta inteligent.:blink:

Per això quan fem un resultat “anormal” treiem una mica les plumes i piulem más del normal. :woohoo: :woohoo:

I per això potser alguns es donaran conte perquè alguns, bastant spericos volen que la lliga o altres competicions la guanyin altres equips.

I per cert, que algún m’expliqui que vol dir “QUE SOM MÉS QUE UN CLUB”.
:huh:

Molta salut i que no s’enfadi.:kiss: :kiss:

[Enric]

Jo… es que soc d’ un club que es diu Unió Esportiva Lleida… si, català, si… surt cada dia a TV3, Rac 105 i el Herald Tribune, amb la mateixa proporció, si…

Samarretes, no en venem gaires, això si. L’ Apañó en ven més (les ganes de tocar els dallonses s’ encomanen… ) Siiii no està a primera que hi farém

En definitiva, teniu raó. No, no es just (ho dic de debó).

Hache, ara ja no et dic res més, por mis actos me conocereis :angry: Si veus algú de negre i passamuntanyes, velocitat de creuer a 2’30 el km.

[Álvaro]

ENRIC i CUCUDRULU

Jo no parlava de l’atenció que dispensen els mitjans de comunicació als diferents equips. Això també passa amb la premsa de Madrid, molta més atenció als merengues que als colchoneros i a més a més amb una clara i contundent majoria de periodistes blancos que amb prou feines aconsegueixen d’amagar els seus colors. De totes maneres, jo crec que això és el mercat i fins i tot podria ser lícit, és tracta de vendre diaris, al cap i a la fi.

“¿Qué es lo que os hace vender más periódicos?” Vaig sentir una vegada que li preguntaven al director, no recordo si de l’AS o el MARCA, “Los triunfos del Madrid y los escándalos del Atleti“, va respondre. Potser serà injust amb l’Atleti, l’Espanyol o el Lleida, però podria ser comprensible, han de vendre.

El que és més difícil d’entendre és el tracte que l’han donat a l’Espanyol per haver guanyat al Barça, com si no tingués dret a fer-ho. Una cosa és mostrar preferències i una altra és atacar als pericos amb la ràbia que ho han fet per la seva “traïció“. Això és el que m’ha deixat bocabadat.

Ara que recordo, una cosa semblant, però molt més suau, va passar quan el Lleida va guanyar a casa del Barça. Us en recordeu? Jo vaig llegir a la premsa de Lleida (A la de Lleida!! No a la de Barcelona) “Aviem si ara el Madrid guanyarà la lliga per culpa d’aquesta victòria i a sobre el Lleida no se salvarà. Més valia haver perdut.”. Renoi, sembla que ningú a Catalunya tingui dret a guanyar al Barça, que tothom s’hagués de plegar al projecte blaugrana (Deu ser, Cucudrulu, això de que és més que un club i no es pot tocar).

Val a dir que després el Lleida va guanyar al Madrid i la cosa es va tranquilitzar.

[amata]

Alvarfañez,

Però tu en quin país vius?, quins diaris llegeixes?, quins canals mires?, quines ràdios escoltes?.

Com pots dir el que dius?. Es pot saber en quin mitjà s’ha tractat de delinqüents als de l’espanyol pel fet de guanyar al camp nou?. Tu que ets tant amic d’enviar fotos, tira d’hemeroteca i il•lustra’ns gràficament amb proves del que dius.

Tu si que m’has deixat espantat.

Per cert, suposo que amb el temps que fa que voltes pel país, ja te’n has adonat a què fa referència l’expressió de que el Barça és més que un club. I si avui en dia no cal que ho sigui (gràcies a Déu), no és pas gràcies a l’actitud de la premsa de les espanyes, que només cal veure com s’ha posat per unes declaracions del Thierry Henry en les quals no fa res més que dir una veritat com una casa de pagès.

Apa!

[Álvaro]

AMATA
Ja miraré de fer els deures que m’has encomanat. No m’he inventat res. No és un intent de polemitzar.

D’això del “més que un club” ja ho sabia d’abans de venir aquí (potser d’abans de que hi vinguessis tu, fins i tot). La Història la conec i sé on visc.

[agulletaman]

Nois, nois,… traaaannquiiilssss!!!!

Sinò perdreu l’autentic quid de la cuestió. Això és un espectacle, un esport, un negoci,… en cap cas un motiu de barreja de enfrontament i ennuig (em sembla que s’escriu així). Jo he nascut a Lleida, fa 39 anys, no he tingut mai la sensació que per ser o no del Barça (que no ho sóc) la meva catalanitat pugui ser discutida tot i que pensi en castellà (cuestió d’alletament), siguis el que siguis: català, español, europeu, mundanés, del barça, espanyol, madrid, sobretot som PERSONES, NO????? No siguem (i amb perdó) “ximplets que aquestes postures l’únic que fan es vendre samarretes que és l’unic que busquen actualment aquestes màquines de guanyar diners (que no títols, educar amb l’exemple… i un llarg etc de valors que es poden inculcar amb l’ESPORT). Si el que guanyès el títol hagués de pagar enlloc de cobrar potser guanyar no seria tant important.

Gaudim dels èxits dels nostres colors i tinguem esperança davant dels èxits dels nostres contraris…

[Enric]

ja no jugo. L’ esport no es això. Agulletaman, encara que no tinguis la sort de ser del millor equip del mon, estic d’ acord amb tu.

I Alvarfanyez, jo no he llegit textualment això que dius,, pero la sensació si la he tingut, la comparteixo.

I aquella temporada, el moment mes publicitat per al Lleida va ser…. la bronca del Benito Floro al Camp d’ Esports. Crec jo.

Pero en aquest fil, ja no jugo

[agulletaman]

JO TAMPOC:blush:

[amata]

Bon dia i anem a pams,

A veure, el primer que cal dir és que jo encara no he vist que s’hagi enfadat ningú aquí. Així és que ja està bé de que si ens enfadem, que si no, que si respecte… . Aquí de moment s’han donat opinions i s’ha discutit una mica. Res més, i per tant no crec que calgui exagerar.

Pel que fa al tema de la marginació de l’Espanyol. És clar que ho han estat i encara ho estan, però no cal estranyar-se. Com va comentar l’Alvarfañez, els mitjans de comunicació,en la seva majoria son privats, i per tant viuen de les audiències i de la publicitat que aquestes els comporten. Així doncs no té res d’anormal que es parli molt més del Barça i del Madrid que de l’espanyol. Símplement xq interessa a més gent,i ja està.

Pel que comenta el Cucudrulu del les ràdios, jo només escolto RAC1, i em limitaré a opinar sobre aquesta. Si no m’equivoco fins fa no massa, no era fàcil escoltar els partits de l’espanyol per la ràdio, i des de fa uns anys a RAC1, els retransmeten tots, amb locutors de l’espanyol i pel poc que he escoltat no està malament. Pel que fa al teu comentari sobre el “Tu diràs”, només dir que crec que el Joan Maria Pou (juntament amb el seu equip), és un dels millors narradors de partits que he escoltat (i n’he escoltat uns quants). Ell fa un programa diari d’actualitat barcelonista i la darrera mitja hora la dedica a temes que són secundaris per la seva audiència, i llevat d’ocasions contades, l’espanyol sol ser un tema secundari (insisteixo, a nivell d’audiència). Que tu creguis que es parla de xorrades, ho trobo normal, però de ben segur que si aquestes xorrades tractessin sobre l’espanyol, no ho trobaries tant avorrit.

Cucudrulu, és evident que hi ha gent de l’Espanyol que vol que la lliga la guanyi d’altres equips que no sigui el Barça (ara mateix i sense pensar massa em venen a la memòria varis jugadors i algun entrenador), i això és ben normal i comprensible, però de la mateixa manera has d’entendre que hi hagi aficionats del Barça que no desitgin res de bo a l’Espanyol. Fins hi tot et diria que n’hi ha (i no pocs) que signarien no guanyar la lliga a canvi de que l’espanyol baixés a segona (suposo que l’Hache i l’Alvarfañez tb ho signarien).

Pel que fa al partit del passat cap de setmana, l’Espanyol va fer el que tenia que fer, que era guanyar al camp nou, absolutament res a dir. Però que ningú s’alarmi, o s’escandalitzi si també es diu que no ho van fer intentant jugar millor que el Barça. Van fer l’única cosa que podien fer per guanyar, que és intentar que es jugués el mínim temps possible a futbol i ho van aconseguir, així és que tres punts i cap a casa, i insisteixo, res a dir.

Pel que fa al “més que un club”, Alvarfañez, no dubto ni dubtava de que ja ho sabies, per això mateix em va estranyar el teu comentari. Cucudrulu, el tema del “més que un club” és un tema polític que fa referència a règims polítics passats. Estic segur que si tens ganes de saber de què va, trobaràs tota la informació que vulguis a poc que busquis.

Enric, el tema de les sensacions és molt subjectiu. A mi em doneu capçaleres de programes, portades de diaris, articles d’opinió, cròniques, … . En fi, quelcom que objectivament recolzi el que va dir l’Alvarfañez i tu vas sentir(?). Pel que fa a la gravació que es va fer del discurs del Benito Floro al vestidor del Camp d’Esports, no em diràs que no era com per no publicitar-lo … . Però bé,com que tu ja no jugues …

Bé, fins aquí el que tenia ganes d’aclarir.

Apa!

[Álvaro]

Bé, si parlem de futbol, parlem de futbol, això implica distensió a l’ambient. Si hi ha hagut algun petit malentés amb el “més que un club”, dit amb to irònic, retiro la frase i punt. No hi havia més intenció.

He trobat a la premsa que hi ha qui no li perdona a l’Espanyol haver guanyat al Barça, menys encara quan això ha beneficiat al Madrid. Volia dir que a la premsa madrilenya, amb les seves predileccions merengues, ningú no criticaria a l’Atleti per haver guanyat al Madrid tot beneficiant al Barça. Només volia destacar la diferència.

Fins i tot en alguna part he llegit o sentit (He de buscar la font?) que els equips catalans haurien de fer com els bascos, ajudar-se sempre.

Quan tingui una estona buscaré els articles a internet.

[Álvaro]

I per tornar a les prediccions, jo ho tinc clar, quan acabi la temporada uns estaran contents i d’altres potser no tant. I l’any que ve, torna a començar.

Això és fàcil, molt fàcil (potser per això té tant d’éxit).

[By Keds]

alvarfanyez ha escrit:

Quote:

Ja porto molts anys a Catalunya, però fins ara no m’havia fixat amb detall …. No havia vist la ràbia i la mala baba amb la que tota la premsa escrita catalana dispara contra l’Espanyol. Després de la victòria dels pericos al camp del Barça, ……he de reconèixer que m’he quedat espantat. Llegint les bestieses que s’han publicat, ningú no diria que l’Espanyol és un equip català.

……, però aquesta actitud de tanta ràbia contra l’Espanyol m’ha sobtat, pensava que havien de ser més diplomàtics……..

Però aquí tracten a l’Espanyol com un traïdor.
…….espantat, m’he quedat espantat.

A més en Alvarfanyez insisteix……

El que és més difícil d’entendre és el tracte que l’han donat a l’Espanyol per haver guanyat al Barça……. Una cosa és mostrar preferències i una altra és atacar als pericos amb la ràbia que ho han fet per la seva “traïció”. Això és el que m’ha deixat bocabadat.

:huh: :huh: :huh:

Company….crec sincerament que tot això és exagerat….i probablement falç.
I per sortir de dubtes…..si!…si…, m’agradaria veure les fonts.

Salutacions.

[Álvaro]

Vinga, un parell d’exemples del que dic. Només això, dos exemples:

Al SPORT
A l’AVUI

[Álvaro]

I una columna d’opinió que surtia ahir a EL PAIS, d’un tal Rafael Metlikovez, que no sé qui és, però és un perico que té una opinió semblant a la meva. Així veieu que no sóc jo l’únic sonat que pensa en aquesta línia. Com a mínim ja som dos.

Amb l’anterior missatge i aquest, espero haver-me guanyat la indulgència dels amics Amata i By Keds i que no em tornin a manar deures.

Aquesta columna no està a internet, així que l’he escanejeda i us la copio aquí sencera:

EL PAÍS, sábado 28 de febrero de 2009
El alma
RAFAEL METLIKOVEZ
Hemos pasado una semana muy avergonzados por nues­tra osadía. Pedimos mil perdo­nes al aficionado culé por ha­ber ganado el derby. La próxi­ma vez plantearemos el parti­do con lanzamiento de confe­tis en la defensa, ejecución de la ola en el medio campo y bailes regionales en la delan­tera, todo a mayor gloria del equipo azulgrana. El caso es que a nosotros nos gustaría que el Barc,a ganara la Liga, y la Champions, y la Copa del Rey, porque estamos a favor de la alegría, que siempre es contagiosa.
Si en este país hubiera más alegría no se bailarían tantas sardanas los domingos por la mañana, ni se colgarían pan­cartas como la de la otra no­che en el Camp Nou, aquella que rezaba, llena de resenti­miento, amargura y nacional­socialismo, que el Espanyol era la vergüenza de Cataluña. Si Laporta fuera un caballero, habría mandado retirar esa pancarta. Pero ya no hay caba­lleros, sólo caballeretes.
En Cataluña no se nos con­sidera verdaderos catalanes y
en España no se nos conside­ra verdaderos españoles, se­gún los cánones de los propie­tarios de Cataluña y España. En el Espanyol no sabemos de qué somos símbolo, si es que lo somos de alguna cosa, y en Montjuíc tanto ondea una bandera catalana como una española con toro de Osborne incluido. Los puristas dirán que sencillamente representa­mos a un club de fútbol; des­confiamos de los puristas de lo que sea, así que a otro pe­rro con ese hueso. Queremos saber qué demonios de metá­fora sociológica es el Espan­yol de ahora mismo. Ni idea, que diría Guillem Martínez.
Pero añadamos compleji­dad. Nos visita el Real Ma­drid, esencia de la España una, grande y libre, y el barce-lonismo nos endilga una amis­tad indestructible con el club merengue, amistad sólo com­parable a la de Roberto Alcá­zar y Pedrín, en la que el Es­panyol sería Pedrín, natural­mente. Aceptemos que la ge­neral en Sarria se vestía de blanco, aceptemos que la riva­lidad con el Barcelona nos despierta mayor voltaje emo­cional, aceptemos también que nos importa un pito lo que haga el Real Madrid, pe­ro lo que no aceptamos es que los poderosos nos utili­cen en sus guerras particu­lares a su conveniencia. Ocú­pense de lo suyo que nosotros nos ocuparemos de lo nues­tro.
Lo nuestro es el alma que Pochettino ha insuflado al Es­panyol, es el alma en un vilo, es poner el alma en ganar es­ta noche al Real Madrid. Nos brillan los ojos como a De la Peña la calva. Es el alma, se­ñores.

[amata]

Bones!

Alvarfañez, és curiós que per justificar el que vas dir passat el partit de l’espanyol, hagis de recòrrer a una opinió referent al partit contra el Madrid (1 setmana després), que no ho veus?. Pel que fa a l’article de l’Avui, ja em diràs quina part d’ell explica el que vas dir tu.

Saps què?, vistes les dificultats que tens per argumentar mínimament el que vas dir, més val que ho deixem estar.

Ah! referent a l’article del perico, que ens has posat, et recordo que jo et demanava opinions de barcelonistes, que és el que a tu tant t’havia espantat.

Fràncament … Necesita mejorar.

Apa!

[Autor]

Entrades