Maratón de Madrid (17 de abril de 2011)
- Aquest tema està buit.
-
AutorEntrades
-
15 d'abril de 2011 a les 11:30 #30630
Jordi CodonyParticipantAmic HACHE, ets un fenomen de la natura!.
Disfruta de la MADRITÓ :laugh: :laugh:Ja diràs “argo”.
15 d'abril de 2011 a les 22:37 #30639
josepParticipantEPS !!
Molta sort i molts ànims a tots.
Nois , això és un no parar.:blink:
No recupereu d´una Marató i… PAM! ja teniu l´altra a tiro.Uff …
Jo pregunto:Això de les Maratons és addictiu?:unsure:
Serà la Marató com un Madrid-Barça amb pròrroga?:laugh:
Ja podreu pair tantes pulsacions amb dos dies?:XAixò si que és un cap de setmana ” de infarto “:blink: :S :blink:
Disfruteu molt dels 42.195 de Madrid.
:woohoo: :woohoo:17 d'abril de 2011 a les 17:04 #30648
SimeSuperadministradorSembla que l’Hache ha arribat viu a meta:
3:48:24 – 3:47:45i l’Estefi com és habitual ha clavat el temps fent de globera de les 4h:
3:59:59 – 3:59:50Al company magan.perales li ha portat una mica més de temps acabar el recorregut, però com jo sempre dic és qui ha aguantat més estona: 4:25:46 – 4:23:59
Enhorabona a tots tres!
18 d'abril de 2011 a les 7:27 #30654
floParticipantIncreïble també el temps del gran fgalcer, 2:59:28.
Enhorabona a tots!18 d'abril de 2011 a les 14:39 #30658
ArnauParticipantGran Hache, molt gran !!!
Una nova marato al sac i la llegenda dels 2 euros continua viva… ens ho expliques?
Enhorabona a tots els que hi heu participat!!!
Salut i kms
19 d'abril de 2011 a les 9:26 #30669
HacheParticipantDoncs bé, ja ens hem doctorat a Madrid i per resumir-ho us diré que;
Ha estat una Marató, dura, molt dura, més dura del que em pensava,
i que estic satisfet, molt satisfet, més satisfet del que podia pensar abans de fer-la…….He gaudit moltíssim, ara a descansar i a pair les sensacions viscudes, ja us ho explicaré………….
Pd. Lo millor Redman no es que continuï viva la llegenda dels dos euros si no que en cap moment se’m va passar pel cap fer-los servir;)
…..
Gràcies a tots pel vostre suport20 d'abril de 2011 a les 14:22 #30692
MireiaParticipantFelicitats Hache!
Ets el meu ídol!:laugh:
Besitos
21 d'abril de 2011 a les 6:55 #30699
José Mª A. MAGÁN PERALESParticipantXXXIV MARATÓN DE MADRID, DOMINGO 17 ABRIL 2011
1º) por fin he logrado correr la primera maratón de mi vida (42 kilómetrazos pateando las calles de Madrid)
2º) “NO ES UN MARATÓN MÁS, ES MADRID”, este era el lema de este 34º maratón, y creo que es cierto, aunque de momento tampoco tengo mucho con lo que comparar.
3º) mi tiempo: nada del otro mundo, aunque bastante mejor de lo que me esperaba para ser novato en una maratón. Mi objetivo no era otro que terminar; pero al final se me ha dado bastante bien, por debajo de las cuatro horas y media; cuatro horas 24 minutos.
4º) organización impecable. Recogida de dorsales en el antiguo recinto ferial, en la Casa de Campo. El dorsal tenía el chip incorporado.
5º) todo el mundo me había dicho que lo peor de una maratón viene a partir del kilómetro 30, que si los calambres, que si el glucógeno se agota, que si los yuyus, etc. estaba tan acojonao que creo que me habré comido más geles y barritas (propios y ajenos) de los que me había tomado nunca. Pero al final nada de nada, después del kilómetro 30, en plena Casa de Campo, ha venido el 35, junto al Manzanares, y el 40 ya pasada la estación de Atocha.
6º) avituallamientos cada 5 km, tanto de agua como de isotónicos.
7º) el recorrido acojonante: salida del Paseo de Recoletos a las nueve de la mañana, toda la castellana hacia arriba hasta la plaza de Castilla (Km 5), de ahí al paseo de La Habana, giro en la comisaría de canillas, y pasó por Pío XII y príncipe de Vergara (km 10), nuevo giro en República Argentina y de ahí a Cuatro Caminos, bajada por islas Filipinas a Guzmán el bueno (Km 15), y de ahí al pleno centro de Madrid: Callao, Sol y calle mayor. Como coincidíamos con la procesión del domingo de Ramos, nos han metido por los túneles subterráneos debajo del palacio real, salida frente al Senado (Km 20), y de ahí a la subida de la calle Ferraz hasta el parque del Oeste y las puertas de la Ciudad universitaria, junto al puente de los franceses. Avenida de Valladolid hasta príncipe Pío (km 25) y de ahí a la casa de campo (Km 30), paso por el lago, el zoo y salida por el paseo de Extremadura hasta el Vicente Calderón (Km 35). Ronda de Segovia al paseo de las acacias. Estación de Atocha y meta en el Retiro.
8º) Próxima estación: un duatlón y el maratón de San Sebastián.
21 d'abril de 2011 a les 7:22 #30702
cargolParticipantEnhorabuena
Megan.Perales por la crónica y porque ya eres un maratonman, suerte en el duathlon y a disfrutar en Donosti.
Estefiper clavar el temps sub 4 h.
Hacheper haver-la acabat i per la Copa del Rei21 d'abril de 2011 a les 11:44 #30705
José Mª A. MAGÁN PERALESParticipantHo intentaré, però també us dic que el temps d’una marató no sol coincidir com el d’una Mitja marat´multiplicat per dos.
Però de totes maneres procuraré baixar de les 4 hores, encara que amb paciència.
Pel que fa a la Copa del Rei, no penseu que sóc del Madrid, eh? Tant em feia qui guanyés; de fet, ahir a l’hora del partit vaig anar al cinema…21 d'abril de 2011 a les 13:07 #30707
Fedor Galceran ArellanoParticipantBona tarda!
Aquesta ha sigut la meva tercera marató que he fet i ha sigut sens dubte la que he patit més. Vaig arribar com sempre puntual i abans de sortir vaig poder saludar i parlar uns moments amb l’Estefi que feia de globera sub 4 hores junt amb un altra noia. A la sortida no vaig perdre gens de temps, només 8 segons. Em va sorprendre que tots els globeros sortien molt avançats, suposo que després s’adapten al ritme que han de portar.Durant la primera part de la cursa em trobo molt bé, i vaig amb bones sensacions fins arribar a la mitja marató, em va sorprendre no passar per davant del Palacio Real, un lloc emblemàtic de la cursa. Es veu que estava programada una processó de Setmana Santa i ens van fer passar pels subterranis del carrer Bailen. Quan arribem a la Casa de Campo començo a partir una mica i potser noto que he sortit massa ràpid.
Fins al km 35 vaig regulant el que puc, però a partir d’aquí va ser una agonia constant. Passat el km 36 anava tant tocat que em va passar pel cap parar i abandonar, per sort els ànims de la gent van fer que desistir parar i anava fent el que podia. Jo mai he corregut al País Basc on diuen que la gent t’anima molt, però aquí a Madrid quan arribes als últims km és una passada els ànims que reps de la gent. Cada vegada em queda més clar que la força mental intervé molt en una marató, sobretot quan no tens forces. Quan vaig passar pel km 40, ja em vaig veure al final, però els dos últims km van ser un autèntic suplici, em van passar més de 50 corredors en només 2 km. Al final 2h 59′ 35” patint com mai.
Vaig acabar tant tocat que vaig prometre que mai més faria la marató de Madrid, i tres dies després encara ho penso; però ja se sap que amb el temps un canvia d’opinió. El temps ens va acompanyar i vam tenir un dia molt agradable per a córrer, i segons la meva opinió la organització es perfecta; només hi hauria d’haver més lavabos a la sortida.
Salut!
22 d'abril de 2011 a les 19:03 #30720
By KedsParticipantHola Km0’s.
Enhorabona tots els nostres maratonians a la capital del regne…
Estefi. Tot un luxe tenir-la al Km0. Globera 4 hores reincident. Eficàcia i precisió.
Hache. Un clàssic! Malgrat la seva encara joventut (je-je), comença a acumular moltes maratons i el seu “swing” ja és un referent a mig món…
magan-perales. Excel·lent debut. Sense gaires patiments, bones sensacions….Ja esta pensant en nous reptes. Felicitats.
fgalcer. Reincident a Madrid i, malgrat els sofriments que ens ha explicat, reincident sub-3 !!! :woohoo: Un crack!!!
Salutacions & maratons.
9 de maig de 2011 a les 14:39 #30871
HacheParticipantPer primer cop des de que faig Maratons, m’anava a “estalviar” de fer la crònica de la de Madrid, però a petició del meu mini-club de fans format per la meva dona, els meus fills i la meva cunyada, allà va……
Nos fuimos pa Madrid y sin remordimiento…….
Així diu una coneguda cançó de El Barrio, “yo me fui pa Madrid con una tranquilidad pasmosa”, com el que no va a córrer una Marató, si no a fer turisme. Venia de fotre’m una patacada considerable a la de Barcelona i un mes i mig després, sense cap preparació específica m’enfrontava amb un nou repte a causa de la meva inconsciència de voler fer quatre Maratons aquest any. Això si, com m’havien parlat de la seva duresa, de les seves pujades, i del remat final a partir del km. 36, havia entrenat bastant pel carrer Cavallers, Rambla Aragó, La Palma i Templers, que per pujades no quedés. I amb això, la caminada de la Marxa del Segrià i la Mitja de Balàfia que em va servir de test per provar-me, ja que no tenia clar ni si podia fer una mitja, nos fuimos pa Madrid……
Un cop a Madrid, a fer turisme, a no parar. Fira del corredor dissabte amb molts estands i molta gent, una mica aclaparador i tot, i a “patejar” la ciutat tot el dia, Bernabeu inclòs, un parell d’hores abans del primer dels innumerables derbis que hem viscut, molt ambient i per descomptat sense entrades o sigui que a sopar aviat i a veure-ho a l’hotel.
LA MARATÓ
Diumenge m’aixeco amb la intranquil•litat de estar massa tranquil, no noto aquell pessigolleig previ a una Marató, però és el cop que ho tinc més clar, aniré per sensacions i a mirar el crono el menys possible. Anem en metro fins a Colon, i entre treure’m la roba, fer quatre bromes i les fotos prèvies de rigor, se’m llança el temps a sobre, veig una tanca oberta i em col•loco on no em tocava, massa al davant. Degut a això, no perdo massa temps a la sortida, encara tinc la sort de veure i saludar a la família i comença la Marató, i ja casi des del començament anem pujant i anem gaudint d’un recorregut bonic de debò passant pels llocs més emblemàtics de la ciutat. Ben aviat, l’alçada del Bernabeu, primer moment d’emoció de la cursa, deixant de banda el meu “merenguisme”, és el lloc on ens separem els que fem la Marató i els que fan els 10 km’s i espontàniament ens comencen a aplaudir i a animar-nos, els hi tornem els aplaudiments, “gallina de piel”, m’agrada aquest ambient i aquest companyerisme. De mica en mica l’ambient als carrers va augmentant fins arribar a uns dels punts àlgids que em torna a fer emocionar, ja que per la Puerta del Sol i rodalies la cridòria i la gentada que hi ha son indescriptibles, innumerables, a més a més, com passes al voltant del km.16, encara tens forces per viure-ho amb intensitat. La llàstima és que és un dels punts que havien quedat amb la família, però finalment no els veig. Continuo gaudint de la Marató, del recorregut i de l’increïble ambient , passo la mitja força bé i ens anem endinsant cap al 30 a la Casa de Campo, en aquest punt és on faig la primera avaluació de danys, i malgrat que fins ara el recorregut té més pujades de les previstes, em trobo força bé. Cap al 35 un dels millors moments de la cursa, segona avaluació de danys; estic fort, com una moto, és en aquell punt en el que saps que excepte lesió, acabaré la cursa. La gent no es cansa d’animar, jo ho agraeixo tot el que puc i a sobre aquest cop si que trobo als meus, els hi faig un gest perquè sàpiguen que estic bé, molt bé i em torno a emocionar…..
I com no podia ser d’una altra manera, després del 35, el 36 i a començar a pujar fins al final. Malgrat no portar un ritme massa ràpid, em faig un tip d’avançar gent, no camino ni un passo, però el 39 i el 40 se’m fan llargs, molta gent camina, molts estiren amb rampes, per un moment em veig a mi fa un mes fent el mateix, però aquest cop serà que NO, no em toca. Finalment Atocha, última pujada, i el Retiro, ho estic aconseguint, ho gaudeixo, ho assaboreixo, busco a la família de nou per dedicar-les la cursa, no la torno a trobar, però és igual, al cap i a la fi va per ells, i …….per mi, és la setena, aixeco set dits i ho celebro, si senyor……..Em col•loquen la manta tèrmica per no refredar-me i al donar-me la medalla em torno a emocionar. MADRID, t’he conquerit……… Definitivament, estic tou……………..Amb matisos, només conec dues sensacions a l’hora d’acabar una Marató, la ingrata en la que la Marató et controla a tu, i la grata, la eufòrica, que és quant tu has controlat a la Marató, aquest cop havia guanyat, l’havia controlat del km. 1 al 42…..i 195 m., en cap moment vaig tenir males sensacions. Em sentia guanyador quan al sortir no esperava res.
I així va ser més o menys la cosa, una Marató que indefectiblement s’ha de fer, molt ben organitzada i amb un ambient increïble. L’únic handicap és que pels que pateixen “marquitis crònica” no és el lloc idoni, potser per aquesta raó no augmenta el número de participants……
En fi, passat casi un mes no sé si se ho llegirà algú, però va sobretot pel meu mini-club de fans, Anna, Miquel, Andreu i Tere, la meva fantàstica cunyada que ja m’ha malacostumat i que no pot faltar al proper repte a Bilbao, oi que no???? Això si, haurem de revisar els conceptes “dreta-esquerra” a l’hora de veure’ns pel recorregut, ja he preparat el vídeos de BARRIO SÉSAMO.
Una abraçada a tots,
Jose H
9 de maig de 2011 a les 16:53 #30874
cargolParticipantBona crònica Hache i com tu dius, es una marató que s’ha de fer. Els 700 m d’altitut sembla que no, però també es noten.
De Madrid al cielo.
Aupa a Bilbao por la octava.
Salut i milles per la meseta.
Abel9 de maig de 2011 a les 21:39 #30877
Fedor Galceran ArellanoParticipantBona nit!
Molt bona crònica, Hache. Madrid és una marató especial i enganxa molt.Salut!
-
AutorEntrades
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.