Marató d'Empúries 2 maig
- Aquest tema està buit.
-
Entrades
-
Gràcies amics pels bons desitjos. Està clar que mai correm sols.
Ara mateix físicament ben poca cosa es pot fer. Avui al vespre massatge i estirar les cames demà o dissabte. Aquests dies previs són com un regal: podem descansar sense el neguit de qualsevol preparació. Ara bé, el coco hi va donant voltes però estic força tranquil. Mentalment em vaig situant a diversos punts de la prova i em veig a mi mateix gestionant les forces. De bon principi, retrobar cares conegudes i com heu fet abans, desitjar el bo i millor per a tothom. Tots farem la mateixa prova però cadascú seguint el seu camí. De la mateixa manera, cadascú complirà el seu ritual abans de l’inici de la cerimònia. Cerimònia doncs qui més qui menys hi té fe en aquesta prova. Minuts abans solen ser indescriptibles doncs és una barreja d’emocions: el cor batega amb força, tot i que encara no ens movem. Més enllà, ja transitem amb la il·lusió i el desconeixement de l’atreviment; de mica en mica ens anem imbuint d’un vel transparent on les peces del puzzle agafen el seu sentit, tot just no haurem passat la mitja marató i les expectatives creixen o disminueixen segons el que anem sentint; molt més tard, ja perdem la capacitat de mirar-nos des de fora, i transitem per aquell fil tan prim i característic que separa la humiliació personal per un cantó de la determinació física i mental per l’altra. Serà el moment dels pensaments fugissers, de les mirades esquives amb altres companys, de segons com, la pèrdua progressiva de l’amplitud del món ja que ens concentrem infinitament en nosaltres mateixos. Serem allà amb el pensament molt més enllà. Després d’aquesta fase, única i irrepetible, el desenllaç s’aproparà i tornarem a fer-nos socials, malgrat que no sabem què ens està empenyent cap al final de tan apurats que ens sentirem. Sense poder assimilar-ho, tot de cridòria ens rebrà i tornarem a sentir aquella barreja d’emocions, aquells instants màgics i que voldríem eterns…
… aquesta és ara la meva esperança de cara al diumenge. Podrà ser així o serà d’una altra manera. De fet, sembla que la marató ens captiva per la incertesa de la experiència. Malgrat que ho vulguem mesurar amb rellotges és ella que ens mesura a nosaltres. També és el lloc on ens retrobarem amb nosaltres mateixos. I moltes més coses.
I no voldria que sembli que vulgui fer una mitificació de la marató i dels seus participants. No crec en les grans fites ni en el mite desmesurat. Crec en que som persones, amb les nostres petites virtuts i els nostres petits defectes. Crec en el bon fer de les coses petites del dia a dia i la estètica de la formiga treballadora. Crec que tenim alguna cosa en comú i aquí sí que crec que allò que compartim és gran. Mai correm sols
(Disculpeu la inmodèstia de parlar de mi mateix)
Bon dia,
Enguany no veuré desfilar els romans damunt les pedres d’Empúries. Hi he conegut totes les cares de la marató i us desitjo la millor per diumenge.
Luigi i companyia, gaudiu-la com sempre i tasteu el mar en acabar.
Salut i sorra
Crit
Luigi ha escrit:
Quote:…no sabem què ens està empenyent cap al final de tan apurats que ens sentirem. Sense poder assimilar-ho, tot de cridòria ens rebrà i tornarem a sentir aquella barreja d’emocions, aquells instants màgics i que voldríem eterns…(Disculpeu la inmodèstia de parlar de mi mateix)
Luigi, però… parlaves de tu?
Molta sort a tots i que el temps us sigui favorable.
Avui novament ha estat una Marató intensa, el temps meteorològic sembla que s’ha comportat (per mi ha acompanyat) i novament, s’ha tornat torna a fer dura, tot i el canvi de recorregut. Però quina marató més maca :kiss: A més a més, retrobant tot de companys maratonians en un ambient molt festiu
He pogut conèixer l’Antoni de Linyola, molt content també amb la seva cursa (enhorabona company!)La cursa l’ha plantejada una mica amb incògnita, no sabia a quin ritme sortir, m’he decidit pel sub3h 30min, però el parell de kms inicials -mal col·locats?- m’han desconcertat, aleshores ja he decidit anar per sensacions i a per totes i arriscar, anant in crescendo, el pas per la primera mitja en 1h 41min 17s i la segona en 1h 40min 31s, tot i que fins el km 36 anava apretant tant que ho he notat els últims 4 kms (tant fa!). Al final, 3h 21min 48s i sobretot, molt bones sensacions, que per mi és l’important
Després, banyet al mar :silly: i recuperar, que aviat en tindré una altra :blush:
Com cada any vull felicitar a l’organització per organitzar una marató per 300 persones en un lloc tant turístic com l’Escala. Si puc l’any vinent tornaré a ser a la ratlla de sortida :cheer:
(Per cert, la tonteria de la porra la guanyada en Joan Carles Llurdés. El premi se’n va doncs cap a Manresa)
Ah, sí! Des de l’organització m’han demanat on eren els corredors de Ponent, que avui no s’han vist gaires…
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.