La primera de les tres a l'abast

  • This topic is empty.
  • Autor
    Entrades
  • #21116
    Crit
    Crit
    Membre

    Massa poca aigua per nedar-hi.

    #21130
    Avatar
    sergi farre perez
    Participant

    Jo ara el que veig , es :
    Valdes,Alves,Puyol,Piqué,Marquez,Abidal,Xavi,Toure,Busquets,Iniesta,Keita,Henry,Messi,Eto’o,Bojan,Guardiola,etc
    Un joc espectacular molt difícil de repetir , innumerables golejades durant tot l’any . Una pressió als rivals envejable.Seguretat defensiva , menys les pilotes per alt.Talent individual.Companyerisme.Gana de titols.Una davantera que fa por.Un entrenador molt intel-ligent,ETC.Nomès recordo que a l’agost , no fa ni un any , estavem amb mocions de censura i sense titols.El futbol dona ,moltes voltes i molt ràpides ,torno a repetir que no se si ho podrem tornar a viure això.Jo ho penso gaudir al màxim.Aquests finde a tornar-ho a celebrar al carrer , però sempre amb civisme.
    Un apunt:En tota l’historia del futbol , nomès 4 equips(Celtic,Ajax,Psv,M.united), han guanyat el triplet.Estem molt a prop!!!!!
    Respecto moltíssim totes les vostres opinions, i em sembla molt bé parlar de tots aquestos temes(xiulada,independencia,espanya,etc).
    Jo ara mateix , en tema futbol , sols em preocupa si podrem celebrar la lliga dissabte o diumenge? , si podrem reservar jugadors?, si es recuperaran Henry e Iniesta ?, Com pararem al Manchester sense latelars?.Si recuperarà eto’o els gols? , si defensarem bé les jugades per alt?, etc.
    Sense anim d’ofendre a ningú
    VISCA EL FCB!

    #21131
    Avatar
    cucudrulu
    Participant

    sergi farre perez ha escrit:

    Quote:
    Un apunt:En tota l’historia del futbol , nomès 4 equips(Celtic,Ajax,Psv,M.united), han guanyat el triplet.Estem molt a prop!!!!!

    HUoolaaa Sergi!!
    Desprès de tirar fils i fils, moure més fils i fils :blink: , he aconseguit que en el proper programa “Cracòvia” ja no cantin “COPA, LLIGA, CHAMPIOONS”, sino que ara faran “COPA, LLIGA, GAMPER !!, tambè son tres copes, no?.:blush:

    Visca el MANCHESTER

    #21136
    Avatar
    Enric
    Moderador

    Normalment es diu:

    “Ja tinc la sort de coneixe t”:)

    Doncs Cucudrulu: “Tens la sort de no coneixem” :cheer:
    A veure,que ho puguis entendre:B)

    “Tinc la sort de que no ens trobem per el carrer”:woohoo:

    Posa la mateixa musica de la copa lliga champions i tria la lletra:

    Per pels a primera:silly:

    Sempre fem la pena;)

    Una abraçada (amb tot el meu respecte, però no te m’ identifiquis, de bon “rollo”)):laugh:

    (Som el que som, i ho podem ser sobre tot amb aquella eina que vam inventar els humans i que es diu respecte. Disculpeu si algú s’ ha sentit ofès per culpa meva en aquest fil)
    Enric

    #21139
    Avatar
    sergi farre perez
    Participant

    Cucudrulu , molt bona!!!;) Entenc perfectament que aquestos dies els que no sou del FCB , esteu farts de tanta euforia.També entenc que pugeu desitjar que guanyi el Manchester(es un grandíssim equip).Carai , pero jo no puc parar de sommiar amb aconseguir el triplet!!

    #21143
    Avatar
    Saltamartí
    Participant

    Normalment es fa… demana 2 i emporta-te’n 3

    2×3=6

    de fet, fixeu-vos! Si demanem 3, 3×3=9. Si fem els números ens dona:

    (3×3)-(2×3)= 3

    No pot fallar, són tres. Copa, lliga i xampinyons.

    :woohoo:

    #21144
    Avatar
    Elmuro
    Participant

    Tranquil.litat!!:( , Si hi ha un esport que separa més que uneix se diu FUTBOL:S , si us plau seguim amb les curses que ens uneix
    AMUNT VALENCIA!!!

    #21149
    Avatar
    Álvaro
    Participant

    Fem un joc de rol
    Com hauríeu plantejat el partit en el cas de ser l’entrenador de l’Athletic?
    Em poso a la pell de Caparrós. Jo ho tinc clar. Si sortim a jugar un partit de futbol no hi tindrem res a fer. Seria un error per la nostra part, hem de jugar a una altra cosa. A què? Al joc del límit i els dubtes, a trobar els dubtes dels jugadors del Barça i el límit de l’àrbitre.

    Als primers minuts dues entradetes d’aquestes espectaculars. I cada pilota dividida una trinxera. Als cinc minuts el jugador de l’Athletic parla amb el del Barça:

    -Tu no t’alimentes de copes del rei, el teu menú és de lligues i Champions. Què has de fer tu amb aquesta copa?
    -En canvi, per nosaltres això seria la glòria eterna, tornaria a navegar la gabarra pel riu Nervión i seríem recordats per sempre.
    -No et voldries lesionar, oi? Vols dir que t’arriscaràs a perdre’t Roma per aquesta copa?
    -Aquesta serà l’única final que jugaré a la meva vida, si no guanyo aquesta copa, no guanyaré mai res.
    -Si jo et lesiono i m’expulsen, qui hi té més a perdre?
    -Aquest és el partit de la meva vida i el vull guanyar sigui com sigui.
    -Al cap i la fi hi ha molta germanor entre les nostres aficions, segur que la vostra no s’emprenyaria massa per perdre amb nosaltres.
    -Ja em sap greu l’entrada que t’he fet, però m’has d’entendre, jo he d’anar per totes. Tu en canvi, d’aquí dues setmanes tens un partit més important que aquest, oi?
    -Tu creus que aquest àrbitre s’atrevirà a expulsar-me al minut 5 per lesionar-te? Ja saps en quin equip va jugar Villar tota la vida?
    -De ben segur que Villar us ho sabrà agrair.
    -La pròxima vegada que intentis marxar-te de mi, en recorda’t de Roma, perquè jo he de complir el que m’han ordenat.

    Crec que l’únic partit que podien plantejar era el de buscar el límit del àrbitre i els dubtes del jugadors del Barça. Es una estratègia molt vella i els jugadors del Barça no són uns pardalets, però de vegades funciona. Amb un Madrid pendent d’una final de Champions hauria funcionat segur. Però no ho van fer. Curiós, tractant-se de Caparrós (Us en recordeu del seu Sevilla?).

    Una precisió. No dic jugar a lesionar, dic jugar a crear dubtes en el contrari.

    Ei, això és un joc de rol, has de pensar que ets l’entrenador de l’Athletic i vols buscar la millor manera de guanyar.

    #21164
    Avatar
    Enric
    Moderador

    Alvarfanyez, molt bona. Per reflexionar i valorar els riscos i les ambicions que estem gaudint i patint. Gracies.

    No se si ve massa al cas, però, recordo una anècdota d’ un jugador de handbol de divisió d’ honor. Al escalfament, s’ apropava al atacant que ell tenia que defendre. Li assenyalava una marca al terra i li deia: d’ aquest costat cap allí, menja la teva família i en aquest la meva. Ja ho saps, tu mateix.

    L’ esport professional en alguns casos vol dir el pa a taula, tot i que en el futbol fins els 2ª b estan dignament pagats ( si cobren, tema apart)

    ( Avui, toca )

    #21167
    Avatar
    Pucurull
    Participant

    Com a curiositat i a propòsit de la xiulada a l’himne espanyol de l’altre dia -que a alguns ens ha semblat bé pel que significava, i a altres malament, també pel mateix però a l’inrevés-, s’ha de dir que no ha estat un fet aïllat en la història del Barça.

    El 14 de juny de 1925, en un partit homenatge a l’Orfeó Català, una banda britànica va interpretar la Marxa Reial, i va ser rebuda amb una xiulada impressionant.

    L’autoritat governativa, enfurismada per l’incident, va reaccionar contra el club, i en represàlia, el Camp de Les Corts va ser clausurat per sis mesos, finalment reduïts a tres. El llavors president, en Joan Gamper, es va veure obligat a dimitir i marxar a Suïssa.

    Aquest video de l’època ho explica:
    http://www.youtube.com/watch?v=XhDNKCeJBKc

    Pucu

    #21186
    Avatar
    sergi farre perez
    Participant

    Ja tenim la lliga!!!!!!:woohoo: :woohoo: :silly: :woohoo:

    #21209
    Avatar
    Álvaro
    Participant

    Entenc que en Pucurull accepta la manca de respecte com a instrument de protesta política: faltar el respecte en algú amb qui no estàs d’acord, per demostrar que efectivament, no hi estàs d’acord. Seguint aquest raonament, entenc que demà també acceptarà si algú falta el respecte a la Senyera o als Segadors per no estar d’acord amb alguna cosa que faci la Generalitat. Sí, sí, ja sé que això ha passat moltes vegades, dic que la propera vegada que passi ho acceptarem com una protesta ciutadana, legítima i democràtica, oi?

    #21210
    Avatar
    Álvaro
    Participant

    ENRIC
    És una tàctica molt antiga, però moltes vegades funciona. És un clàssic en 3ª divisió i categories semblants, aquell defensa central dur i mal encarat, jugador veterà que ha rodat per vint equips, que potser fins i tot va arribar a jugar en segona i que les ha vist de tots els colors i té davant un noi molt jove que sembla que apunta maneres: “Noi, jo l’any que ve em retiro, tan se me’n fot, però tu tens un futur molt brillant, què faries amb un genoll trinxat?” Un parell d’entradetes amb tarja de visita i aquell pobre noi no s’apropa a l’àrea en tot el partit.

    #21213
    Avatar
    Enric
    Moderador

    Un dia, si trobo el moment (puaggggg), igual em fico a dissertar al voltant d’ un tema que li vaig dedicar unes hores: esport-joc i guerra. Una relació polisèmica, molt curiosa, amb perspectives molt diferents: tàctics, econòmics, polítics, antropològics, filosòfics, literaris religiosos, evolutius…

    Tenim exemples clars: el joc i lluita com a eina d’ aprenentatge per la vida (defensa i menjar inclosos), la creació d’ un esport per desenvolupar estratègies militars (futbol americà), els esports de lluita, les recomanació ns de sun Tzu a L’Art de la Guerra, el plantejament d’ estratègies – este partido es una guerra, en quantes peli cules – a l’ utilització de l’ esport per resoldre situacions dilemàtiques… un munt

    Encara que l’ absurd mes absurd de tots els absurds que he sentit en ma vida -probablement- va ser el càlcul comparatiu dels costos de l’ esport (el fubol en aquest cas) comparat amb d’ altres costos que existeixen en el mon actual. En concret, el cost d’ un estadi comparat amb el d’ un avió f18, basat en la relació preu per quilogram de pes. Encara flipo.

    Científic: el sots director del Marca
    Crec que es va mosquejar amb mi, la meva cara no va poder amagar -ni ho vaig voler- el que vaig sentir.

    El que tu comentes, es la guerra piscológica de la subsistencia (més o menys)

    #21218
    Avatar
    Álvaro
    Participant

    De fet és una part de l’èxit del futbol o de l’esport de masses en general. Som nosaltres contra ells, els que defensen la nostra bandera contra els que la volen atacar. Un espectacle bàsic i senzill (més senzill encara a l’esport nord-americà, on no permeten els empats: matar o morir).

    Imagino que ens toca aquella fibra més profunda i irracional que tenim. Per què m’engrescava amb els Tours d’Induráin o ara m’engresco amb les victòries de Nadal o fins i tot d’Alonso? Tres senyors que no conec de res, que guanyen a un altre que tampoc no conec de res però que, aquí rau tot, els reconec com a “un dels nostres”. Jo ho trobo racionalment incomprensible, encara que em passi molt sovint.

S'està mostrant 15 entrades - de la 16 a la 30 (d'un total de 37)

Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.