Juanjo Garra al Dhaulagiri
- Aquest tema està buit.
-
Entrades
-
Una abraçada molt forta a la família.
De gent com en Juanjo no n’hi ha gaires, deixa un buit molt gran. Fan falta més persones com ell.
Kimi t’entenc perfectament. Aquest matí el primer que he fet ha sigut entrar a internet per llegir la notícia del rescat i m’he trobat amb una sorpresa força desagradable. M’ha deixat força trasbalsat.
Un Km0 que es defineix com aprenent de corredor, que ha compartit rodatges i curses amb nosaltres pel pur plaer de ser-hi. Deixa un buit difícil d’omplir.
Em va ensenyar que córrer de nit pot ser “un luxe asiatic, nen”, ho deia sovint tot i que fos per petites coses.
Vaig aprendre que si tens un camí per córrer, l’ espona del costat es més divertida; i que amb una bicicleta de una tona i tot just amb frens, es pot baixar per on més pots disfrutar, que no és precisament la via més fàcil.
I que hi ha molts llocs per gaudir, no especialment coneguts, perquè veia tot lo bo i apreciava lo senzill.
Li agradava fer coses per els altres, ser amic dels amics, veure la vida en positiu i fer estimar. I tot això, a més a més, amb un somriure. Deia ser un aspirant a corredor… i els dimart i els dijous, de nit per els voltants de la Caparrella, no el podia seguir ni quan estava malament.
Gracies Juanjo per tot, he aprés de tu, de la teva amistat i de la teva forma d’ entendre la vida. He set un afortunat, dificl d’ oblidar. De ben segur, com amolts dels companys que estem aqui.
El Kimi ha plorat… com molts aquests dies que s’ han fet eterns, s’ ha fet estimar molt.
Força Juanjo!
DES DEL SEU BLOG, transcribeixo aqeustes convocaties:
Actes d’homenatge a Juanjo Garra
El nostre estimat company Juanjo Garra ha deixat innombrables traces per les majestuoses muntanyes d’aquest món perquè sempre deia que des dels cims més alts es veuen els horitzons més llunyans.
Per recordar-lo us convoquem als següents actes:
Avui dilluns dia 27 de maig a les 19:00, un minut de silenci a la plaça Mossèn Cinto Verdaguer (davant de l’Auditori) de Lleida.
Dimecres dia 29 de maig a les 19:00, acte d’homenatge al pati del Castell del Rei -la Suda- de Lleida des d’on es veuen les muntanyes del nostre Pirineu, que ell tant estimava.sol dir que força i anims pels seus. que segurament es el que més desitjaria el juanjo i que el seu record sempre sera amb tots nosaltres i amb lleida sencera.
força on estiguis.
He estat tot el cap de setmana esperant la informació del rescat del Juanjo. Carregant i tornant a carregar juanjogarra.wordpress.com i posant i tornant a posar a google “Juanjo Garra” intentant que en el darrer vòmit d’informació aparegués la notícia esperada.
Aquest matí a les 7:00 he sentit la radio com un cop de puny al cap. Encara estic atordit. No acabo de digerir
el que sentia:”….es confirma la mort del Juanjo Garra al Dhaulagiri…”
Un riu d’imatges han començat a desfilar per meu cap: Les sortides alguns diumenges cap a Montoliu (quan se posava al capdavant amb els de sempre no hi havia manera de seguir-los). la ipad saltant i saltant a la butxaca del seu maillot mentre corria davant meu, desprès de baixar del tossal de Pedrós… Quan va arribar tard a la Sant Silvestre del Pont de Suert: va aparcar el cotxe, va sortir 3 o 4 minuts mes tard que nosaltres, ens va agafar, va “trotar” amb nosaltres per explicar-nos que havia fet tard i que li feia mal no sé quin tendó, ens va deixar, ens va doblar i al final encara deia que no acabava de tenir “bones sensacions” . El recordo a la plaça de Vilaller per la festa major, amb l’Assumpta i l’Aina tastant un mojito i prenent la fresca amb nosaltres…Encara no m’ho puc creure. No m’ho vull creure!.
Una abraçada molt forta a tota la família.
Força Juanjo
Per mi també ha estat un molt mal començament de dia. No m’ho podia creure, senzillament !
M’agradaria expressar un punt de vista lleugerament diferent, inclús en aquests moments difícils i de dolor per la família especialment.
He arribat just a temps de no veure el cognom de Jordi (alpinista experimentat) en sintonitzar 8 TV. “8 al dia” ha dedicat a en Juanjo bastants minuts.
En Jordi Pons ha deixat anar almenys dues perles que a mi m’han impressionat:
“Els alpinistes fugim del perill però acceptem el risc”
“Els inexperimentats no van al Dhaulagiri, van a l’Everest”
Juanjo, recordo els bons entrenaments dels diumenges abans de la marató. I quan ens vam canviar al mig de les escales de Montjuïc, i les corredisses per deixar la bossa, i…
Encara no m’ho puc creure!
Molts ànims per a la família.
No oblidaré l’última sortida dominical que vaig tenir la sort de compartir amb tu Juanjo i uns quants companys de Km0. Aquesta foto plegats dalt del Tossal de Moradilla d’aquell dia tenia molt valor, però ara és un autèntic tresor. Ha estat un honor i un privilegi haver-te conegut i compartir amb tu uns quants kms i unes bones rialles… Gràcies company i descansa en pau.
[img size=460]https://lh4.googleusercontent.com/-XHD-GMfyyPQ/URfniHI4u5I/AAAAAAAAGHU/RkTN9Sniw38/w957-h576-no/2013-02-10[/img]
Una abraçada a totsJuanjo era un referente, para deportistas como yo era alguien en quien fijarse, enorme capacidad de superación, sacrificio, compañerismo, darlo todo por un objetivo, por un fin, él era la élite del alpinismo, y recuerdo que la primera vez que le conocí me sorprendió por su humildad.
Me hacía ilusión verle en la tv y decir, a ese le conozco yo. Es de mi “pueblo”. Es un buen tipo.
Hemos hablado mucho de maratones, de carreras, de atletismo, de como corrió el maratón de Estocolmo (si no recuerdo mal) al poco de volver del Lhotse 2011, que fiera.
Personalmente me ayudó, nos ayudó, mucho, en el renacer de la Mitja de Lleida. Sus intervenciones fueron oportunas y positivas, mediando entre unos y otros, llamadas, e-mails…
Nunca le agradeceremos lo suficiente lo que ha hecho por el running de Lleida, por todo el deporte en general.
Lo siento mucho por todos los amigos de km0, os doy fuerzas y ánimos en estos momentos, y como no, a su familia, su mujer y su hija.
Hace una semana me lesioné del gemelo, llevo 8 días sin correr y casi tenía decidido no correr Templers. Pero correré, estaré en la salida, y sea cual sea mi resultado se lo dedicaré a él, como imagino haréis muchos de vosotros. Se lo merece.
Pensarem en tu , a l’enfilar la muntanya,
i cada pas nostre serà el teu pas…
Pensarem en tu, amb el vent a la cara,
en la teva força, en la teva essència, en la teva pau.
Amb el cant del riu i l’aspror de les pedres,
quan alcem el cap per mirar els estels,
… et sentirem a tu.
Quan s’acabi l’alè, quan es perdi la traça,
quan ens falti el coratge per tirar endavant…
tu ens donaràs llum i ens faràs pessigolles,
i així la teva absència no ens farà tant mal.Quan tanquem els ulls et veurem la rialla,
i no podrem fer altra cosa,
que seguir caminant…Al meu amic Juanjo, que estarà amb mi per sempre.
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.