Firenze marathon, 28 novembre, Itàlia
- Aquest tema està buit.
-
Entrades
-
Nois ja torno ha ser a casa a les 5 aterrabem a Bcn,
Marató molt dura degut a la pluja que no a parat gens
i al fred nomes os dic que en fan mes mal los braços
bé dema si puc escriure ja fare cronica.
Adeu i fins dema.Hola nois, dijous arribada a Pisa, visita turística i a la nit cap a Firenze.
L’endemà i el dissabte més turisme amb la família acompanyat d’aigua i fred.
Per cert, una ciutat molt bonica.
I el diumenge, el dia més esperat.
Primera desil·lusió, al sortir de l’Hotel… plou i fa fred.
Covert amb un impermeable, anant al riu a buscar l’autobús que ens portaria a la sortida.
A les 8:45 ens fan ficar a les nostres posicions i fins a les 9:20 ens fan quedar sota la pluja i el fred.
Aquí es va produir la segona descepció, quan vaig veure que hem van ficar a l’últim calaix (4:30h – 6:00h), fet que va comportar sortir dels últims.
La següent sorpresa va ser que ens van fer caminar mes o menys mitg km., fins a la sortida, que cal dir, sense gens de glamour.
Bé, comença la Marató i només faig que adelantar gent, però tot i aixó, comporta que els 5 primer km, surtint a 5:40/km. Vaig avançant als globus de 5h, 4:45h, 4:30h, i així consecutivament fins a 3:30h, al km 22.
Aquí, hem vaig adonar que ja no podia agafar als de 3:15h ni volent.
Vaig passar a 1:40h la mitja i anava bé.
Al tornar a la part vella de la ciutat carrers molt estrets i tots amuntegats. Tot aixó moll i gelat. No va ser fins al km 38 més o menys que vaig començar patir, i al 41,3km vaig tenir que parar i anara bots per un encabellament de la cama, en aquells moments ni que fos arrossegant-me arribava a la meta, només dir-hos que els dos ultims km van sortir a 7′.
Bé a l’acabar entrega de la medalla, trobada amb la família i de pressa i corrents agafar el tren fins a Pisa i el vol de tornada cap a casa.
P.
Marató molt bonica, però com la de BCN cap, sobretot en organització i serveis.
Vaig portar la medalla al coll penjada tot el dia.
NOMÉS NOSALTRES SABEM EL QUE COSTA GUANYARTE-LA!!!:laugh:
Records al noi de l’Hospitalet que també va acabar-la.
Com a consol penseu que el nom de KM0 PONENT surt a la
clasificació.
Adeu i fin aviat.Auguri Kimi, ja n’hi haurà de millors, però la marca no està gens malament.
A veure les cròniques de la resta.
Salute
AbelFelicitats a tots tres!!!!!
Això és el de sempre, decidir, preparar, poder posar-te a la línia de sortida i poder acabar una Marató, ja és tot un èxit.
Enhorabona!!!!
Bravissimo companys!
Kimi, no Protestis per que et fessin ballar a la sortida. El dilluns a Barcelona va ballar a uns i els hi van fotre 5.
PS Em sap greu, però algú ho havia de dir!
Felicitats Kimi,
si desprès de fer la cursa Plovent i surtin darrera vas acabar amb el temps que vas acabar no vull ni pensar si arribes a sortir davant i amb bon temps!
Segur que hores d’ara no te’n recordes de la pluja ni del patiment i estàs supersatisfet de d’una nova gesta.
Salut,
Jordi
Som-hi,
Els dies previs vam estar tots pendents de la previsió meteorològica, deien que diumenge plouria a partir de mig matí. Finalment quan el Joker i jo vam sortir de l’hotel ja plovia, per tant merda. No va deixar de ploure fins al vespre.
Abans d’una marató és molt important “triar bé els pneumàtics”, és a dir quina roba portar. Amb pluja, aquesta decisió era més crítica encara, però per sort puc dir que vaig triar bé: Malles curtes, a dalt dos samarretes llargues, molt fines, que em van protegir del fred sense asfixiar-me. Una samarreta amb manopla incorporada, que em funciona molt bé. Gorro pel fred, i gorra per la pluja. Ulleres amb vidre taronja. Als peus, ja ho tenia decidit des de feia temps, les Saucony Ride 2 amb molta suspensió que ja vaig portar a Barcelona 2010.
Anem caminant cap als camions guarda-roba coberts amb una bossa de plàstic amb forats que ens facilita l’organització. Deixem la roba en unes bosses on hi havíem d’enganxar el número de dorsal i pugem en autobusos llançadora cap a la sortida, situada en un turonet a l’altra banda del riu Arno. Allí intentem resguardar-nos de la pluja i el vent com podem, encara hem d’esperar potser una hora abans de la sortida. Aquest és segurament el pitjor moment perquè quan comencem a córrer el fred desapareix. Ens trobem al Jaumet dels correcats i al Josep dels Maimakansu i al cap de poc anem desfilant lentament cap als calaixos de sortida. L’speaker, molt motivat, es desfà en elogis al veure 8.000 participants (de 10.000 inscrits) sota un temps tan advers.
Avancem caminant uns 500m fins a la línia de sortida i finalment sona el tret. Jo havia sortit a fer un riu i quan em torno a col·locar em quedo darrere de la llebre de 4h. Penso que ja la passaré però no serà així…
Per poder resistir psicològicament la distància fem servir diferents estratègies. La meua aquest cop em va funcionar molt bé: vaig dividir la cursa en 5 segments, estudiant-me el recorregut el dia abans, així en tot moment sabia on estava i cada cop que superava un segment era un gran èxit “ja vaig pel 3! Només queden 2!” etc.
El primer tram anava des de la sortida fins al km 8, i passava pels Viali, una mena de passeig de ronda. El segon tram, fins al km 15, era dins del Parco delle Cascine, un lloc sensacional per entrenar. El tercer tram, fins a la mitja marató, seguia el riu Arno fins al pont que vam creuar només sortir, tancant així una volta completa a la ciutat.
Fins al km 18 aproximadament em vaig trobar prou bé, aguantant uns ritmes entre 5:30 i 5:50 min/km cosa que em permetria arribar per sota de les 4h, però poc abans de la mitja es va acabar aquesta sensació i vaig començar a alentir-me progressivament. Vaig creuar la mitja amb 2h02′ veient que m’havia d’esforçar per anar a 6min/km. Llavors decideixo no estirar més el braç que la mànega i anar seguint al ritme que em dicti el cos fins simplement acabar. Poc després em passa el globus de les 4h15′, cosa que no deixa de ser un cop molt dur.
El quart segment per mi és el pitjor psicològicament. Passa per la zona del Campo di Marte fins aprox. al km 32, al costat de les vies del tren i voltant els estadis municipals. No s’acaba mai! A l’avituallament del km 30 em deixo anar i paro llargament per menjar i beure, xocolata, barreta de cereals… Seguim que queda lo millor!
L’últim tram havia de ser el més divertit, passant pel centre històric, però en realitat jo ja em trobo molt perjudicat com per gaudir de l’espectacle de la ciutat. Això sí, és la part amb més públic i animació, déu n’hi do com animen malgrat el fred i la pluja!
Cap al 35 passem per davant de l’hotel
… i penso que no hi ha cap temptació de parar ja que malgrat que vaig molt lent, no tinc cap molèstia severa que m’impedeixi seguir avançant.Primera passada pel Duomo i travessem l’arc de la Piazza della Repubblica. Llavors del 35 al 39 ens envien cap a l’oest i tornar, són dos rectes que no m’esperava i que em costen horrors. En aquesta zona em passa el globus de les 4h30′, un altre cop molt dur, però què hi farem.
Creuem el riu per tornar-lo a creuar just després, pel Ponte Vecchio, i just llavors s’acaba la bateria del Garmin. És el km 39. “Macho, per 3km més podries haver aguantat, jo ho vaig fer!”
Ja sense saber a quina velocitat (o hauria de dir lentitud?) m’arrossego, em disposo a fer els kms finals. Segona passada pel Duomo, un parell de carrers més i cap al km 41 veig una taca taronja davant meu, és el Tete Xavi dels Correcats! M’ajunto amb ell recuperant un ritme que feia hores que no portava, ell va com una bala per fer sub 4h30′ i m’hi enganxo. El canvi de ritme em fa molt mal a les cames però almenys no tinc rampes.
Passem el 42… últim revolt a la Piazza di Santa Croce, un últim esforç per augmentar el ritme i entrar junts… ja està… ufff ha sigut molt llarg, massa llarg.
Finalment faig 4h32′, el Tete Xavi aconsegueix baixar i fa 4h29′, això és degut a que jo vaig sortir abans que ell.
Medalla, manta de paper de plata, menjar, beure, ufff ja s’ha acabat. Però falta la petita odissea de recollir la bossa del guarda-roba, canviar-se i tornar cap a l’hotel. Encara plou i, havent parat, tornem a patir molt de fred.
La veritat és que el sistema dels camions guarda-roba i les tendes per canviar-se està prou ben pensat i organitzat, tot i que la pluja va complicar molt tot el procediment. La gent es va apilotonar dins les tendes per canviar-se, per terra centenars de papers de plata, dotzenes de corredors adolorits (o el que quedava de nosaltres) en resum, era un espectacle ben “dantesc” per fer el joc de paraules florentí.
Em poso un jersei calent i una capelina de plàstic. La tornada cap a l’hotel es converteix en una processó de zombis de paper de plata, que caminen com les “muñecas de famosa”… però al final l’hotel passa pel meu costat i entro cap a dins. Aquella dutxa… val molts diners… igual que el gofre amb nutella que va caure després de dinar
Bé, ara ja sé que sense entrenar puc acabar una marató en 4h30′, però també he decidit que mai més ho faré així. La propera que faci serà amb una bona preparació, si no, no cal patir.
La propera? Doncs no sé pas quina…
Enhorabona a tots els finishers, “sou tots uns campions, tots!” com deia algú del públic.
kaiser ha escrit:
Quote:Enhorabona a tots els finishers, “sou tots uns campions, tots!”Enhorabona a tu tambe company!!! Gran lluita Kaiser i patint fins al final. Aixo es la marato.
Salut i kms
Enorme Kaiser…
Una altra al sac, i pensa que no tothom ha pogut presernciar “una processó de zombis de paper de plata”, jejeje!! :laugh: :cheer:Felicitats de veritat, ens veiem aviat!
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.