.
S’ha dit sempre (jo també ho he dit) que la participació de les dones catalanes i espanyoles a la marató és una “assignatura pendent”.

No és un tòpic, és cert. Però en els darrers anys, si més no a la de Barcelona, ha crescut molt. Val la pena veure com ha estat la seva evolució des dels primers temps fins ara, per saber on estem i per fer-nos una idea de com pot ser el futur.

A la primera marató popular que es va celebrar a Espanya, la de 1978 al poble de Palafrugell (origen de l’actual), hi varen córrer 3 dones. Dos anys després, ja a la ciutat de Barcelona, el nombre de participants femenines que la van acabar seguia essent testimonial. Van ser 20, totes catalanes, i la relació Homes/Dones, del 97/3.

Deu anys més tard, en el 1990, la xifra va pujar a 144 i la ràtio Homes/Dones va ser 95/5. Passats uns altres 10 anys, en el 2000, la atonia continua: hi van participar 157 i la ràtio 94/6. Després d’una altra dècada, l’any 2010, en ple boom de la marató de casa nostra, la cosa ha canviat molt, tant pel que fa a la participació de corredors com de corredores, i hi participen 1.343 dones. I en la darrera, la d’aquest 2012, han estat 2.159, amb una ràtio de 87/13.

L’augment de participació femenina a la marató de Barcelona en els darrers anys és doncs inqüestionable. Però no es pot deixar d’admetre que, com una constant, la gran majoria han estat i són estrangeres.

Centrant-nos únicament en les maratonianes de l’Estat (per dades que he esbrinat, considero que el 80% són catalanes) podem dir que l’augment, després de la marató recuperada (a recordar que el 2005 no es va celebrar) és espectacular.

Fixem-nos en els últims cinc anys; de les 176 del 2008 es passa a 667 en la darrera d’enguany. És a dir que el nombre de maratonianes de l’Estat és tres vegades més gran que quatre anys enrere. I molt especialment, destaca el creixement dels dos darrers anys, un 125% més del 2012 respecte del 2010.

Per concloure, una observació que afegeix una mica d’optimisme pel que fa a la ràtio Homes/Dones que sempre ha estat molt desigual. Referida únicament als participants de l’Estat, dos anys enrere, el 2010, va ser de 94/6; enguany ha estat 92/8. I també en relació a l’augment en percentatge del participants d’ambdós sexes: ha estat major el de les dones en aquests dos anys (+125%) que el dels homes (+84%)

Com sigui, malgrat els “brots verds” que s’estan produint, encara estem lluny de poder dir que la corredora de casa nostra participa també en la marató com ho fa, per exemple, l’estrangera. Són molts anys d’una cultura social diferent -i nul•la en l’esportiva- i s’ha de donar temps al temps. De ben segur que l’eclosió de la dona en el món del còrrer pel que fa a les curses de menys quilometratge (a les de 10 Km la famosa ràtio és actualment de 78/22 de mitjana), servirà també per nodrir la marató de manera progressiva. Això no ha fet més que començar.

Miquel Pucurull