Hola companys:

Amb la Su sortim de Lleida el divendres 16 aviadet, fent paredes a Calatorao (Z), Talavera de la Reina (TO) i Mérida (BA), fins arribar després de 850 kms. a Badajoz on fem nit a l’hotel oficial de la marató Husa-Zurbarán.

Dissabte 17 al matí anem a Portugal que està a només 10 kms, un poblet fortificat preciós que es diu ELVAS. El 11 de novembre es celebra la 25 mitja marató que uneix Elvas i Badajoz. Podem veure marcada la “blue line” a la carretera, així que demà passarem per aquí..
Recollida de dorsal a un pavelló poliesportiu de les afores, sense fira, tot molt auster. A la bossa hi ha una equipaciò tècnica de samarreta imperi i malles curtes de color blau i blanc de la marca Marcet, el dorsal amb xip incorporat i algun altre detallet.
Una part important son els premis en metàl•lic, ja que donen fins al 60 classificat de la general, des de 600 fins a 15 Euros i després als 3 primers de cada categoria, tant en homes com en dones. Un altra cosa curiosa, hi ha subvencions pels clubs amb 4 ó més atletes, segons els kms de distància d’on vinguis (per pagar una part de la gasolina).
Anem al dinar de la pasta que es gratis pels corredors i val 7 euros pels acompanyants.
Normalment, com ja sabeu, aquest event es fa a un pavelló amb taules i cadires de fusta, plats i gots de plàstic, on et donen uns quants macarrons i ja està, pero aquí es molt diferent, ja que es fa a un restaurant proper, a una gran sala de banquets, sembla una boda, amb estovalles, porcellana, vidre, cambrers, barra lliure, amanida, macarrons, pollastre i fruita. Compartim taula amb una parella de Madrid i un portuguès que porta ja moltes curses.
A la tarda, migdiada, passeig, a sopar i a dormir.

Diumenge 18, comencem el ritual de l’esmorzar, cremes, equipació, etc. Fa un bon dia, amb 8º i un pel de vent i cel encapotat, ens dirigim a la sortida que està a prop.
650 inscrits, dels quals una gran majoria son portuguesos, ja que ho tenen a tocar.
Puntualment a les 9,30 es dona la sortida al Paseo Fluvial que està ple d’estàtues de conqueridors extremenys i al costat del riu Guadiana i comencem la primera de les 2 voltes que té el circuit.
Passem un pont i ja estem a la Avinguda d’Elvas que te una llargada de 8 kms (4 d’anada i 4 de tornada), a través de una llarga recta trencada per varies rotondes i que
arriba fins a pocs metres de la frontera portuguesa.
Hi ha un grup compacte de 10 atletes, 6 dels quals son de La Legión amb els que comparteixo una bona estona, però van un pel ràpids per a mi. Sense donar-nos compta,
ja som al pont peatonal que està davant de la Puerta de Palmas i hem fet 11 kms i agafem una circumval•lació de la ciutat amb una miqueta de pujada, però després baixarem.
Poc públic i menys animant, sembla estrany que amb 20 edicions no estigui la gent més per la cursa.
A mida que ens apropem a la mitja, la gent em passa i pregunto que on van així, la resposta es que fan només la mitja, ja que s’entrenen per una altra marató (entre ells varis que hi seran aquest diumenge a Barcelona) o altres que la distància sencera es molt llarga i prefereixen fer només la meitat. Ara comprenc d’on surt la diferència de 200/300 atletes inscrits i no arribats que hi ha cada any.
Arribem al punt de partida i passo la mitja a 1h 35’ (el mateix temps de fa 2 setmanes a la mitja de Banyoles), un pel ràpid, però vaig be.
Pels acompanyants es una bona cursa, ja que sense moure’s gaire et poden animar varies vegades; per sort la Su sempre està ahí.
Comença la segona volta. M’agraden aquestes maratons de doble circuit (Donosti, Copenhaguen, Vitòria, València, Salou, Castelló, etc), la primera es d’exploració i la segona ja saps què et trobaràs.
Creuem de nou el riu i tenim un altra cop “la travesía del desierto” o del romaní, ja que l’avinguda que porta a Lusitania està tota plantada d’aquesta planta i desprèn un agradable aroma.
La major part de la cursa vaig sol i de tant en quant agafo algú o m’agafen a mi, però com que ja sé on vaig, porto bon ritme i al km 32 no trobem el temut mur, sinó la muralla de la ciutat que ens acompanya una estona. Van caient els kms i vaig molt be, miro el rellotge i tindria que anar molt fomut per no baixar de 3h 25’, cosa que no passa des del 2009 a Donosti. El temps m’és igual, ja no pateixo de “marquitis”, però es una alegria i així anem devorant els darrers 10 kms pel centre on la gent asseguda a les terrasses fa el vermut i ni s’immuta al nostre pas.
Un darrer esforç i relaxant-me una mica, finalment arribo amb 3h 23’ 17’’, molt content i sencer.
Només arribar em donen un paperet amb el meu temps i classificació provisional (tot un detall), ens donen la medalla, m’hidrato i em retrobo amb la Su.
Caminant tornem a l’hotel, dutxa, dinar a un italià proper on ja havíem anat el divendres i a la tarda visita turística a Càceres i Trujillo.

Resultats: http://www.carreraspopulares.com/fullscan_2012/V1_FS_oficial.asp?fr_tipo_consulta=1

El guanyador va fer 2h 23’ i la 1ª dona 2h 56’, 60 atletes van fer sub 3h, 294 sub 4h i 361 arribats (28 dones).

Si be es una marató molt casolana, els organitzadors fiquen moltes ganes i sembla estrany com no té més tirada amb les edicions que porta. Per la meva part recomanable i sobre tot amb parella per poder agafar uns dies i escapar-se per aquestes terres on els paisatges, ciutats, historia, cultura, gastronomia… son fabulosos.

Aviat penjaré unes quantes fotos de la Su, per si algú s’anima en properes edicions.

Salut i milles per Extremadura.
Abel