.
Les curses de 10 quilòmetres sempre tenen una important participació femenina.

A més a més, és molt estimulant veure que el percentatge de dones sobre el total és cada vegada més gran.

La Cursa del Barri de Sant Antoni de Barcelona, celebrada ahir, n’es un exemple. He volgut veure què va passar a la Cursa dels Templers, i també és una bona mostra.

En la darrera dels Templers, el percentatge de dones respecte del total va ser del 17%, un punt més que l’any anterior.

En la del Barri de Sant Antoni, una de les curses més antigues de Barcelona (van per la 33na), el tant per cent ha estat del 18%. En aquesta prova, i sense remuntar-nos a èpoques heroiques -en les quals corrien únicament quatre pioneres-, el tant per cent de dones que la van fer fa deu anys va ser del 11%. Per dir-ho d’una altra manera: enguany, s’ha multiplicat per 3 els nombre d’homes respecte dels que la van córrer fa deu anys, i el de dones s’ha multiplicat per 5.

¿És això un símptoma que les coses estan canviant i que la famosa assignatura pendent de les dones i el córrer al nostre país, en comparació a d’altres, s’està superant?

No ho sé. El cert és que cada dia se’n veuen més corrent, especialment curses de 10 quilòmetres.

En curses de 10 quilòmetres, però s’ha de dir que també a les mitges, i fins i tot a les maratons. Enguany, a hores d’ara, les dones catalanes inscrites a la marató de Barcelona són un 7% respecte del total de catalans apuntats (també coincideix el mateix percentatge amb les dones inscrites de la resta de l’Estat), un percentatge molt superior al de l’any passat o l’anterior, que rondava el 3%.

Esperançat i optimista, però també objectiu d’acord amb les dades de creixement, m’atreveixo a vaticinar que en pocs anys, a mesura que es van igualant les diferencies entre ambdós sexes per raons culturals, i quan millori la manca de conciliació laboral, passarà el mateix que a Europa o a Estats Units. En qualsevol cursa de casa nostra, correran (gairebé) tantes dones com homes.

Pucurull