El que no entenc (potser perquè no sóc metge) és que té a veure que el que suposadament li passa als ratolins sigui aplicable als corredors… :dry:

Altra cosa que no em queda clar de l’article (potser perquè no sóc investigador) és per què han tardat 5 anys per fer proves de 16 setmanes a ratolins… :dry:

Tampoc sé (potser perquè no sóc ratolí) com poden fer córrer a uns ratolins i a altres no. Què vol dir ratolí sedentari? Els hi fiquen una cervessa i el comandament de la tele en un sofà? :dry:

Digueu-me ignorant si voleu, però només sóc un humil corredor :blush:

Salut!

Lo dels ratolins sempre es una extrapolació que es posa en dubte*. Perquè, p.e.. les modificacions que nosaltres patim degut o gracies al coco (p.e= “no hay dolor”) no les podem interpretar en humans.

ratolins actius: obligats a córrer en circuits o “cinta rodant” aquella de hàmster
Sedentaris: amb loctite al racó.

Que córrer molt no es bo, està bastant clar. No córrer gens es molt pitjor.

També es dolent menjar coses no naturals – o sigui, tot el que jalem-, passar moltes hores mirant una pantalla com tu estàs fent ara, o estar neguitós per si tanquen la feina o ens tornen a matxacar el sou o si el jalo costa més.

Que son 2 dies!

Força vida!

*Doncs la prova de que el que els succeeix al roedors té relació amb nosaltres, només cal verificar-ho a les llistes del Inem, les rates ens han portat 4 milions -oficials- de parats, entre d’ altres perles

Es que sempre entrem amb el mateix.

Tenim un límit de pulsacions i la musculatura l’hem de posar a lloc a poc a poc.

Al meu entendre, és dolent forçar massa.

Si algú té el cor bé però, va a limitar-lo a 190 no tinc ni idea però no crec que sigui massa bo.

El cor deu ser el problema de tot ja que és la bomba que alimenta la musculatura i el cervell.

És per això que vaig dir fa algun escrit que creia convenient incrementar les classes d’educació física als col·legis. Ho trobo molt important.

Salut!