Per córrer s’ha d’estar prim. I com més prim, més ràpid es corre.
No cal ser gaire expert en atletisme per afirmar-ho.
Sí em permeteu que parli en primera persona us diré que ho puc assegurar. Quan vaig començar a córrer -fa trenta anys- pesava tretze o catorze quilos de més, i a mesura que els anava perdent corria més i millor. Fins i tot, enguany, he corregut la marató amb millor temps que fa un any (en realitat -deixeu-me fer una mica el fatxenda- amb un temps (4h10) que feia deu anys que no aconseguia), i crec que, en bona mesura, és perquè m’he aprimat un parell de quilos.
No és d’estrany pues que m’interessi el tema.
Suposo que també us interessarà, si més no com curiositat i divertiment el que segueix.
Hi ha una web francesa de plans d’entrenament, consells i dietètica per córrer http://www.vo2max.com.fr/physio_poids.html
que duu uns gràfics que estimen la millora que es pot aconseguir en les marques de diferents proves baixant únicament 1 kg del pes corporal.
Exemple: Per a un corredor de 60 kg que corri els 10 Km en 40 minuts, 1 kg en menys correspon a una millora de temps de 50 segons.

Exemple: Per a un corredor de 60 kg que corri la mitja marató en 1h30, 1 kg en menys correspon a una millora de temps d’1 minut 58 segons.

Exemple: Per a un corredor de 60 kg que corri la marató en 3 hores, 1 kg en menys correspon a una millora de temps de 4 minuts 07segons.

Cal veure-ho com a curiositat perquè no deu tenir cap base científica (i cal anar amb compte amb les coses que poden afectar a la salut) però des de la vessant peculiar, em sembla a mi que té el seu interès.

Pucu