XXV Mitja Marató de Sitges, 13 gener 08
- This topic is empty.
-
Entrades
-
Em vaig plantejar la Mitja de Sitges amb un doble objectiu: passar un bon cap de setmana amb la família i comprovar l’estat del meu genoll. El primer el vam aconseguir i el segon…
Arribo d’horeta a la zona de sortida. Això m’estalvia les cues del lliurament de pitralls que s’han comentat en aquest fòrum.
Aviat trobo jordigràcia, amb qui faré bona part de la cursa, i més tard bodi, assumpta, Neus….
La intenció és sortir a un ritme d’entre 5 i 5’15". Passen els quilòmetres i aquest ritme es fa molt cómode, així que decidim anar una mica per sota de 5′. En el quilòmetre 3 trobo la doctora Yolanda Puentes, col.laboradora de km0 i persona que m’ha ajudat moltíssim en la recuperació de la lesió. Em torna a recordar que he de ser prudent, però em trobo la mar de bé i el genoll no es queixa.
A partit del quilòmetre 10 -en la pujada llarga cap a Vilanova- noto que el genoll es va carregant i em temo el pitjor, sobretot perquè estic convençut que la baixada agreujarà encara més els simptomes. Així és: el tendó rotulià comença a fer-me mal i en el següent avituallament que passo -cap al qm 15- li dic a jordigracia que tiri endavant, que jo afluixaré el ritme. De fet, mentre prenc el got de Gatorade, vaig caminant. Casualitats de la vida, en aquell punt hi ha la family amb l’Assumpta. Els seus ànims em fan tornar a córrer a l’hora que em plantejo plegar abans d’hora. Hagués estat la decisió més correcta, però el múlcul més important per córrer, el cervell, no el tinc gaire entrenat.
Les pujades i baixades que ens porten pel centre històric de la ciutat m’acaben de trinxar el genoll i he de parar. Falten 3 o 4 quilòmetres per acabar, però la zona d’arribada és a uns 200 metres. M’avança homedeferro, que s’interessa per mi i m’acabarà salvant la vida. Em faig un petit massatge al rotulià. Ja tinc decidit que acabaré la cursa encara que sigui caminant. Experimento un canvi de gambada amb la cama dreta gens estètic però sí molt efectiu, fins al punt que torno a agafar a homedeferro i sóc capaç de seguir el seu ritme de 4’40" aproximadament.
Encarem el meravellós -i interminable- passeig marítim amb espectatives d’acabar per sota d’una hora i 45 minuts, així és que decidim fer un últim esforç. En el tram final observo els rostres de Crit i bru quan veuen les pintes que faig i la cara de patiment. Però l’arribada ja és a tocar. I toco amb 1h44’58". Fa tres mesos em considerava en condicions de córrer en 1h28′ una mitja de Mollerussa que no vaig poder fer per la lesió. Avui -diumenge- he fet la pitjor marca de totes les meves mitges i, a més, acabo amb el genoll trinxat i la incògnita del perjudici que haurà tingut aquesta cursa per al castigat tendó rotulià. Tot i això, la felicitat de tornar a passar per sota d’una pancarta d’arribada després de la marató de Berlín serveix per apaibagar el dolor.
Una dutxa ràpida i trobada amb gairebé 30 km’s0 per compartir un dinar fantàstic. En la sobretaula deixo ben clar que serà impossible córrer a Borges Blanques. Però han passat tres dies i…Paciencia i repos…
que es el que jo no faig mai!!Pero avui he fet 1 horeta a 5’… i content! . L´ultim cop vam sortir junts….
Anims !!
Bones,
Felicitats a tots els kms0 que diumenge estaveu a Sitges.
Artur42 espero que et quedis amb les sensacions de passar per sota l’arc d’arribada i oblidis les males sensacions que el genoll et va provocar. Pensa que el cervell tot i que no l’entrenis 😆 és el múscul més poderos del cos humà….si el cap pensa en positiu la recuperació serà molt més curta, així que paciencia, constancia i bon rollo.
Salut
Copiar y pegar de la web de la mitja de sitges en el momento de publicar este comentario:
DIPLOMA
Si quieres un diploma de participación, puedes descargarlo y rellenarlo tu mismo.
DIPLOMA😯 😯
Quien quiera un certificado de una media maraton con el tiempo que quiera, sólo tiene que entrar en la página de la de sitges, se descarga un pdf editable que hay, pone su nombre… y RECORD DEL MUNDO, o lo que quiera, vaya!!!!!!. 😯 Y el ayto se complace en certificarlo!!!! 🙄
No entiendo nada. Me gustó mucho la organización, pero esta guinda…
Ya sabemos que esto de los diplomas no vale casi para nada (si no es para acreditar marca en alguna prueba multitudinaria para salir un poco más adelante si se quiere), que es incluso un poco infantil, pero, al menos para mi, una de las gracias de este deporte como afición, es precisamente que es todo un mundo aparte, un poco irreal, que nos ayuda a desconectar un poco del día a día.
Por favor, yo creo que nadie exige a una organización entregar un diploma, pero si se hace, que se haga bien.
Llegint alguns comentaris, cada vegada estic més a prop, com vaig dir fa temps, de publicar alguna cosa sobre preus, serveis i tracte als corredors a curses.
Qui vulgui el diploma que se’l descarregui aviat, a veure quan dura aquest formulari penjat…
Impressionant….
Salut
Gràcies Assumpta……es todo un documento…para la Historia.
!Esos kilos de más de la Navidades……, el "enchufao" del Artur con su Dorsal personalizado…..La demostración de que el Crit es un extraterreste con su meñique en extensión…..Y el Brú con una musculatura que dice que este año "Cae" el Sub Tres…
Assumpta….esos disparos a milésimas de segundo…..Enhorabuena.
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.