[Pucurull]

Què els hi està passant als maratonians espanyols?

Aquesta setmana, en el nou diari d’informació general Público, ha aparegut un article signat per Ignacio Romo, un reconegut especialista d’atletisme, que es pregunta què li esta passant a la marató a Espanya.

(No està a internet, per la qual cosa no puc posar l’enllaç, però procuraré explicar el seu punt de vista)

Sota el títol El maratón español se frena, expressa la seva preocupació pel fet que en els darrers temps, les marques dels maratonians d’elit espanyol estan en retrocés manifest. No hi ha, diu, un relleu generacional dels Abel Antón, Martín Fiz, Alberto Juzdado, Toni Peña…

Esmenta que l’any 1988 van ser 6 els atletes que van baixar de 2h10 -frontera que marca actualment l’elit mundial- mentre aquesta temporada que acaba de finalitzar no n’hi ha hagut cap que hagi estat capaç de fer-ho. L’últim espanyol en baixar de les 2hores 10, va ser en Julio Rey fa un any i mig.

Certament, és així. Acudint a les estadístiques, es pot veure l’evolució en quant als maratonians que han baixat de les famoses 2h10 en els últims deu anys.

6 l’any 1998
5 l’any 1999
4 l’any 2000
3 l’any 2001
3 l’any 2002
3 l’any 2003
3 l’any 2004
2 l’any 2005
2 l’any 2006
0 l’any 2007

Ignacio Romo, que a banda d’escriure sobre atletisme és cardiòleg i expert en medicina de l’esport, conclou que, a més de l’envelliment dels corredors d’elit sense que hi hagi recanvi, hi ha un altre anàlisi possible de la frenada de les marques masculines de marató a España.

El seu supòsit és per sucar-hi pa: un major enduriment dels controls -diu textualment- en pot ser la causa.

I acaba l’article dient:

“La major eficàcia dels controls ha significat un important fre a l’evolució de les marques a Europa, i també podria haver suposat el mateix a Espanya. Existeix una data que coincideix perillosament amb la regressió de les marques. La irrupció de la Operación Puerto al maig de 2006 contra el dopatge sanguini sembla delimitar la interrupció dels cronos de qualitat”

Soc dels que penso més aviat amb l’honradesa dels atletes que no pas amb la malícia, però sens dubte, el que diu l’Iganacio Romo és per reflexionar-hi.

Pucu

[albertbo]

Mira, Pucurull, això no em va ni em ve, a mi.

Aquest és un altre món que jo me’l miro des d’una llunyania molt, però que mooooooolt llunyana…

Si algú més ha de dir la seva, doncs ja ho sap, aquí té un espai i uns lectors.

[cargol]

Company Pucurull potser alguna part de raó té l’article, però jo cres mes aviat que la manca de bones marques es deu a com moltes coses a la vida que està formada de cicles i ara toca la part baixa, però tornarà a pujar.
Hi ha gent a punt de fer el relleu i entre ells un es el guanyador de la cursa de Templers Nacho Cáceres, que a la seva (crec) primera marató a Berlin va fer 2 h 12′ 46”.
Temps al temps.
Salut i milles.
Abel

[Pucurull]

Molt respectable el que dius, albertbo.

cargol,

Esic d’acord. Pot ser que, com sempre passa en tot, hi ha èpoques en les quals les coses van amunt i èpoques avall. O millor: èpoques avall i èpoques amunt.

En qualsevol cas, com que ara estem en el moment d’avall pel que fa a la tendència de les marques del maratonians espanyols darrerament, s’ha de dir que els hi passa una cosa semblant a les maratonianes.

De nou fent ús de les estadístiques de la federació espanyola, l’evolució en els últims deu anys de les dones que han baixat de 2h 30 (l’analogia amb 2h10 dels homes hauria de ser 2h 25 en dones segons les taules equivalents, però com que no n’hi ha cap que ho hagi fet, he preferit considerar 2h30), és aquesta:

2 l’any 1998
1 l’any 1999
0 l’any 2000
1 l’any 2001
1 l’any 2002
1 l’any 2003
0 l’any 2004
0 l’any 2005
0 l’any 2006
0 l’any 2007

Més tema per al debat…si es vol.

Pucu

[Autor]

Entrades