Marató de Barcelona, (març 2008)

  • This topic is empty.
  • Autor
    Entrades
  • #12716
    Avatar
    bru
    Participant

    Ieeeeeeeeeps,

    Enhorabona caragolet per la gran gesta que vas fes diumenge i felicitats per la crònica 😉

    Per fi t’has decidit a escriure, me’n alegro molt :D

    Ja ets tota una crack, enhorabona!!!! 😉

    Salut

    #12723
    Avatar
    albertbo
    Participant

    Se’m menja el temps. Prou feina a absorbir-ho tot. A veure el cap de setmana 8) .

    #12762
    Avatar
    albertbo
    Participant

    El cap de setmana ja ha arribat.

    Els protagonistes d’aquesta marató són tots aquells companys que s’han estrenat en la distància. Enhorabona per haver donat el pas !

    Recordes, Arctos, quan deies temps enrera que mai series un "marathon man" ? Per exemple.

    També temps enrera jo us deia que tenia unes quantes bones i poderoses raons per anar a Barcelona enguany. Vaig córrer la meva primera marató aquí, a la ciutat que em va veure néixer i on hi vaig viure 23 anys de la meva vida.

    En feia tretze (es diu aviat !) que no corria aquesta marató, avorrit d’anar des de Mataró per la carretera de la costa. Ja l’any passat, en veure el nou recorregut urbà, moltíssim més atractiu, em plantejava tornar-hi, però resulta que anava a Empúries poques setmanes després.

    La raó definitiva va ser saber que es celebrava el 2 de març, el dia del meu aniversari. Vintena marató, en data tan assenyalada, a la ciutat on em vaig batejar com a maratonià, amb un magnífic circuit urbà…

    Hi havia de ser.

    DEMÀ MÉS.

    #12763
    Avatar
    Arnau
    Participant

    En volem mes Albertbo, en volem mes !!!

    M’has deixat amb la mel als llavis company…

    Salut i Kms !!!

    #12776
    Avatar
    albertbo
    Participant

    Demà és avui, o sia…

    Amb la fe d’un convers vaig decorar un passadís de casa amb fotos, medalles, diplomes i pòsters de maratons anteriors, com a motivació afegida. També vaig treure la pols de les peses, volia fer-ho bé. Ara només calia entrenar i cuidar-se. Vaig descobrir sortides a hores intempestives, amb un fred del carall i sota la claror de la lluna plena.

    Fins aquí molt bonic, oi ? Però des que m’hi vaig inscriure hi ha hagut de tot.

    Dies de molta misèria moral, dies amb l’autoestima al nivell del subsòl, dies de fallar-me a mi mateix trencant promeses íntimament fetes, dies de caure en paranys no per coneguts menys temptadors, dies d’enganyar-me creient que podia ballar a ritme de mambo quan l’orquestra ja ni tocava, dies de passar pel passadís de casa passant de tot allò bo que m’ha aportat el córrer.

    Però també dies de portar-ho bé, dies de tornar a ser i sentir-me home, dies de recuperar esperances, força i ganes. Dies on les sortides col·lectives o les curses compartides han estat importants. La tirada llarga tres setmanes abans de la marató va ser eufòria en estat pur.

    Dissabte, en sortir del metro per anar a buscar el pitrall, veig un gran ambient. L’organització sembla potent, però li he de criticar les (inevitables ?) cues al dinar de la pasta, pel cafè i en la zona de massatges l’endemà.
    Coincideixo amb la colla d’homedferro (Redman, kaiser, Jordina i ell mateix), serem trobadissos tot el cap de setmana. Dins l’Expo també hi ha l’Assumpta i en bodi. Comentem la jugada, els objectius. Veig el seu molt raonable. Inexplicablement, demà la marató serà cruel amb ell (ànim, bodi !!).

    El meu objectiu també és ambiciós: tornar a baixar de 3.30′. Si ho aconsegueixo serà el summum, però no m’hi obsessiono pas. La idea és folla, vinc bastant preparat però cal alguna cosa més que això. No he fet tot allò que estava en la meva mà, i la marató sempre et posa al teu lloc. Demà ho tornarà a fer.

    Vagi per endavant que tinc un munt de fenomenals records d’aquesta marató. En absolut n’he quedat descontent. És més, a banda del resultat esportiu, a una setmana vista puc dir que sens dubte és de les vegades que m’ho he passat millor. A veure si ho sé explicar.

    Diumenge abans de la sortida és el caos. Som (vinc amb la dona i el fill petit) molt puntuals a la font, punt de trobada KM 0, però no arriba gaire gent. Als deu minuts me’n vaig a deixar la bossa i a escalfar. Ho sento, no puc (no vull) esperar més. Quan torno tots han anat ja cap als calaixos. Petons als meus i últim trot per l’Av. Rius i Taulet. Hi ha pocs corredors aquí i OH SORPRESA !!, veig una figura inconfusible, familiar diria jo… 😉 : el meu germà Jordi. Sabia que venia i l’havia citat per la foto a la font a les 8, però no depenia d’ell: venia amb uns del seu poble que l’han fet anar tard 😥 .

    La relació amb ell és peculiar, com tota la meva família :D . No ens veiem sovint però ens entenem tan bé que en ocasions ens hem trobat vestint igual o portant la mateixa bossa. Ell sempre ha estat el meu mirall, el meu referent. Té 2.48 i escaig en marató i ha baixat vàries vegades de les 3 hores. Ara ronda les 3 i mitja però diu que algun dia tornarà a ser sub-3. Jo crec que ho farà.
    Evidentment, en aquest aspecte no compartim pas els mateixos gens… La casual perspectiva d’anar amb ell se’m presenta força falaguera.

    Punt i apart també per a la meva dona. Li havia comentat temps enrera com m’agradaria que vingués amb mi a Barcelona. Sabia que tenia un compromís important el vespre anterior. A última hora el va cancel·lar i va decidir acompanyar-me. Em va fer feliç.
    Heu d’entendre com n’és d’inhabitual, d’excepcional, que vingui a cap cursa. És una dona tan activa com ocupada.
    Per tal que no se’ls fes massa llarga l’espera haviem quedat que estarien cap al km. 35, abans de tornar cap a l’arribada a Pça. Espanya. Una altra sorpresa 😮 : me’ls trobaré animant pels descosits a la Gran Via, a la Pça. de les Glòries dues vegades i també a l’Arc del Triomf. EXTRAORDINARI !!, es veu que el metro era un formiguer d’acompanyants anant amunt i avall tot el matí.

    Llàstima que no els pugués dedicar un bon temps per tot el seu suport. La cursa en sí és secundària, però us en parlo tot seguit.

    Preneu aire (i paciència !… 😉 ).

    #12780
    Avatar
    albertbo
    Participant

    El dia és perfecte. Farà calor però a Barcelona sempre s’hi compta amb això.

    Sortim plegats en Jordi i jo. No he pogut veure a en Quim, però la companyia és immillorable. Durarà poc. Sembla impossible perdre’ns, però a Sants hi ha una mena d’embolic, se’ns fica pel mig un grapat de corredors i quan ens adonem ja hem perdut el contacte. Jo crec que ve rera meu i que aviat m’enxamparà, però realment ell va davant i em busca sense trobar-me. Què hi farem !, és el que té córrer amb tantíssima gent.
    Algú mostra un rètol on hi diu ¡NO HAY DOLOR! Cony !, no, no pas ara mateix, que tot just comencem ("ensenya-me’l a l’arribada, catxondo !").

    Corro tranquil, els primers kilòmetres sempre són de tanteig. No tinc clar que vagi a veure a ningú conegut, entre la marabunta, però a Infanta Carlota apareix una samarreta com la meva amb un nom al darrera: Adolfo.
    Adolfo !, tenia moltes ganes de conéixer-te. Com l’any passat a la Mitja de Balaguer amb baldato (company, les maratons són això ! Mai sabem del cert com anirà) ens saludem en ruta, sobre la marxa, i xerrem sense parar. Faig els kilòmetres més agradables de la marató.

    Com ha dit ell, acordem separar-nos al 10, però el tindré "a tiro de piedra" uns kilòmetres més. Poc després veig a la meva dona i al meu fill saltant i picant de mans ("Vinga, papa !"). Que bonic !

    Vaig molt fresc. Abans que pugui pensar en res, en By Keds (T’ho puc dir ? Ets l’exemple dels que encara s’ho pensen. Bravo !, quin debut, noi) decideix buscar la meva companyia. He dit bé: jo l’acompanyo.

    Al Passeig de Sant Joan hi ha la meva mare, la mare que em va parir. Li he de fotre un parell de crits per tal que em reconegui, enmig de la hilaritat general 😆 . Marejada devia estar de veure passar tanta gent.

    A l’alçada de Sant Pau en By Keds busca nous horitzons. Els trobarà.

    Vaig menys fresc quan trobo al Quim, que té un mal dia (tranquil, a Viena ballareu un vals !). A la Pça. de les Glòries m’emociona la meva dona corrent al meu costat. M’informa que en Jordi ha passat fa ben poc, però sé que uns kilòmetres més enllà estan aixecant un mur en honor meu. Ho noto, el cos mai t’enganya, i les sensacions ja no són bones.

    Fa calor. Sort de la gorra, també m’ajuda (acabarà xopa). He passat la mitja en 1.46′. Ara faré un incís.

    Sempre, que jo recordi, he fet les segones mitges més lentes que les primeres. La tàctica és clara, doncs: esgarrapar tant com es pugui en la primera meitat per tal d’anar a la segona amb un marge que et permeti compensar la davallada. Així he fet al voltant de les 3 hores i mitja algunes vegades.

    Però entesos com el pla que mitjanament seguia, mon germà i algú més indiquen que si vols estar en aquests temps has de passar la mitja en 1.44′ mínim, si és plana. Doblar, vaja, o córrer més ràpid al final. Tanco l’incís.

    Ufff!, segons aquesta opinió, que deu ser la bona, jo anava bé. El que no diu és que necessites una base suficient, un bon fons. Jo no el tenia.

    Me’n adono que si intento seguir corrent a 5 vaig directe cap a l’escorxador. Sóc ambiciós però no suïcida. Toca afluixar, conscientment. La part esportiva de la marató s’acaba aquí. Els parcials que facilita l’organització (molt bé !!) dies després s’encarreguen de recordar-t’ho.

    Al 28 tinc una crisi: és la part més desangelada del circuit. Vull plegar, us ho dic de debò. No li veig el què, estic on vull estar però m’hi sento estrany. Segueixo corrent, no m’aturo en cap moment (ni a pixar: punt d’hidratació correcte), i potser per això canvio radicalment l’objectiu: a fer punyetes el crono i a ritme de supervivència fins al final !
    Potser ara fins i tot començaré a gaudir de la metròpoli als peus dels corredors populars !

    Un altre incís: Barcelona enamora en dies com avui, on tot sembla relegat per la marató, amb milers de persones corrent, milers de persones animant. Bocabadat en veure la gentada en alguns punts !

    També ajuda saber que formo part d’un equip "sense nom" 🙄 i que després de monòtons i feixucs kilòmetres em torna a esperar la família. A l’Arc del Triomf, després d’un passadís tipus Tour (impressionant !!) torno a veure’ls, la dona i el fill petit. No estic bé, els ho dic: "Estic molt cansat". És real, palpo l’esgotament.

    Poc després apareix un àngel de la guarda anomenat kaiser. Vol venir amb mi. Jo ja no tinc ganes de conversa, només vull arribar. El cansament és més psíquic que físic. Em sorpren veure’l animar a la gent a animar !! Devien pensar qualsevol cosa. Li dic que rera meu hi ha més gent que també poden necessitar el seu ajut. NO EM FA CAS ! (Per què la canalla no escolta la gent gran ? 😆 😆 🙄 )

    Esbufego en un parell d’ocasions, tot i traient forces d’on no sé on, apretant només per acabar com més aviat millor amb tot això.

    kaiser, t’agraeixo infinit el gest. Potser diumenge vaig ser poc expressiu, però no estava per massa alegries.

    L’alegria i moment estelar del dia arriba ara. Acomiadat del meu àngel de la guarda, encarant la recta final, irromp mon fill en escena, salta a la pista i m’acompanya els metres finals. Em quedo una fracció de segon sorprès, pensava que l’organització controlava més.

    El prenc pel muscle i el guio fins a meta entre molts altres corredors que arriben. També li donen una medalla, l’organització és humana i sensible, són persones.

    A buscar a la meravellosa dona que tinc i a compartir l’experiència en un dinar familiar, que gairebé ja heu compartit tots vosaltres també, després d’aquest rotllo.

    ROMA34, la teva crònica és la millor de totes.

    #12784
    Avatar
    bodi
    Participant

    Gràcies a tots pel vostre recolzament, són coses que passen i malauradament molts de vosaltres també les heu patit. En aquest món no tot són flors i violes, dos i dos no sempre fan quatre….i ens agrada que així sigui, és on hi ha l’encant, tot i que de vegades sigui dur.

    No hi patiu, això no s’atura i com deia, em bull el cap per trobar un lloc i un dia per tornar-ni. Ja ho tenim pràcticament decidit, però permeteu-me que guardi la sorpresa encara uns dies, fins tenir-ho lligat. Potser abans en caurà alguna més, sense pressió, per gaudir-la i sumar-ne una altra. Ho alternarem amb la muntanya, de vegades molt més gratificant tot i el sacrifici que comporten aquestes curses (quin greu no poder estar a Berga), per veure si encara tinc alguna possibilitat de córrer Zegama.

    Bé ja ho veieu, no hi ha res com deixar passar els dies i veure-ho tot d’una altre manera….

    Felicitats a tothom una altre vegada per la marató, heu fet unes cròniques extraordinàries on heu fet disfrutar a tothom.

    Una abraçada a Ponent 😉

    Salut.

    .

    #12787
    Avatar
    javatorr
    Participant

    Nois…

    No hi ha hagut crònica que no ilumines els meus ulls.
    Fruit de sentir els vostres sentiments com meus, les vostres vivències com viscudes.

    Realment no se quan serà, pero, quan us llegeixo el meu cor crida a seguir-vos en una historia de 42km.

    Gràcies per compartir-ho.

    #12788
    Avatar
    Arnau
    Participant

    Javatorr company, no te’n penediras…

    Salut i kms !!!

    #13010
    Avatar
    Ash
    Participant

    Felicitats a tots/es!!

    Lleigeixo amb admiració les vostres cròniques, la veritat es que toquen la fibra. Espero, en un futur poc llunyà, poder-vos explicar les meves sensacions estrenant-me en la distància.

    ROMA34, la teva m’ha agradat especialment. Realment es una altra cursa.

    Salut i km’s!!

    #12975
    Avatar
    xavi19
    Participant

    bona tarda companys

    després de llegir el post d’en ash, m’he tornat a llegir la crònica d’en roma34, m’havia passat desapercebuda, no l’havia llegit, desconec el motiu

    amb això vull dir que jo no vaig viure la mateixa marató que tú roma, però en realitat no va ser gaire diferent, molta gent que va al límit de les seves forces, però que d’una manera o altra arriba amb més o menys dificultats, però ja he vist que estàs força animat per tornar a repetir

    només espero que la propera la visquis d’una manera diferent d’aquesta, ara ja han passat unes quantes setmanes i les coses es veuen d’una altra manera, es comencen a oblidar moltes coses negatives que vam viure aquell dia

    fora bo tornar a compartir equip una altra vegada, en la marató de barcelona o en una altra qualsevol, com a mínim jo això espero

    salut

    #13026
    Avatar
    albertbo
    Participant

    caragolet, caragolet… ja sé qui ets ! (i gràcies per tornar, a tots dos…)

    La teva crònica és superba.

S'està mostrant 12 entrades - de la 61 a la 72 (d'un total de 72)

El fòrum ‘Cròniques (tancat)’ s'ha tancat a temes i respostes noves.