El preu de les curses
- This topic is empty.
-
Entrades
-
En la meva línia… només intentant enriquir amb noves aportacions un assumpte que considero prou important, gens menor… heus ací un enllaç d’un fil de corredors.cat que he trobat força interessant:
Interessant el debat obert, recordo haver fet alguna aportació en aquest aspecte però no recordo on…
Curiós si més no que el tema es tracti justament ara que les vaques flaquegen.
El camí és la sostenibilitat i ja no l’atura ningú. No és un tema només de curses, afecta tots els àmbits, he pagat curses molt cares però m’han afeitat amb una cervesa, un dinar i ho han provat en el camp immobiliari.
Paciència i reflexió. Tampoc no és tan fàcil com sembla, i els regals suposen un % baix respecte la despesa total per atleta que pot arribar tranquilament als 40 eurets (regal, xip, assegurança, infrastructura, guàrdia urbana, ambulància, premis, fixes a atletes -qui els tingui- etc)
Au, salut
Crit
crit ha escrit:
Quote:Interessant el debat obert, recordo haver fet alguna aportació en aquest aspecte però no recordo on…Curiós si més no que el tema es tracti justament ara que les vaques flaquegen.
crit, només cal que miris quan vaig encetar jo aquest fil i sabràs que no és només una preocupació cojuntural, sinó molt més interioritzada, molt més de fons: que volem, que necessitem, que ens fa feliços en una cursa…
Aniré encara més enllà: als populars no ens fan cap falta les curses.
Ho deixo aquí, tindria molt a dir però suposo que també hi haurà qui voldrà dir la seva.
Ostras!!! [u]”als populars no ens fan cap falta les curses.”[/u]
Crec que… de fet, jo, ara, com a corredor popular no he fet mai cap cursa, sempre he sortit a rodar. Avui vaig fort, avui no, avui.. el que surti. Quan vaig començar a seguir els entrenos dels donostiarres, vaig sentir no rodar amb ells, però la paraula, el concepte entrenament, no m’agradava. No, no ens fan falta les curses… o si. Conec gent que totes les activitats esportives que fan, son competició.Pura i dura. Es un afegit opcional, en el meu cas. Per d’altres, de ben segur que no. Si una cursa es anar a Donosti amb una colla (snif) i rodar junts, vull curses.
“He fet el meu millor temps, he baixat 3 minuts el meu temps…” Ja ho vaig fer, ara no. Ara m’agrada així.Amb la samarreta: d’acord també en aquest tema. Jo en tinc poques i en tinc massa. Només vull guardar les Km0. Si ens apretem el cinturó, perfecte. Si busquem alternatives, pot ser també. I si donem uns guants o una cinta polivalent? S’haurà de plantejar el que sigui.
Va, a veure qui diu la seva
Albertbo
Ja ho sé que en el teu cas i d’altres la raó de tractament del tema no és conjuntural. No em negaràs, però, que l’èxit d’un fil d’aquest tipus augmenta en temps de crisi, ben lògic.
Quant a l’afirmació que “als populars no ens fan cap falta les curses”, doncs… crec les afirmacions s’haurien de fer a nivell particular. De morir-me potser no, però em considero popular i necessito cursa encara que sigui per l’ambient, que competir ja és una altra història.
Au, salut
Crit
Em sembla “de Perogrullo” que les afirmacions són sempre a nivell particular. No m’entretindré en això.
Jo periòdicament ho dinamito tot com a corredor. Tinc el celler ple de trinitrotoluè (T.N.T., vaja…). Al costat de les sabatilles de córrer. Em fa preguntar-me contínuament sobre mil coses. Mil coses que tenen molt i gens a veure amb això tan senzill de sortir a córrer, mil coses que et passen pel cap.
Les coses, les situacions, són immutables ? Jo crec que no. Em faig contínuament un munt de preguntes. A algunes hi trobo resposta (i sortir a rodar m’ajuda), a altres no.
Podia haver penjat aquesta nova reflexió en “Al meu aire”. Només vull un fòrum viu, però molt em temo que estem adormits: molt ja ja, je je, ji ji… De substància poca.
També és “de Perogrullo” que ara em podreu titllar del que vulgueu, després d’haver afirmat que els populars podem passar sense curses… Ho mantinc, i els que fileu més prim ja m’heu entès.
D’altra banda, quins són els vostres herois? Jo no sé els vostres, però els meus sí que ho tinc molt clar: tota és gent anònima, mai surten a la tele.
Bé, això sí que ja se’n va d’aquest fil, un altre dia en parlem.
Estem en una economia de mercat on tot ve regit per l’oferta i la demanda, i com les curses populars són cada dia més sol.licitades, el preu ha pujat. Pel que fa als abusos, és d’esperar que el temps posi a tothom al seu lloc.
No estic d’acord amb la desaparició de les curses populars. Si són cares o s’abusa amb el preu, sempre em queda la possibilitat de quedar-me a casa, però vull tenir l’opció d’anar a una cursa encara que això em suposi renunciar a qualsevol despesa suplerflua que de ben segur tinc en el meu dia a dia. I sino sempre em queda l’ opció d’anar a correr a qualsevol cursa gratuïta que encara queda en el circuit tipus Vilanova.
En el meu cas, agafar el cotxe i fer entre 100 i 400 km. em suposa una despessa que deixa en segon terme el cost de la inscripció.
Tinc clar que tot plegat és una afecció, i que té un cost, a l’igual que ho té el cinema, el futbol, el gimnàs…
Al final tot és qüestió de prioritats i renunciar a unes coses per poder-ne fer altres
Me voy a expresar en castellano porque lo hago mejor así, y creo que la profundidad del tema lo requiere.
Partiendo de la base en que el tema en cuestión es muy complicado y con un fondo muy subjetivo, la verdad es que con el atletismo “popular” se está haciendo un negocio estupendo, en el que entras si quieres, nadie nos “obliga” a inscribirnos a ninguna carrera, nadie nos obliga a comprarnos unas zapatillas tal o unas mallas cual o beber no se cual isotónica.
Lo cierto es que el tema de corredores populares, creo que se ha desvirtuado de tal forma, que ya todo el mundo es un corredor semi: no somos ni una cosa ni otra, por tanto se aprovechan de nosotros.Yo me pregunto, si los hay que podían correr maratones descalzos, porque tienes que gastarte unos 300 euros para tener una equipación “básica” para poder entrenar una hoy en día.
Pues si sólo para entrenar ya tienes que empezar por ahí, obviamente y en consecuencia las carreras también siguen esa dinámica y en muchas carreras ya; están los organizadores voluntarios :kiss: y amantes de este deporte que son los que hacen que funcionen y los que se aprovechan de estos para hacer negocio :angry: .
Tampoco olvidemos que organizar una carrera cuesta, hay muchos aspectos que cubrir, y que además los que corremos cada vez somos más quisquillosos (que si el plato de pasta estaba cerca, que si los quilómetros están mal marcados, que si hay chip o no hay chip, que si había tráfico cerca…). Que queremos… ¿correr?.
Bueno creo que nosotros, ya que yo me incluyo empezamos realmente como populares y ahora no sabemos lo que somos, igual que nuestras carreras (caras y baratas).
Pero sigo recordando y quizás sea lo más importante: COMO REALMENTE, COMO CORREDORES POPULARES NO NECESITAMOS LAS CARRERAS PARA CORRER… pues eso EL QUE QUIERA QUE SE APUNTE Y DISFRUTE y el que no… QUE NO SE APUNTE y que DISFRUTE IGUALMENTE.
Salud, compañeros y buenos kilómetros (ya sean populares o no, más caros o más baratos)
Ui el que vaig a dir ara…
A Templers vaig veure gent que corria sense dorsal. Aquest any no, a la primera un conegut meu. I m’ho va donar com una opció: si no demano res, no pago. L’organització, evidentment, per el morro. Interpretació: si el carrer es de la gent i jo soc gent, puc córrer, no faig mal a ningú.
A mi, com a col·laborador de l’ organització, em dol, em sembla molt morro.Ho puc entendre en el cas de la gent que no s’ha pogut inscriure(Recordeu que jo vaig tenir dorsal, només es un comentari que no se si està relacionat, jo ja estic fet caldo o sigui que respecteu les canes)
Si voleu, podeu tirar pedres… però a mi no, mesedez (per els donostiarres, lliçó 1, com demanar, es el equivalent a “por favor”, que es l’ alternativa
.
Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.