El preu de les curses

  • This topic is empty.
  • Autor
    Entrades
  • #2161

    albertbo
    Participant

    Seria bo que primer us miréssiu aquest interessant enllaç, per anar entrant en matèria: http://www.consumer.es/web/es/economia_domestica/sociedad-y-consumo/2007/12/26/173240.php

    A veure, voldria dir allò que vull dir amb prudència i mesura, però raonant-ho.

    Ja fa molts anys que vaig descobrir que m’agradava tant córrer que visito poblacions arreu del país i hi corro algun tipus de prova que s’hi organitza. En algunes en fan més d’una al llarg de l’any, en alguns llocs es feien i ara ja no, d’altres són nouvingudes i les incorporo a l’agenda.

    He vist de tot. Com que sóc així d’escrupulós, porto un petit registre de la data de celebració, el temps que hi vaig fer, el preu que em van demanar i allò que em van oferir. És que no me’n refio de la meva memòria, sabeu ?

    Allò que primerament només eren quatre dades, amb el pas del temps ha esdevingut una font molt valuosa d’informació per a ús personal, que m’ha permès constatar de primera mà com han anat evol·lucionant les coses i m’ha confirmat allò que només era percepció subjectiva.

    Som-hi doncs, al gra !! Bé, podem parlar de moltes coses, però al final sempre anirem a parar al mateix punt: el preu de les curses. Quan tu i jo participem en alguna cursa, valorem si allò que hem pagat ens ha estat justament retornat. Parlo de qualitat, no de quantitat: qualitat del recorregut (els polígons industrials són qualitat ??), qualitat dels serveis (si em vull dutxar amb aigua freda ja ho faré a casa, gràcies), qualitat del tracte humà (som persones i els organitzadors també, oi ?), qualitat de… Qualitat, aquesta paraula tan utilitzada i tan massegada.

    Si en una cursa de, posem, 300 participants només 20 ó 30 poden tenir alguna possibilitat real d’endur-se premi, en metàl·lic o no, resulta que vora el 80-90 % dels participants són totalment populars, més o menys ràpids però que lliuren altres batalles, no la del premi als primers, com poden ser
    – la batalla d’iniciació cap a un estil de vida més sà, o de perseverància en ell;
    – la batalla de compartir una activitat que t’omple amb altra gent, potser fins i tot arrossegant algun amic a fer esport;
    – la batalla d’intentar millorar la marca personal, per pura satisfacció però sense la competitivitat brutal i cega del grup capdavanter.

    En definitiva, la dura batalla de l’esport per l’esport, que molts no entenen.

    Jo crec que el nostre amor a l’esport ens fa ser poc crítics amb segons quines coses, però tenim dret a exigir uns mínims. Hem de ser consumidors responsables, també en el temps de lleure. Penseu que els populars som la gran majoria, tenim el poder de fer que canviin coses que no ens agraden. Està molt bé queixar-se si quelcom no rutlla com cal, però si quelcom no rutlla any rere any i hi seguiu anant… home !, també hi teniu alguna culpa els que hi aneu, eh ? Si vas a una botiga i et serveixen un producte defectuós reclames, oi ? Si ningú reclama, el seguiran servint. Doncs amb les curses igual.

    Jo he deixat d’anar a certes curses per dignitat personal. També he deixat feines per això, tot sigui dit. No em puc pas empassar que una cursa que ofereix X enguany ofereixi el mateix X els anys següents cobrant, això sí, cada vegada més i de forma totalment desproporcionada.

    Trobo a faltar claredat i transparència. Cal facilitar les coses amb un intercanvi honest d’informació fent pinya tots, corredors i organitzadors. Jo us en donaré ara una mica.

    Les curses són un món on el control de la inflació en el seu preu, tret de totes les nombroses excepcions que vulgueu, senzillament no existeix. Parlem d’algunes Mitges de renom, a tall d’exemple: El Vendrell, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Igualada, Balaguer o Mollerussa a l’inici dels 90 estaven totes al voltant dels 3 € de quota d’inscripció, 500 antigues pessetes. A finals de la mateixa dècada, TOTES ja havien incrementat la quota el doble. Un 100 % d’increment en només 7 o 8 anys. I la tendència ha continuat així any rere any. Avui ja és "normal" demanar 12 €.

    Alguns exemples comentats:

    Mitja Marató d’Igualada
    1988, 2’4 €
    2001, 7’2 €
    2008, 13 €. Més d’un 440 % en 20 anys !!!

    Marató de Barcelona
    1988, 6 €
    1992, 12 €
    1995, 15 €
    2008, 40 €. Un altre escàndol, 566’6 % !!!

    Mitja Marató del Somontano
    2002, gratuïta 😯 i sopar inclòs
    2005, 6 €
    2007, 14 €. Un cas molt aclaridor, els 8 € de diferència deu ser el valor de la samarreta que no hi havia el 2005, perqué la resta d’obsequis i serveis eren totalment idèntics ambdós anys.

    Tres Comarques d’Alpens
    1995, 3’6 €
    1997, 3 €
    2000, 12 €. Els vaig enviar un correu felicitant-los per la bellesa del recorregut i preguntant-los el perquè de la desproporció en el preu, ja que l’últim any cobraven el doble i només m’oferiren dutxa i bon esmorzar, quan els altres anys hi havia bastants obsequis a un preu molt més assequible. La resposta va ser que als col·laboradors i patrocinadors els hi feien un regal d’agraïment. "Amb els nostres diners", vaig pensar jo. La resposta no em va convèncer gens i no hi he anat més.

    Tampoc crec que sigui bona idea demanar un preu perqué està en la línia del "mercat". Amb l’euro ja n’hem vist prou les conseqüències de la falsa competència. Ningú sembla interessat a treballar amb cèntims, i si s’arrodoneix sol fer-se sempre a l’alça. El cost de la vida puja, ja ho sabem, però tant :?: :?: ❗ Si almenys m’ho expliquessin…

    Ara que també sóc organitzador i intento aplicar-me aquesta manera de veure les coses, ho tinc encara més clar. Una assegurança d’accidents no costa més d’un euro i mig per persona, i un bon esmorzar tampoc.

    Encara és més sagnant veure com es poden celebrar curses tan extraordinàries com Templers a un preu insòlitament baix, o les gratuïtes tan o més dignes que les de pagament, que a casa en tenim unes quantes: l’Indiot de Mollerussa, la Diada de Térmens, Vilanova de la Barca… Potser algun organitzador ens podria aclarir com s’ho fa 😉 .

    L’atletisme anomenat popular porta camí de deixar-ho de ser, almenys pel que fa a la participació en curses, des del moment en que es demanen uns preus en molts casos abusius, segons el meu parer.

    Crec que hem de retornar a l’essència. Les coses senzilles et donen moltíssima satisfacció si són autèntiques. Jo prefereixo mil vegades els ànims que surten del cor del públic en una cursa de poble, amb el convenciment general de les bondats de practicar esport, que no pas una cursa multitudinària amb presència d’atletes d’èlit que cobren només per ser-hi, premis sucosos i una immensa massa de populars que paguen una burrada per equilibrar els pressupostos, rebre ni les gràcies i fins l’any que vé.

    CORREDORS: de debò necessiteu alguna cosa més que un bon tracte humà, una dutxa calenta i alguna cosa per menjar i beure, a l’arribada, per sentir-vos bé després d’una cursa ? Necessiteu amuntegar en un calaix samarretes que gairebé mai us posareu i que costen diners als organitzadors ?

    ORGANITZADORS: si com deia al començament un percentatge tan elevat de participants són populars, no creieu que és a ells a qui cal tenir més en consideració ? Si deixessin de venir a la vostra cursa perqué s’emprenyen i es cansen de ser els cornuts que sempre paguen el beure, què farieu ? Podeu donar gràcies que siguin tan bones persones i que el seu amor a aquest esport els permeti pagar el que paguen, a canvi a vegades de tan poc, i que es puguin continuar celebrant proves que jo tinc boicotejades de fa temps.

    Tots plegats ens creem necessitats que no tenim. El fet de córrer i fer-ho compartint-ho amb algú és molt més profund que muntar o anar a una cursa.

    #13709

    Pucurull
    Participant

    Totalment d’acord, albertbo.

    No té cap sentit, que l’increment del preu de la inscripció d’un any a l’altre estigui per damunt de l’IPC.

    No té cap explicació, perquè a la fi, una cursa popular de pagament és un producte de consum. O al menys ho sembla.

    Malauradament és una qüestió que té a veure amb la famosa llei ultra-lliberal de l’oferta i la demanda. I cada vegada -afortunadament- hi ha més gent que corre.

    Però compte: no vagi a passar com amb l’assumpte de la bombolla…Cada dia hi ha més pisos que no es vénen…

    Pucu

    #13865

    albertbo
    Participant
    Quote:
    L’atletisme anomenat popular porta camí de deixar-ho de ser, almenys pel que fa a la participació en curses, des del moment en que es demanen uns preus en molts casos abusius, segons el meu parer.

    Associo popular a assequible, en termes econòmics. Vosaltres direu la vostra.

    #14178

    segarrenc
    Participant

    Salut companys,

    Vagi per endavant que veig la preocupació de l’albertbo per l’encariment del preu de les inscripcions a les curses tan legítima com qualsevol altra. I sí, és una evidència que no pot explicar-se només amb l’augment dels preus d’absolutament tot el que es mou al mercat. Però seria també una descontextualització no parlar de l’encariment de la major part de serveis i despeses relacionades amb el muntatge d’una cursa. Quan a l’IPC, què voleu que us digui, qui s’empassa avui que la vida només puja aquell irrisori percentatge que sovint ens mostren. El dia a dia de la nostra economia segur que no ens diu això.

    Als organitzadors em fa l’efecte que els importa poc la quantitat d’hores de dedicació que hi han de deixar. A més a més, contactes, reunions, trucades, viatges… Fets que comporten una despesa real de més o menys diners que segurament la majoria dona per bo per poder dotar a la seva cursa dels recursos i serveis que hi veu necessaris. Això sí, afegir calers de la butxaca pròpia ja seria com allò de banyut i pagar el beure.

    Crec que el principal plantejament que t’has de fer quan vols organitzar una prova és saber com vols que sigui, què vols que hi hagi i què costa. Dotar-se dels recursos econòmics necessaris ja depén de variables que és molt difícil, per aproximades que siguin, coincideixin en les diferents organitzacions.

    Hi ha els recursos públics que depenen bàsicament dels diferents ajuntaments. Un company d’un altre club i bon coneixedor del tema em va assegurar que la subvenció de Cervera era un terç de la subvenció que donava un altre ajuntament a una prova similar a la nostra geografia lleidatana. Sé que no és molt substanciosa, però no em queixo. Hi ha tres clubs de futbol sala masculins, un de femení, club i escola de bàsquet, club i escola de futbol, penya ciclista, centre excursionista,… i me’n deixo uns quants. No em semblaria bé que s’ajudés a finançar activitats d’una entitat i no s’ajudés a altres. Les altres proves, amb les seves circumstàncies són tan dignes com la nostra. Ja entendreu que els números de cada cursa se’ls guardi cadascú, més que res per no fer comparatives que no duen a enlloc i no tenen rao de ser. I sobretot que ningú pugui dir, "òstia! sí què sóc pringat jo". D’altra banda també entenc que ajuntaments d’altres poblacions es volquin més en unes activitats que altres, ja sigui per sintonia personal al ser pobles més petits, ja sigui perquè no hi ha tantes disciplines o entitats a organitzar coses……, tant se val.

    Aquests col·laboradors que surten als díptics són els expoliats no només pels organitzadors de curses atlètiques. Ho són per part dels organitzadors de qualsevol activitat lúdica amb una mica de cara i ulls -o no- que es faci al poble. I ajuden, i sort en tenim, però tampoc se’ls pot fer caure el pes del finançament de la prova. Tret de casos especials, en trobes uns quants per ajudar una miqueta, gairebé mai algun per ajudar molt. I als temps que corren encara costarà més.

    Queda evidentment a criteri de l’organització l’esperit que se li vol donar a la prova quan a número de trofeus, categories, obsequis pels corredors… Què ens hem mal acostumat a la samarreta tècnica de torn, a aquella altra cosa, a no se què…i en podríem prescindir, segurament sí. Però n’hem fet un costum tan acceptat que costa imaginar-se anar a curses sense la bossa corresponent. I d’entre tants que som n’hi haurà uns quants que diran que segurament els seria igual, que ells ho farien diferent -mai plou a gust de tothom-…..(normalment els pocs que es queixen són els que no fan). El que hi ha avui és acceptat convencionalment.

    Per il·lustrar un exemple, a Cervera els tres primers anys hi va haver a l’arc d’arribada un crono penjat que feia visible el temps dels participants a gairebé tota la gent que era propera a la zona d’arribada i un cotxe capdavanter de l’organització en duia un altre perquè tothom que fos al circuit sabés el temps de cursa. Aquest servei va passar progressivament de 600 i pocs euros a més de 900. Al quart any emprenyats vam enviar un e-mail a l’empresa Serbloc especificant els percentatges en que havia pujat el cost i preguntant-los si no els interessaven les curses petites o que no es contractessin prou serveis on puguessin ficar cullerada. No van respondre. Òbviament se’n va prescindir. Fa un parell d’anys que arriben propostes d’aquella empresa en preus similars a la primera edició, ni es contesten. Per què aquests serveis i no uns altres? Als organitzadors ens va semblar que després de molts anys de no haver-hi curses al poble, a la nova li volíem donar una estètica: per la gent que surt a veure-la, pels col·laboradors que aporten els seu granet de sorra, per fer-los partícips del que poden veure a qualsevol altre lloc ho tenen a casa, motivar els vilatans a participar en següents edicions…….

    Després hi ha la qüestió de si s’ha d’oferir premis en metàl·lic o no. El veig un debat innecessari. Tot depén dels recursos, per què no? una vegada tinguis garantida la bona atenció als populars -sempre qualitat indispensable- si tens la sort de gestionar un pressupost generós, per què no permetre’s premiar amb diners els guanyadors? Hem d’entendre aquests altres -i pocs- companys que tenen la qualitat que la majoria no tindrem mai de poder córrer tan ràpid o lluitar per les posicions d’honor. Si es poden treure uns calers per què hi han de renunciar? Malauradament per ells en aquestes contrades poques curses s’ho poden permetre.

    És fàcil que en la materialització d’un projecte, en el trasllat d’aquella idea que teníem a la possibilitat de desenvolupar-la, les despeses que pugui generar arribin a espantar-nos. Deixaré la qúestió organitzativa per a posteriors posts si és que hi ha un interès.

    Per matar l’assumpte, des de la meva perspectiva de corredor -ho he comentat anteriorment- només el fet de que hi hagi un grup de persones disposat a trencar-se les banyes per facilitar-me gaudir d’anar a córrer una cursa, encara que sigui allà on Jesucrist va perdre l’espardenya ja em mereix la més alta de les consideracions i respectes. Sempre crec que el preu fixat per la inscripció és l’equilibri que han pogut fer per generar els recursos necessaris per celebrar la prova. M’és igual si no han pogut tocar més tecles o no n’han sabut, el cas és que han fet possible que jo sigui allà per gaudir del que més m’agrada. He participat en moltíssimes proves i només en algun cas molt aillat m’ha semblat percebre que potser volien fer agost a costa nostra.

    El valor que tots donem a les coses és tan personal i divers que tothom hi donarà el seu matís, però avui dia anar a gaudir d’una cursa pel mateix preu que em costa (més o menys) una pizza mitjana que pugui demanar que em portin, un parell de cubates si surto de festa, comprar un partit de futbol pel digital…….i milions de coses que si ho penso fredament segur que no m’aporten tant. I a més a més sé el que costa, no tan sols en esforços sinó en diners el muntatge d’una cursa, no em sembla tan desmesurat.

    (acabaré aviat!!!!)

    #14179

    segarrenc
    Participant

    En una de les comparatives l’albertbo posava Templers com a model. No hi podria estar més d’acord. Ara, s’ha d’analitzar el perquè. Hi ha un nucli a km0 Ponent de quatre o cinc persones (si són sis o set que em disculpin) que treballa el que no està escrit i que és capaç de treure recursos de sota les pedres. En puc parlar amb propietat perquè ho conec, hi sóc un esperit lliure convidat, cosa que agraeixo.

    El que jo no faria mai és comparar, perquè cada cursa té la seva petita -o gran- història, i sobretot la seva idiosincràcia, i és bo que sigui així. Donant per entés que cada organitzador fa el que pot i com comentava abans no considero per a res que em surti per un preu desmesurat participar a la majoria de curses, constatar que hi ha entitats com km0 que poden oferir els millors serveis al preu més assequible només fa que pugui apreciar la gran vàlua d’aquests companys.

    M’he llegit i rellegit el post de l’albertbo a la cursa de Tàrrega. Del que segur que no dubto és que no pretenia ofendre els urgellencs, però de la manera en que està escrit a mi també m’hagués sabut greu. He compartit trotades i tertúlies amb l’albertbo, prou estones com per copsar què és un tipus de molt bona pasta. La prova la teniu en el grapat de posts que comparteix amb nosaltres, tots amb seny i ganes d’aportar. També m’he rellegit les respostes i puc entendre que el topedetio i el danic estiguin disgustats, i costa veure el danic enfadat. També els he vist un pèl massa desconsiderats. I el que no em sembla gens correcte és que algú parli de la llibertat d’expressió (sempre amb respecte pels demés -i l’albertbo ho cumpleix amb escreix-) i es vegi capacitat per dir-li a un altre que posa el dit on no toca o quan no toca.

    Una abraçada -o punyalada, entre tanta germanor una mica de gore no li anirà malament- a tots.

    (vaig a veure els Lakers que ja m’je perdut gairebé tot el primer quart)

    #14183

    Arnau
    Participant

    Marxes? A on vas ara?

    A casa a veure els play-offs de la NBA.

    Pero si es festa major !!!

    Ja ho se, pero juguen els Lakers de Bryant&Gasol i els play-offs son els play-offs.

    Doncs ens veiem dema a la nit?

    mmmmm, es que diumenge a les 10 tinc una cursa a Tarrega i hauria de descansar…

    Se que vosaltres m’enteneu, perque la majoria sou com jo 😉

    #14184

    Arnau
    Participant

    Perdoneu el missatge anterior perque aquest no era el fil per fer-ho, pero la darrera frase del gran Segarrenc m’ha obligat a respondre d’immediat sense mirar.

    #14188

    albertbo
    Participant

    El debat es mata, s’assassina, quan es diu: "Si no vols pagar això, no vinguis". Gràcies, però jo ja m’ho aplico sense que m’ho hagi de dir ningú.

    En segarrenc s’ha descrit a sí mateix, i a mi de retruc, de la millor manera possible: jo també sóc un esperit lliure convidat. Però vull un KM 0 Ponent potent, que siguem punt d’atenció quan es parli d’ATLETISME POPULAR, amb majúscules. Si fem veure que tot és una bassa d’oli, que vivim en un món feliç d’entrenar i anar a curses, de fer petar la xerrada i només comentar les batalletes de torn post-cursa… no ho serem mai.

    No enceto debats ni discuteixo si crec que no tinc arguments o que no són prou sòlids. M’avorreixen enormement els pseudo-debats en que tot es redueix a emprar un to de veu més alt que l’oponent i on els raonaments queden diluïts en el maremàgnum general. Per contra, m’agraden i molt els debats amb coneixement de la matèria tractada, torn de paraula respectat i dades objectives. Sempre en pots extreure informació útil, no només entreteniment.

    Ha de quedar clar que el que pretenc des de la meva posició és potenciar l’atletisme popular, l’atletisme dels que mai podran aspirar a res més més que a córrer per afició i guanyant-se les garrofes per altres vies, però que també es veuen recompensats en forma de millor salut, autoestima, potser reconeixement social, etc.

    També la intenció és mostrar la realitat als nouvinguts. Potser ells es pensen que sempre ha estat així. Als més veterans us faig una pregunta: en percentatge, en condicions ideals (mateixa feina estable, mateixes curses), en quant se us ha incrementat allò que destineu a la vostra afició preferida ? És un càlcul difícil, però jo he posat damunt la taula algunes dades que ningú no pot discutir. Són objectives, i en tinc moltes més.

    Estic d’acord que l’IPC oficial no reflecteix la realitat de cada dia, però segueixo pensant que el preu de les curses està generalment desmadrat. En aquest sentit, defensaré on calgui el que penso, tot i trobar punts de coincidència amb en segarrenc i també amb en saltamarges. Sí, saltamarges, t’esmento perqué tu i jo vam tenir un intercanvi d’impressions molt enriquidor, molt adult, en el fil de la vostra 1a cursa i també personalment a la cursa de muntanya d’Igualada, referent al tema que ens ocupa. Potser perqué encara faltaven setmanes per la vostra cursa estaves més relaxat.

    La meva crítica no és destructiva, però hi ha qui se la pren malament. Comprenc la humana reacció de posar-se a la defensiva, sembla que no es pot criticar sense esperar aquestes reaccions. Sempre que trepitges un ull de poll les esperes, però jo personalment també espero arguments que me la vulguin contrarrestar, no només dards enverinats i al·lusions generalistes. En aquest sentit, els dos personatges esmentats anteriorment són exemplars per la seva maduresa.

    Se m’ha dit que el tema no toca, no només per part d’en JFK sinó també per part d’altres membres molt significats de KM 0 Ponent. Em sembla que això és un vici tret de l’ex-president (encara hi ha algun que altra periodista que l’entrevista que l’anomena president) Pujol. Ell adduïa que tenia la llibertat de respondre igual que el o la periodista tenia el dret de preguntar. Discrepo totalment: com a màxim representant del poble català ell menys que ningú no hauria de defugir preguntes, per molt incòmodes que li poguessin resultar. Ja tenia prou tècnica per parlar de tot sense dir res, com en Felipe. Altres com Corcuera també xerraven per no callar (" ¿Por qué me repregunta? ¿Qué edad tiene usted?"), o com en Rato deien que si els pisos eren cars era perqué hi havia gent disposada a pagar per ells el que es demanava. Bé, aquest comentari el va cubrir de glòria, és clar.

    Relligo aquesta divagació amb el fil. Comprar o llogar un pis és una necessitat vital. Córrer una cursa no.

    Se m’ha dit que predico córrer curses gratis. Això senzillament és fals. Entenc que tot té un cost i pago de bon grat la inscripció a les curses que vaig. El que no entenc són les curses gratuïtes, i això sí que és molt d’admirar. Reitero el convit a explicar-ho a algun organitzador. De ben segur en podrem aprendre molt tots.

    Aprofito per recordar que hi ha un altre fil en aquest fòrum ("El fil dels organitzadors") deixat de la mà de Déu. He intentat reanimar-lo algunes vegades, sense èxit, perqué creia que podia ser una utilíssima eina per apropar-nos, organitzadors i corredors. No hi sembla haver interès. Tampoc quan davant la molt hipotètica marató a Lleida propugnava la suma d’esforços entre clubs. La idea podia ser vàlida en qualsevol circumstància. Tampoc cap resposta. Si els organitzadors de Ponent no posem en comú els nostres coneixements, no crec que puguem véncer la inèrcia-mandra-desconeixement d’on és el gruix de corredors: fóra (a Lleida ja els tenim tots comptats). El preu només hauria de ser un atractiu més.

    Allò que demano ho aplico jo, no hi patiu. Demano claredat, transparència i economia. Ningú no m’ho ha demanat mai, però hem fet públics voluntàriament els comptes de la Marxa, hem treballat amb cèntims i també hem inclús reduït preu de l’any passat ençà. Amb tota la modèstia del món, som bastant pioners. Que no és equiparable una marxa a una cursa ? És clar que no. Tampoc en el preu demanat, però comporta també un munt de feina que també en aquest cas passa TOTA per les meves mans. I em sumo a l’elogi a tot organitzador que es belluga per aquí…

    M’estic allunyant de les curses, no del córrer. M’han fet tornar molt selectiu. Potser tot es redueix a que no puc pagar alegrement uns euros de més sense pensar abans en el que suposa per l’economia familiar general.

    Hi ha molts altres debats possibles. Per exemple: "Col·laboradors expoliats ?" Ho dubto, però preferiria traslladar-lo al fil dels organitzadors.

    #14279

    danic
    Participant

    A veure Albertbò…si haguessis dit que les curses eren cares en aquest fil ningú absolutament ningú t´hagues retret res, només faltaria que no poguessis donar la teva opinió.
    El que no es licit i està molt mal fet, es la meva opinió, es que diguis que es un preu MOLT CAR, en el fil de la cursa, per no promocionar-la i perqué la gent pensi que els organitzadors es queden amb alguna cosa si, però per res mes.
    Aquest si que es el fil per discutir o raonar el que tú plantejaves i ho trobo molt bé que ho fagis si es el que penses.

    #14280

    Enric
    Moderador

    Aquest darrer post te l’ agraeixo i només et puc dir que estic totalment d’ acord amb tot el que planteges i es d’ agrair, i molt, el(s) debat(s) suggerits. Ara bé, jo vaig fer el comentari tipus Pujol. I crec que la resposta no està feta en referència el que jo vaig escriure. Copiat i pegat:

    "El Crit ho va deixar ben clar, si ho voleu continuar, al seu lloc te un post específic. Aquest tipus de dinàmica no es precisament el mes adient i , com diria, mes o menys, l’ antic Molt Honorable, (avui) aquí, no toca."

    La teva resposta ho deixa bastant clar, crec:

    Se m’ha dit que el tema no toca, no només per part d’en JFK sinó també per part d’altres membres molt significats de KM 0 Ponent. Em sembla que això és un vici tret de l’ex-president (encara hi ha algun que altra periodista que l’entrevista que l’anomena president) Pujol.

    Evidentment et refereixes també a mi, i evidentment el context no està interpretat de forma correcta. Tocar, toca, sens dubte, debatre sempre es bo sempre si es guarden les formes i sense cap mena de dubtes, ho fas. Però vull que quedi clara la meva intervenció. No es el mateix dir "no toca" (negació, prohibició) que "aquí no toca" (reubicació), en cap cas per la meva part.

    En tot cas, gràcies per dinamitzar i ja et dic, estic totalment d’ acord amb molts dels temes i decisions plantejades.

    Fins aviat i a veure si xarrem de tot aixó i més, fent kms

    #15925

    albertbo
    Participant

    Avui he fet una d’aquelles coses sempre posposades que aprofito per fer en vacances: buidar calaixos plens de samarretes de curses ❗

    Me’n miro algunes i rememoro el dia de la cursa amb les vivències de tot tipus associades, però el seu cruel destí és el mateix: convertir-se en draps o anar a parar a la deixalleria ❗

    Mentre ho feia se m’ha ocorregut (però no és cap idea nova, eh? Potser a Catalunya sí, ja em rectificareu) que qui vulgui una samarreta de la cursa que la pagui apart 💡 .

    Hi ha moltes organitzacions prou eficients com per incloure en el formulari d’inscripció no només xip groc propi sí o no, no només dinar sí o no, no només transport sí o no… (i parlo de les més potents, però en definitiva és aplicable a totes). Per què no incloure també samarreta sí o no ??

    Segons jo ho veig, la samarreta sembla esdevenir la prova de que has anat a una cursa, i la portes tot orgullós. Quan comences en aquest món està bé, t’agrada. No he de dir que no fós tampoc aquest el meu cas, però en poc temps te’n afartes. Tampoc diré que rebutgi les samarretes que em donen ara, el que rebutjo és el sobrecost que normalment suposa als organitzadors a l’hora de fixar el preu de la seva cursa. I en conseqüència el sobrecost que suposa als participants.

    Què alguna cursa et motiva i t’atreu especialment i en vols una samarreta ? Doncs la pagues !

    I cap aquí anava: m’agradaria saber si els més veterans en curses apreciem de la mateixa manera la samarreta que ens donen a qualsevol cursa que fan arreu que el just iniciat. Jo crec que no, òbviament, ni que sigui tècnica (a tot arreu les donen tècniques, ja !!! Encara no n’he llençat cap d’aquestes, però no tardaré). Per què no les apreciem de la mateixa manera ? Molt senzill, en tenim tantes que hem de fer lloc als calaixos. És tan senzill com això.

    Per tant, advoco per l’opció d’escollir samarreta sí o no, al mateix moment de fer la inscripció, allí on es pensi oferir la samarreta com a obsequi als corredors. Quina n’és la pretensió ? Molt clara: abaratir el preu de les curses. Es suposa que qui no vulgui samarreta i ho hagi comunicat amb prou temps (l’organització decidirà quant temps abans) obtindrà un preu millor, i vull pensar que tots hi sortirem guanyant.

    Potser no sóc només jo qui pensa així, m’agradaria saber-ho abans de fer res més.

    #15939

    Saltamartí
    Participant

    albertbo,

    Ho trobo bé que corris sense samarreta, pantalons i calçotets, però a l’arribada estaria bé que et vestissis.

    Jo estic molt content amb la samarreta que hem van donar a Templers. La porto pel carrer i inclús l’he portat a un dinar d’empresa, m’he la van reconèixer perquè resulta que hi eren repartint per allí.

    El que em sap greu és que una petita rama et pot desgraciar la samarreta.

    El què pots fer a l’arribada és no agafar-la i demanar si tenen draps de fregar el terra.

    A la pròxima cursa ho proposaré, posaríem en una pancarta gran "SAMARRETES" i una altra "DRAPS PER FREGAR EL TERRA"

    Ànims.

    Xavi.

    #15941

    albertbo
    Participant

    No sóc tan catxondo com tu, xavvier. Jo em faig reflexions potser una mica massa serioses i les publico. També aquí, res més.

    La teva corda no la puc seguir.

    #16194

    By Keds
    Participant

    Hola Km0’s.

    De bon rotllo………

    Ja és a punt de començar la temporada i em sembla que tots (o molts) ja estem neguitosos mirant el calendari de curses i decidint on anirem i on no podrem anar….

    Però…..sorpresa !!!
    Resulta que encara no he començat cap competició i ja porto a sobre les següents despeses…..

    Inscripció Marató Donosti……40 €
    Inscripció Cervera……………..12 €
    Inscripció Diada Térmens……08 €
    Inscripció Somontano…………16 €

    TOTAL…………………………….76 €

    I això només és el principi…….
    (Motiu de reflexió…..)

    CONTINUARÁ !!! 8)

    #16214

    lagartija
    Participant

    albertbo, company, jo, que tinc molt sentit de l’humor, i amb el teu vis-i-plau, si dono corda:

    Samarreta: 40 €
    Pantaló curt: 50 €
    Sostenidors (opcionals): 30 €
    Calcetes/calçotets: 15 €
    Mitjons: 6 €
    Sabatilles running: 60 €

    Para todo lo demas…. CORRER DESNUDO, NO TIENE PRECIO.

    xavvier, parlar d’allò que no s’ha provat és parlar per parlar, però es clar, es gratuït….

    Salut!

S'està mostrant 15 entrades - de la 1 a la 15 (d'un total de 24)

Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.