Donostiako Maratoia (24-11-2013)

  • This topic is empty.
  • Autor
    Entrades
  • #3566
    Avatar
    KIMI
    Participant

    Gràcies a tots pels vostres comentaris. Primer de tot dir-vos que va ser una cursa dura pel fred, entre 4 i 6 graus i txiri-miri.
    La meva marató va començar quan súper HACHE va decidir que era el seu dia. No sé com però quan me’n vaig donar compte el tenia 15, 20, 25 metres davant meu.
    Tot anava bé fins al 34 quan vaig tenir el primer avçis de rampa, vaig tenir por, encara faltava tot un món. No sé com però van anar caient els km, i pensava: va, un menys. El pitjor va ser al 41 no sabia com còrrer, però tot i això el vaig fer a 5,09. Només ser que estava tant concentrat en acabar-la que vaig passar pel costat de la “family” i no les vaig veure ni sentir. Jo petadíssim i encara animava algun corredor als metres finals. Quan entres a Anoeta t’emociones i quan veus l’arc d’arribada et canvia la cara.
    Després ve lo millor: trobada amb la família, foto, tornada a l’hotel, un bon dinar i cap a casa.
    Bé, aquesta ha set la meva 7ena marató i estic molt content per la mania que tenim els populars en còrrer i superar-nos, tant física com mentalment.

    Gràcies a tots, espero que no sigui massa rotllo, però en 3h 30′ passen tantes coses… Veure a la família, amics, llocs, tens temps de moltes coses.

    Salut i km

    P.D.: No m’ha agradat: sortir amb la gent de la mitja, hi havia llocs on anavem massa atapeïts, només hi havia dos llocs amb música, la poca animació tret de 4 llocs, suposo que pel temps i la fira amb la mínima expressió.

    M’ha agradat: acabar-la a Anoeta, el que et puguin animar en 3, 4, 5 llocs…, els teus i els altres POMPONIO I HACHE. El emocionar-me a la sortida de la Marató després de 3 mesos preparant-la. Lo millor, que ja estic pensant en quina serà la pròxima.

    Felicitar a l’HACHE, un bon paio. Suposo que no podia tornar sense baixar de 3h 30′, estava molt presionat per molta gent…

    Fins aviat companys.

    Aquí us envio algunes afotos.
    https://plus.google.com/photos/115015609397025636465/albums/5950141038160121569?authkey=CP-D99KCsd7hXQ

    #36325
    Avatar
    Jordi Codony
    Participant

    Felicitats !!!
    Sou uns autèntics craks.
    Kimi, que orgullós que et veus amb la medalla i la senyera. Sembles un centurió romà.:laugh:

    Del Hache, més val no dir rés. Em fa un amica de ràbia;) ;)

    SOU REALMENT GRAAAANS !!!!!

    #36326
    Hache
    Hache
    Participant
    #36327
    Hache
    Hache
    Participant

    Fa un temps, quan acabava una Marató, el primer que deia era: “Es la última Maratón que hago…..”, exactament el mateix temps que tinc clar que continuaré fent maratons fins que el cos i les cames aguantin. El que em passa ara en acabar la Marató, és que em dic: “Esta vez no haré crónica, tampoco tengo mucho que contar…..”, però per aquells misteris de la vida aquí sóc……..

    Com no tenia massa clar per on començar, vaig tornar enrere i vaig rellegir les cròniques de la Marató de Donostia 2008, la meva segona Marató, i començava així, també recordant l’anterior:

    Hache ha escrit:

    Quote:
    Així vaig acabar la crònica del que va ser el meu debut a Barcelona, ho tenia clar, havien passat tres dies m’ho havia passat bé i tenia ganes de repetir. És lo que te la Marató, o t’enganxes i t’enamores o no la vols veure mai més. HO TENIA CLAR, HAVIA DE SER DONOSTI. M’HAVIA ENAMORAT

    I aquí vaig trobar el fil de la qüestió, jo m’havia enamorat de la Marató, però aquest amor no sempre era correspost, era una relació difícil, intensa, potser l’havia començat massa aviat, i per molt que la intentés conquerir amb les meves millors armes, sempre s’acabava resistint, malgrat que les últimes vegades tenia la sensació que anava per bon camí i que estava aprenent el que l’agradava i el que no. Però anem a pams……

    LA PREPARACIÓ

    Aquesta era la dotzena Marató, i al final, encara que només sigui per insistència, aprens, i més o menys saps el que et va bé i el que et va malament. Així que agafant una mica d’un pla, una mica de l’altre, i amb experiències anteriors, faig dotze setmanes d’entrenament sense cap incidència, gaudint casi sempre, tornant a viure sensacions passades i aprimant més de cinc quilos. I amb la impressió d’haver fet bé la feina, divendres tocava viatge a Donostia amb el meu mini-club de fans, aquesta vegada més reduït que mai, ja que només vaig amb la dona i el meu fill petit (ja no tant petit…..)

    DONOSTIA

    Durant el viatge i l’arribada la cosa comença regular, i me’n recordo de la frase de l’Homedferro (…i de Kortatu) de “Granizo, rayos, truenos y viento huracanado…”, deu n’hi do quin temps!!!, i per acabar-ho d’adobar acabem sopant a l’únic lloc que es deu menjar malament a Donostia……
    Dissabte tranquil, vaig a buscar dorsal a una paupèrrima fira del corredor on jo, tant fetitxista que soc per aquestes coses, decideixo no comprar la samarreta de la Marató al “módico precio” de 10€, passejos, fotos, càrrega d’hidrats i cap a dormir que al dia següent hi ha festa!!!!

    LA MARATÓ

    El dia es desperta fred, però almenys no fa vent, i de moment la pluja aguanta. Arribem d’hora a la sortida, però com fa fresqueta ens decidim a refugiar-nos en un bar fins que s’apropi l’hora, com sempre no escalfo ni un metre i em dedico a que em facin les quatre fotos “tontes” de rigor, per treure’m una mica els nervis….. I comença la festa!!!!! I comença tranquil•la, estic fred i a les cames els hi costa agafar ritme, a més, com anem junts amb els de la mitja, anem massa agrupats pel meu gust, i no em trobo còmode. Surto davant la llebre de 3h30’, però de seguida m’agafa, intento anar amb ell però em sembla que va massa ràpid, malgrat tot decideixo avançar-la ja que el grup es massa nombrós i no corro a gust. I al poc tinc la immensa sort de trobar una esquena coneguda, el gran KIMI (tu si què ets bona gent, company!!!) que tot i que té marques molt millors, aquesta vegada va amb la intenció d’anar més tranquil i els nostres objectius són semblants. Casi al moment, torno a tenir sort, ja que ens trobem un company d’Artesa de Segre que també comparteix objectiu, i comencem a rodar junts. Anem a bon ritme i distrets, tot i que cap dels tres som molt xerraires (no érem l’Homedferro o el Sime, per posar un parell d’exemples…), anem comentant la jugada, anem saludant les respectives famílies, dubtem si tenen clar el concepte d’esquerra i dreta, i com el que no vol la cosa, i jo diria que pràcticament sense assabentar-me, ens plantem a la mitja marató en un temps de 01:43:39, de moment la cosa va molt bé, i misteriosament em trobo molt millor que al començament, curiosament ens avancen un grup de navarresos que diuen que si mantenim el ritme acabaríem en 3h28, jo els dic que on s’ha de signar, que per mi perfecte. Ens ajuntem amb ells, però sense adonar-me començo a tirar. A l’alçada del km 24 m’espera el meu mini-club, i em donen la força i l’adrenalina per continuar tirant, miro enrere i li dic al KIMI i al company d’Artesa que deixin de fer la goma i vinguin amb mi, el gran KIMI em diu que tiri, que estic fort, i li faig cas, li dic que “avui és el dia, o avui o mai”…….. I des d’aquest moment, corro, corro i corro, sense pensar massa, en pla Forrest Gump… perquè corres??? No ho sé, però vull córrer, em sento bé, feliç, lliure, mimetitzat amb tot el que m’envolta, però només corro… Malgrat tot, tinc temps de veure tres nens petits que em fan una gràcia tremenda, la primera volta regalaven gels, la segona saludant al pare, la tercera parant la maneta per saludar, són increïbles, i cada vegada que els veig se m’escapa un somriure…. Entrem a la part més lletja de la Marató, i els km’s del 31 al 35 se’m fan una mica llargs i pesats, no vaig massa pendent del crono, només corro, perquè?? No ho sé, però corro…….. Arribem al 38, una de les parts més animades, i aquí sí que veig que ho tinc, i me’n recordo de les paraules del personatge d’una sèrie de TV, “si visualitzes alguna cosa amb moltes ganes, al final acabarà passant”, jo m’havia visualitzat molts cops baixant de 3h30’ en una Marató, i ara que veia que ho tenia a les cames, em començava a emocionar, però jo seguia corrent… perquè??? Perquè sí, perquè vull, perquè avui és el dia, perquè els meus astres s’han alineat…. arribo al 41, i un del públic ens crida “ara ja està, a disfrutar-lo”, i per un moment penso en fer-li cas, afluixar una mica i gaudir de l’entrada a l’estadi, però no, estava bé, estava fort i només volia fer una cosa: CÓRRER!!!!, tant que quan entrava a l’estadi casi no veig a l’Anna i l’Andreu, el meu mini-mini-club de fans. Aquí em torno a emocionar, i els seus ànims em donen l’última espenta per entrar a Anoeta corrent com si m’anés la vida en ello, faig la volta a la pista i a la recta final trec tot el que tenia a dins, tenia tantes, tantes ganes de gaudir d’un dia així, que no sabia ni com exterioritzar-lo, animant a la gent, aixecant els punys com si celebrés un gol, besant les polseres que portava dels meus fills per recordar-me d’ells, i finalment llançant un petó a l’aire en record de tota la gent que estimo i que m’estima, estava feliç, eufòric!!! Miro el crono i quan veig el 3:25:12, casi no m’ho puc creure, i al moment em torno a emocionar. M’emociono i se’m fa un nus a la gola, i m’agafa una congoixa que no acaba de sortir i es queda en una mena de sanglot absurd. Contradictòriament, la felicitat ha de ser alguna cosa semblant a això…….. Recullo la medalla encara amb el nus al coll, comença a plovisquejar, i penso en esperar al KIMI que estic segur que no vindrà massa lluny…. però no el veig, i em comencen a agafar tremolins pel fred i decideixo sortir de l’estadi per buscar a la família. I en quant la veig, ens abracem, i l’emoció i el nus que portava, acaben d’esclatar i em cau la llagrimeta…… fins que l’Andreu em fa reaccionar dient-me que “una mica fluix sí que sóc…”, què cabroncete!!!! no sap que algun dia farem una Marató junts, i que plorarem tots dos…….

    I, colorín colorado, este cuento se ha acabado………

    LA POST-MARATÓ

    I un cop recuperat emocional i físicament, me n’adono que he fet la primera mitja en 1:43:39, i la segona en 1:41:33, i que si el que indica l’organització és correcte (que no ho tinc massa clar), he fet els últims 3,295 km’s a un ritme de 4’25”. Encara no m’ho puc creure. Això sí, tinc clar que aquí deixo la meva marca, que això no es tornarà a repetir, i tant em dona, el que volia era conquerir a la Marató i culminar amb ella i això ja ho he aconseguit!!!!

    Permeteu-me que agraeixi a l’Anna, al Miquel i a l’Andreu el seu suport incondicional i que em perdonin per les meves absències, i que també ho agraeixi a tots els que m’heu felicitat i heu estat pendents de mi, i en general a tota la gent que estimo i que m’estimen…..

    I per acabar, i fent un acte d’immodèstia digne de Cristiano Ronaldo, permeteu-me també que me la dediqui a mi mateix, perquè mereixia un dia així, que collons!!! Al final, la Marató i jo ens hem acabant entenent……

    Per cert, per als que heu arribat fins aquí: “Es la última crónica que hago”, aquí queda dicho y escrito….. aunque no sé yo…….

    Una abraçada a tots,

    Jose H

    #36328
    Avatar
    numovi
    Gestor de comptes

    Felicitats Hache !!

    Això es el clar exemple d’una marató ben planificada, ben correguda i molt ben explicada.

    ;)

    #36330
    Sime
    Sime
    Gestor de comptes

    Hache ha escrit:

    Quote:
    Per cert, per als que heu arribat fins aquí: “Es la última crónica que hago”, aquí queda dicho y escrito….. aunque no sé yo…….

    No fotis “cabroncete”!! Que encara has de fer una explicant lo pesat que pot arribar a ser córrer una marató al costat del Sime :P
    És molt agradable llegir que algú acaba amb bones sensacions una marató, potser perquè a mi sempre se m’acaben atravesant una mica, i no et pots imaginar com m’alegra per tu especialment.
    Aquests diumenge a Artesa de Lleida m’ho acabes d’explicar.
    Enhorabona de nou, per la cursa i per la crònica.

    #36331
    Avatar
    Arnau
    Participant

    Grandíssima crònica estimat Hache, a l’alçada de la marató que vares córrer diumenge passat.

    Diuen que “quien la sigue la consigue”. Enhorabona company. Tots, absolutament tots sabíem que ho tenies i que podies. Només era qüestió de temps i finalment ha caigut. Ara toca gaudir-ho.

    Salut i kms

    #36332
    Avatar
    kepasaneng
    Participant

    Enhorabona company!!

    A l’igual que diumenge vaig estar tot el matí amb l’aplicació del mòbil pendent dels teus temps, portava tots aquests dies pendent de llegir la teva crònica.

    Sincerament, estic molt content. Estic orgullós com si fos jo qui ho hagués fet. La marató finalment s’ha doblegat, i vaja com ho ha fet.

    La crònica ha estat a l’alçada de la gesta, impecable. I no serà la última… sempre la penúltima.

    Ara a disfrutar que t’ho mereixes i molt!!

    P.D. No diguis mai que “aqui deixo la meva marca” perquè saps que un “no hay huevos de bajar de 3:25” ho canvia tot. :P

    #36336
    Avatar
    Noerunner
    Participant

    Enhorabona companys KIMI i HACHE!!

    una altra al sac!!! i no pareu eehhh???

    Gran crònica la teva Hache, m’ha encantat llegir-la…semblava que estava corrent jo per allà, jejejeje…
    Home…així (llegint) sí que és fàcil fer una marató no?? :P

    En fi, que sou uns CRACKS!!! perdoneu..però algú ho havia de dir…

    Noerunner

    #36337
    caragolet
    caragolet
    Participant

    Moltes felicitats a tots ,per les cames i per les lletres…

    Hache,… No t’ho podria perdonar. …;)

    #36338
    alexriu
    alexriu
    Moderador

    Enhorabona….sou molt grans. No deixeu mai de córrer ni tampoc d’escriure.
    Salut i km’s

    #36343
    Avatar
    CARLOS
    Participant

    Enhorabona companys!

    Tu ho has dit Hache , t’ho mereixes.

    #36358
    Hache
    Hache
    Participant

    Moltes gràcies a tots per les vostres paraules!!!!

    Sou moooltb bona gent, massa i tot!!!!

    Ens veiem aviat!!!

    #36372
    Avatar
    Enric
    Moderador

    Gràces per les vostres paraules i el vostre exemple.

    Ho mereixeu!

    Una abraçada i

    Força Vida!

S'està mostrant 14 entrades - de la 1 a la 14 (d'un total de 14)

El fòrum ‘Cròniques (tancat)’ s'ha tancat a temes i respostes noves.