#33116

Eiiiiiii,

Ànim shiroak, que els iniciats plorarem junts !!!!! Això si, cada un al seu temps.

Si he de compartir una experiència us diré que una cosa que em va de conya és visualitzar la meta de la Marató en cada entrenament. La veig amb el crono a la part superior, i intento no imaginar-me cap dígit, cap número, cap temps. És només una il·lusió, clara i poc definida alhora: clara doncs em transmet força sentiments positius, tant clars que pràcticament “ofeguen” (i no en sentit literal) i és per això que ho he de fer en els darrers metres de l’entrenament; i poc definida doncs aquest ha de ser el moment màgic i reservat pel final del dia de la Marató.

Quina paraula xiquets, MARATÓ!!! No us podeu imaginar quantes vegades surt aquesta paraula en les meves tutories amb els alumnes i els pares. Quina immensitat hi ha al darrere, oi?

El meu cos….bé. En redman tenia raó, les agulles són més doloroses però de resultat més ràpid. Ahir, un dia després del “clavament”, 45km per camins i 950m acum. amb BTT de ferro de 25 anys sense amortiguació en 2h7′ (NO ESTAMOS TAN MAL). Demà tiradeta corrent. Diumenge a tope.

Beeeeee, ja paro, que després surten comentaris dels meus missatges carrinclons i plens de “feminitat”. Seran les endorfines? Segur, així que les reservaré per córrer, no fos cas que les esgoti.

Apa, emocions i kms.

Carles (cali)