#32898

Bon dia companys,

Hi han poques paraules per a poder expressar la ressaca del dia d’ahir, oi? Va ser especial per a tots els que vam compratir viatge cap a la terra de La Mitja. Vam sortir plegats des de Lleida En Juanjo Garra, Àlex Riu, tres amics que s’estrenaven en la distància (Emilio Maestre, Ricard Rosell i Guillem Santacreu) i un servidor de vostès.

El dia fred, realment fred, però tal i com diu en Juanjo, què és això per a nosaltres? Els de Lleida som així, què collons!!

La prudència ens fa arribar a les 9:15 al pavelló de Granollers i encara podem fer un cafetó. Relleu de dorsals recollits per un company de La Garriga i a escalfar. La periostitis sembla ser part del passat després dels consells d’en Redman…..així que arriba el dilema: anem a baixar temps amb aquest ambient gelat que ens ajuda als de Lleida o som prudents i anem a assegurar Barcelona? Aquest és el meu darrer cartutxo per intentar la meva primera Marató. El cos em diu tira i apreta, però aquest cop farem cas al cap i GAUDIRÉ DE TOT ….

…. i així va ser: vaig gaudir de la gentada animant com mai l’havia sentit, de veure com la serp de gent no va parar en els 21km, de la cara del meu amic Emilio aguantant tota la cursa en el seu bateig de la distància, de les cares de l’Àlex i del Juanjo al millorar les seves MMP (us puc dir que veure la del Juanjo no es pot pagar amb diners, ho sento però us la vau perdre), la capacitat d’un “petit gran home” com el Juanjo compartint el seu èxit personal amb els seus companys de camí al sentir-lo dir en una conversa telefònica que la meitat del seu temps és gràcies als companys d’entrenament, …..

…. i un servidor va tenir el plaer d’acompanyar a un pletòric Emilio i ser conservador de cames, genoll, tíbies i IL•LUSIONS, que tornen a obrir portes per arribar a Barcelona. Ahir vaig aprendre moltes coses. Mai has après prou en aquest esport i forma d’entendre la vida.
Hi han curses en les que plores per millores personals, en unes altres per frustracions, en unes altres per dolor. Ahir va ser un conjunt de petites coses i d’alegries de tots els que vam estar a Granollers.

Una abraçada ben forta des de Tarraco,

CAP A BARCELONA !!!!!!!! (això si, amb molta prudència i respecte). Com ara mateix ha dit en Juanjo en un correu privat: “Doncs, apa si no hi ha més remei, CAP A BARCELONA!”

Carles