#32569
Avatar
Jordi Codony
Participant

Caragolet em diu:
-Que no faràs cap crònica de la marató?.
Jo li contesto:
-Crec que no, em sembla que no tinc res a dir.:huh:
Ella, que té molt més art que jo en això d’escriure em replica:
-Doncs explica això mateix home!.
I en això estic.:dry:

A mi no m’interessen massa els cronos, ni les sèries, ni les progressions, ni els temps mitjans per km.
El “muro” no existeix perquè mai no l’he vist, els gels i les proteïnes no són sants de la meva devoció, els entrenaments premaratonians es limiten a trotar una mica més els diumenges…de vegades penso que sóc una mica atípic. Però potser no ho sigui, perquè realment a mi, el que de veritat m’interessa és: CÓRRER.

I és el que vaig fer a la marató de Castelló: córrer des del principi fins al final, 3 h. 16′ de plaer.
Si, si, no exagero PLAER, fins i tot en aquells tres últims Km que costen tant de fer.
Poder creuar-se amb els companys i animar-los amb una frase, o simplement aixecant el dit, veure l’esforç reflectit en les seves cares, fent broma abans de començar, felicitant-los en arribar, etc …
CÓRRER, aquesta és la qüestió. Mirar cap endavant, moure les cames, trobar aquell punt ideal on s’uneixen respiració i moviment i….. un pas rere l’altre, 3 hores i 16 minuts respirant. ESTIC VIU!.
Les emocions surten no se sap d’on, una sensació de benestar t’envolta, la vius, l’assaboreixes i saps que durarà, i en acabar-se diràs: CÓRRER, aquesta és la solució. Un horitzó i moviment. Que fàcil no!

Felicito als “bons” i als “millors”.
Gràcies a la Su i la seva campaneta.
Gràcies a l’Aureli per les seves fotos (ell si que és ràpid).
Gràcies als amics Kilometraires dels que sempre se n’apren alguna cosa.

A… i una gran abraçada al amics Oró i Arnau.(A millorar-se “monstres”).:cheer: