#32553
Avatar
Jordi
Participant

Crònica Marató Castelló;

Be,per mi aquest cap de setmana passat a set la culminació de una fita que pensava que no faria mai quant vaig començar a córrer, fins que em vaig apuntar al km0 el màxim que havia fet eren tirades de 10km tot sol,arrel de conèixer km0 vaig entrar en aquest “mundillo de bojos” jo anava coneixen companys de km0 i qui mes qui menys preparava mitges i maratons,jo pensava que estaven boixos i que jo mai ho faria però sempre ni havia un que deia;Jordi si jo la he fet ,tu algun dia també la faràs(suposo que sabeu tots qui es,no?) dons be jo continuava entrenant i fent curses de 10 i com a molt alguna mitja fins que al final desprès de molts anys en una sortideta amb l’Albert i L’Àlex (amata) em diuen que estan començant l’entrenament per fer una marató i que si em vull entrenar amb ells i fer-la,jo tornava a pensar que aquestos estaven boixos però al final em van engrescar i sense saber-hu estava apuntat per fer la meva primera marató,al igual no te el “glamour” de Barcelona o d’altres però per mi ja es especial,despres d’aquella sortida veig que en aquest projecte també esta ficat un CRACK com L’Òscar(Flo) i tots 4 juntament amb el pla del JordiL. comencem la preparació de la marató,han sigut uns mesos durs però que m’han ajudat a coneixem millor a mi i la grandesa de les persones amb les que he compartit tantes hores de patiment i també de satisfaccions,be desprès d’aquestos mesos durs i exigents arribem al dia clau,arribem a Castelló deixant la boira enrere i juntament amb l’Albert,L’Òscar i la meva dona anem a buscar el dorsal,pel camí ens trobem amb l’Hache i ja fem conya amb el tema del futbol,be agafem el dorsal donem una volteta per la fira del corredor i anem a buscar a l’Àlex al hotel,despres de recollir-lo anem a Tagliatella a sopar uns mes depresa que uns altres ja que el futbol era a punt de començar,mentres estàvem acabant de sopar rebo un missatge de l’Àlex dient-me que el Madrid havia marcat,pensava merda ja comencem malament el cap de setmana per sort ja sabem com va acabar la cosa amb el repas una vegada mes del Barça al Madrid,despres de veure el partit cap a la habitació a dormir,be a dormir dormir no però a intentar-ho almenys fins a les 3 no vaig aconseguir adormir-me i sense adonar-me a les 6.45 sonava el despertador,em vesteixo i cap avall a esmorzar,mentres esmorzem ens seiem a la taula amb un noi que anava a disputar el campionat d’Espanya i ens comentava que a ell l’obligaven a anar per sota de 2,20 literalment flipabem,desprès de la cursa mel vaig trobar i em va comentar que havia petat i que “sol” havia pogut fer 2h 28m(vaig tornar a flipar) per sort estava content dins de la desgracia perquè havien guanyat per equips,be desprès de esmorzar i de la visita de ritual al Sr.Roca ens trobem al hall de l’hotel i anem cap a la sortida,amb alguna incidència que una altra arribem a la sortida i desprès de pixar i saludar algun company de Km0 ens situem als calaixos,jo particularment tenia en ment acabar-la i ja esta,però desprès de tant patiment i tans esforços decideixo ficar-me al calaix de sub 3h 30m,els meus companys d’entreno tenien altres metes que per sort tots(si Albert tu també ho vas aconseguir) van aconseguir,aixi que em vaig despedir de ells,ens vam desitjar sort vam esperar que donguesin el “pistoletazo” de sortida,alli estava jo,tot sol davant de 42km 195m,vaig mig plorar quant van donar la sortida i vaig començar la meva 1ª marató,vaig sortir a ritmet alegre suposo que portat per la emoció i ens 3 o 4 km vaig deixar enrere la llebre de 3h 30 fins al km8 vaig anar sol però allí en aquell moment vaig girar el cap i vaig veure 1 samarreta de Km0 que venia per darrere vaig afluixar una mica el rime i vaig esperar que m’agafessin el Cargol i la Pilar va ser el millor que em va passar,despres de parlar una estona,la Pilar va marxar i ens vam quedar el Cargol i jo,com he dit va ser el millor que em va poder passar,la meva 1ª marató i al canto d’una institució com l’Abel,vam anar parlant dels objectius i de mes coses(pobre Abel li vaig fotre un cap com un bombo) però de retruc era una bona senyal ja que anàvem a un ritmet que ens permetia anant petant la xarrada i de pas anaven caient els kilòmetres sense be adornar-nos,a mes a mes era la part del circuit mes lletja del circuit(perque us feu un idea los que haveu anat a la mitja de Tarragona,dons es com el puto espigo però a lo bestia multiplicat per 10,es una part de la ciutat que esta amb obres i que es una recta llaaaaaaaarga arribes a una rotonda,mitja volta i a tornar a fer la recta llaaaaarga un altre cop),com he dit ens vam plantar al kilòmetre 21 sense adonar-nos,les cames continuaven bé i el cap també jo anava prenent els potinges que m’havia endut i procurava veure a cada avituallament(es una passada la de avituallaments que hi ha en aquesta marató,tan de aigua com de isotònics i gels),de tant en tant veiem a la dona de l’Abel amb la seva campaneta importada de Chicago(certament em feia enveja,ja que el podrit se la va trobar a un munt de llocs de la marató i jo no vaig veure la meva fins al final,a mes a mes li donava uns ànims que a mi no em podia donar però que segur que et fan treure forces d’allà on no ni ha),al incombustible Aureli(Un campionat D’Espanya no seria el mateix sense ell) i als pares del Marc i de l’Arnau(que grans que son,a les 7 ja estaven esmorzant per estar a punt per donar ànims,el dit molt grans),del km21 al 30 ja no parlàvem tant senyal que la cosa ja no anava tant alegre,però anaven caient els kilòmetres que al cap i a la fi però aixo havíem vingut,a mi al partir del km30 em van entrar tots els dubtes perquè la tirada màxima que vaig fer van ser de 28km i aquell dia ho vaig passar fatal,aixi que no sabia que em trobaria,a mes tenia por del senyor muro,pero per sort encara no m’havia vingut a visitar(ja tenia feina amb uns altres),vam arribar al 32 i L’Abel em va dir;vinga Jordi que a partir d’ara ja comencem a descontar i si continuem aixi farem un tiempazo,vaig intentar mantenir el ritme però conscient que encara en quedaven 10km mes,aixi vam arribar al km 36,allí em vaig començar a menjar molt el coco i no sabia si ho aconseguiria,pero per sort tenia a l’Abel que m’anava animant,a mes hi havia un cabró,si s’ha de dir que era un cabró,que anava amb bicicleta que ens diu,tranquils ara be 1k i mig de pujada(la mar que el va parir vaig pensar jo,ara no recordo si ho vaig pensar o li vaig dir directament),aixi desprès d’aquella pujadeta arribem al 38 jo volia parar i engegau tot a pendre pel sac però gracies a l’Abel no vaig parar,em va estar animant en tot moment,donantme consells i ell em va portar fins al km42,ja esta,ja ho teníem a tocar era el moment de disfutrar i d’enrecordartent de que tot l’esforç havia valgut la pena i també d’aquella gent que ja no esta amb tu,enfilem la línia d’arribada i em va entrar de tot no sabia si plorar si riure però ja esta,per fi seria un maratonià,vaig gaudir de cad segons fins que per fir vaig creuar la meta,al final 3h 27m 07s i una satisfacció immensa,em vaig fondre en una abraçada amb l’Abel li vaig donar les gracies i com diu ell soc un invictus,http://www.corriendovoy.com/video.php?id=484&video=34338(un video val mes que mil paraules,a partir del segon 27 del video)despres la rutina de sempre,treure chip,massatje(molt ben fet) i a beurem 2 birres a la zona habilitada per als corredors,que ja me les havia guanyat,vaig anar a buscar la dona vam beure una altra cervesa i cap a l’hotel dutxeta i a comentar la jugada al voltant d’una paella amb L’Òscar(que va baixar de les 3h,que gran que ets Oscar,tho mereixes),L’albert(un altre gran que es un plaer veure’l correra,al km38 amb un somriure d’orella a orella,a mes es va atansar molt a la seva millor marca personal,encara que aixo es el de menys),l’Àlex(que va fer millor marca personal i la va rebaixar una barbaritat,Àlex les 16 setmanes de entrenaments han donat el seu fruit) i les respectives senyores,al acabar ens vam acomiadar i vam tornar cap a casa a retrobar-nos a la nostra boira que personalment no la vaig trobar a faltar en cap moment.No sé quin serà els pròxim objectiu(bueno si que ho ser però encara m’he d’acabar de decidir,comença per bar i acaba amb celona) només espero que sigui tant gratificant com aquest.

Vull tornar a donar les gracies a tots els que he compartit algun km que sou molts,als meus companys d’entrenament;L’Albert,L’Àlex i L’Òscar,al coach a l’ombra el JordiL. i a la meva senyora i fills que han tingut d’aguantar;matinades,tardes sense estar per casa,mala llet,etc….

P.D;I vull tornar a donar les gracies a L’Abel per tot el que va fer el dia de la marató,a alguns els hi apareix el muro i jo vaig tindre la sort de que se m’aparegues L’Abel.