#32584
Avatar
amata
Participant

La darrera marató de la passada temporada va ser a Vitòria, i el cert és que a mi no va quedar-me massa bon gust de boca. Massa patiment i temps molt fluix. a partir d’aquí vaig decidir juntament amb l’Albert i el Flo que cap a la tardor faríem una cursa a conciència, bàsicament per no patir i si es podia, millorar marca.

La nostra preparació va començar 18 setmanes (si, si, setmanes) abans de la marató i el cert és q en aquells moments quan miràvem el pla d’entrenament semblava quelcom difícil de seguir. A mesura que van passar les sessions d’entrenament van començar a aparèixer els resultats i ja cap al final (ja acompanyats per l’Home de negre), a la mitja (i una mica més) de Tarragona, vam veure que la cosa havia funcionat, però per poder-ho dir del tot faltava la prova definitiva.

Ens vam plantar a Castelló, uns abans que uns altres, i abans del Barça-Madrid vam anar a sopar plegats i ens vam trobar amb la resta de km0’s al restaurant, salutacions i a menjar que es fa tard. Jo menjo el més ràpid que puc i marxo pitant al hall de l’hotel per poder veure el primer (i únic gol del Madrid). Com que suposo que tots sabeu com va anar el partit i en deferència del gran Hache, no faré cap més comentari.

Ens llevem al matí i a esmorzar, no sé si és q les dos darreres setmanes pràcticament no havia sortit o què però tinc la sensació de no estar mentalment a punt, com si anés a fer una sortideta de no res…. A les 08:20 cap a la sortida i a mig camíme’n adono que m’he deixat els gels a l’hotel (merda!!!!!). L’Albert, el Flo i l’Home de negre s’armen de paciència i m’esperen a que vagi a l’hotel.

Ja som a la sortida, saludem a l’Hache, fotito i cap als calaixos, cada un al seu (no entenc la mania que té molta gent de posar-se al calaix que no li toca, si després de la sortida, la cursa els deixa a tots al seu lloc!!). Sortim i els primers km’s son estranys, no trobo el pas, no vaig fi, la sabatilla massa forta i em fa mal, …. Total cap al km 5 paro un moment m’afluixo la sabatilla respiro i hi torno. Cap al km 8 les coses comencen a rodar bé, i entro en règim de cursa, concentrat i bé. Cap al km 15 m’agafa el gran Jordi Codony, però vist el ritme que porto (4’35’’) decideixo no gastar ni un bri de forces xerrant i així li faig saber, ell para a fer un riu i posteriorment em passa. Jo m’apunto a un grup de gent de Castelló que saben com és el recorregut i a mi ja em va bé. Passem la mitja i veig que vaig bé, però com que m’han comentat que del 30 al 33 hi ha una bona pujada, mantinc el ritme per si de cas. Passen els km’s i em vaig trobant molt bé. Arribem al 30 i en veure que tot i pujar estic bé decideixo saltar del grup a veure què passa.

Aquest és el moment clau de la cursa, al poc de saltar em trobo a la Toni de Balaguer, que va com un coet i decideixo anar amb ella, acabem la pujada i li dic que ja podem tirar que el més dur està fet, el terreny és favorable i baixem el ritme a 4’33’’. Això d’anar amb una noia és la conya!!!!, la gent es torna boja animant-la i de tant en tant sento algun crit per mi. Aquest tram és el mes xulo, molta gent, fins hi tot algun tram rollo túnel de gent. En acabar aquest tram el terreny pica amunt i jo noto l’esforç, som al km 38 i m’he de posar petites fites xq vaig cansat, tot i això veig que podré acabar bé. Continuem amb la Toni fins al 40 i decideixo que apretaré al 41, però sorpresa!!!!! El 41 no està senyalitzat i al final salto al 41,5 apretant tot el que puc per a no quedar-me amb la mel als llavis com a Tarragona…

Al final 3:14:44, moooooolt per sota del que pensava i mooooolt content. A l’arribada ens trobem amb l’Albert, el Flo i les respectives famílies, foto de rigor i cap a l’hotel a descansar, dutxa i paella marinera, que ens l’hem guanyat!!!!!!!

Com sempre agraïment etern a l’Anna per patir en silenci el que comporta un entrenament com el que he seguit.

Moltíssimes gràcies a tots els companys d’entrenament (Òscar, Albert i Jordi) i al cervell que va dissenyar l’entrenament (JordiL)

Menció especial a la Su pels seus ànims incondicionals, a l’Aureli per les seves fotos i a tots els que ens van animar pels carreres de Castelló.

Fins a la propera.

Apa!!