#8893
Avatar
bodi
Participant

Bona familia hem fet a Ponent Crit, Bru, Artur42, madjocker, albertbo, lagartija, cargol, homedferro, estefi, Enric, a tots moltes gràcies pels ànims 😉

M’atreveixo a donar-vos un consell, si voleu una ordre….hi heu d’anar, tant si és a córrer, com si és a animar. És veure-ho per creure-ho E S P E C T A C U L A R, tant pel recorregut com per l’ambient. Si a més hi afegim l’himne dels segadors amb estelades al vent, ja és el "caguense".

Un cap de setmana genial, allotjats en una idíl·lica casa rural del segle divuit on les menges eren….bé ja ho sabeu com és allà, tot a "lo grande". Dissabte a la tarda també compartirem amb l’expedició de la selecció, on hi havia bona representació del km0, de fet ens vam anar veient més del que ens pensàvem 😉 NO US PERDEU TEMPS D’AVENTURA, dijous 21’30

La cursa ja ho sabeu E S P E C T A C U L A R, des de la sortida, amb el seu corresponent "aurresko" fins a l’arribada. Durant el recorregut, tret de la part inicial, sempre ple de gent, una gentada que quan circulaves per algun lloc on hi estaves sol, també era d’agrair. El circuit dur, molt dur, però preciós, compaginant boscos immensos, muntanyes de roca, corriols molt ràpids, pujades infernals, dures baixades amb el terra enfanguissat….per triar i remenar.

Jo…., doncs, jo…. 🙄 , "buenu", diguem que va poder més la il.lusió que res més. El que em feia més por era que les costelles em juguessin una mala passada, com a Térmens, i haver de plegar a les primeres de canvi. Però entre l’ibuprofeno i una magnífica sessió de massatge el divendres, vam tirar endavant.
Les costelles, es pot dir que no me les vaig sentir, i a la mitja hora de cursa ja sabria que per aquí ja ho tenia guanyat. Però aaaaamigo, hi havia un altre tema. Degut a les costelles el meu entrenament havia estat nul, exceptuant Térmens, que per les circumstàncies, no es pot ni contar. Per tant m’hi presentava….amb el dipòsit ben buit.
Vaig anar perdent "fuelle" a mida que passava la cursa, tot i el meu ritme prudent des del començament. Decideixo posar fi a la meva aventura al km20’5, abans de pujar l’Aizkorri, lloc anomenat Sancti Spiritu.
Encara tinc 1/2 de marge en el control, però no m’hi veig en cor tot i sabent que pujant l’Aizkorri, tindria la cursa gairebé al sac. Però tampoc vull arribar del últims, no estic fet per això ni la cursa s’ho mereix. No tempto més la sort, les costelles estan bé i he fet un dur entrenament de 3h26′.

Queda pendent, ja ho sé, però també sé que caurà i caurà com es mereix, sentint picar les valles metàl.liques a l’arribada, potser sentint el teu nom per megafonia, empunyant l’estelada entre els aplaudiments de la gent i deixant anar alguna (això serà inevitable) llàgrima a l’arribada.
Així vull que sigui i quan i torni així ha de ser.

Una abraçada a tota la família de Ponent, és un plaer poder compartir amb vosaltres 😉

Salut.