Va Roser, d’oncs tu la última, no m’enfadaré, però em feia il·lusió, com sóc impacient si t’he d’esperar et deixaré ser l’última.
Sortiré des del final de tot, podrem compartir les últimes possicions.
A reveure!
Ús de galetes
Aquest lloc web utilitza galetes (cookies) perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, cliqueu l'enllaç per a més informació.plugin cookies
