#4139
Avatar
Artur42
Participant

EU!!!!!

Ja fa dies que em volia presentar en aquest fil del fòrum però, per una cosa o una altra, ho he anat deixant. Fins avui, que trobo cinc minutets per escriure tres ratlles sobre el que va començar com un tast i ara ja s’ha convertir gairebé en una religió.

De sempre jo havia preferit els esports d’equip. M’agrada molt fer les coses amb companyia i l’esport no n’era l’excepció. Però l’any 2000 vaig anar a treballar a Barcelona, tot i que segueixo vivint a Lleida. Però el canvi de feina va fer cada vegada més difícil el poder quedar amb els amics per jugar els típics partits de futbol-sala.
En el cercle de nous companys de treball hi havia més d’un que participava en curses populars. Ells em van animar. Tot va començar amb alguns rodatges en cinta -molt avorrits, francament- que més tard es convertirien en jornades de 10 o 12 quilòmetres a la carretera de Les Aigües.
Quan em vaig empassar l’ham definitivament va ser el dia de la primera cursa: "Bombers 2002". Si als 20 anys m’haguessin dit que correria durant 10 quilòmetres sense parar … 😯 M’ho vaig plantejar com un repte. "En faré una i prou", vaig dir convençut. La meva marca va ser de 49 minuts. En aquell temps encara fumava un paquet de tabac cada dia, que gràcies a l’atletisme abandonaria al cap de poc temps. Gairebé cinc anys després -i ja he passat els 40 tacos- faig el 10.000 en 40 minuts i la mitja en 1h30′, unes marques discretes per a molts, però impensables per a mi quan vaig començar.
La gran satisfacció personal ha estat córrer maratons. N’he fet tres: Barcelona 2004 -3h53′- Sant Sebastià 2005 -3h30′- i Florència 2006 -3h27′-. Si tot va bé, al setembre seré un dels 47.000 que faran la de Berlín.
Al marge de les curses és un plaer sortir a entrenar-rodar-trotar amb els amics. El que al començament era un esport solitari, individual, s’ha convertit en un esport d’amics, tertúlies i grans projectes, i en bona part gràcies al Km0Ponent.

Salut..