#3732
Avatar
segarrenc
Participant

Salut companys,

La referència més important que recordo de quan vaig començar a córrer fins ara és que els cotxes et pitaven per la carretera, baixaven els vidres i et deien de sonat en amunt. És dolent però jo vaig córrer moltíssim sobre asfalt, i el meu recorregut preferit entre molts era el trajecte Cervera-Tarroja de Segarra, sobretot per la distància 16-17 km i molta pujada a la tornada. D’això fa molt de temps, i encara que normalment no deia res als conductors o acompanyants d’aquells vehicles, a vegades, per l’estat d’humor, pel que m’havien dit, o ves a saber perquè, fill del que ja sabeu era la meva resposta indignada. Pensava, si tens collons para, si tinc les de perdre, camp a través i agafa’m. Per sort no en va parar mai cap.

Afortunadament avui hi ha una mentalitat esportiva a la societat, hi ha hagut un canvi en 20 anys de la nit al dia. Un percentatge molt alt d’aquesta societat entén que sortir a córrer és practicar una activitat sana, i si més no, se’ns té el respecte que no se’ns tenia. Perquè només és qüestió d’això respecte per una activitat com qualsevol altra, ni millor ni pitjor que la resta, però la nostra, que ens apassiona, ens omple, i ens aporta tantes coses…. que esdevé una droga -en el bon sentit de la paraula, si és que en té algun-, que quan ens falta tenim ansietat, el mono, i alguna vegada em hagut d’escoltar per part de la parella, els pares o qui sigui que convisqui amb nosaltres: "Posa’t les sabatilles i ves a córrer".

No parlem de marques, de temps espectaculars, parlem de sortir a l’aire lliure, gaudir del paisatge, d’un esforç que requereix una comunió de cames, cor, pulmons i cap. Una equació corporal, un lloc on trobar-nos a nosaltres mateixos,….un espai infinit per descobrir cada dia. Un espai on hi cabem tots amb quantitat de sensacions particulars comunes i altres tant personals i intransferibles com cadascuna de les persones que correm.

Si a tot això hi afegim curses, autèntiques festes per gaudir acompanyats d’aquestes sensacions; progressió personal, la satisfacció del treball del dia a dia reflectit en una palpable millora; una autèntica rivalitat esportiva de companyonia com no he vist en cap altre esport, lluitant aferrissadament cada metre de circuit perquè la referència d’aquell company et permeti millorar, i al final una abraçada sincera.

Hi ha tantes coses, que mentre em sigui possible, em veureu formant part d’aquest univers tant estimat.

Una abraçada