#4262
Avatar
albertbo
Participant

Per mi córrer la marató va ser una cosa del tot natural, no gaire pensada, gens planificada.
L’any 87 va ser l’inici d’una llarga i estreta relació amb el fons, quan vaig començar a anar setmana sí i setmana també a curses d’arreu. Fins llavors només ho havia fet de forma esporàdica, i em sembla que no entrenava gairebé mai.
Al setembre vaig córrer la primera Mitja, a Sabadell, també com una cosa natural, després d’haver anat a curses de 10 i de 15 kms.
Els sis mesos següents vaig fer una dotzena de Mitges, algunes curses de menor distància, i també algunes Marxes llarguetes (la que més, la de La Bisbal, de 28 kms.).
M’he sorprès a mi mateix, en repassar aquells temps, veient l’atapeïda agenda de cap de setmana que menava, però és que solia tenir vàries opcions a triar, relativament a prop de casa, cada setmana.
Heus ací que el març del 88 hi ha la Marató de Barcelona, i jo que m’hi apunto, amb 23 anys, com us deia com una cosa natural, modestament encuriosit, volent veure què hi ha més enllà del que ja conec.
Sense pors hi anava i sense pors la vaig fer, sabent, però, que la distància no era qualsevol cosa.
El circuit era ben diferent de l’actual, però també era tota urbana. No recordo massa bé on era la sortida (la Pça. de Sants, potser ? Han canviat tantes vegades…), però sí que s’havia de pujar el carrer Muntaner fins a dalt de tot i que l’arribada no era a l’Estadi Olímpic, que encara estava per remodelar, però també s’havia de fer la monstruosa pujada a Montjuïc, on hi havia l’arribada.
També recordo que vaig fer les 4 hores justes i alguns segons, però realment això m’importava més aviat poc.
Vaig copsar com en pot ser de diferent l’ambient que envolta una cursa, i la pròpia cursa en sí, tot i tractar-se només de fer més distància.
Han passat bastants anys, i he corregut altres maratons ben diverses. No he tingut mai pressa per afegir-ne al "curriculum". Màxim n’he fet tres, un any, i ara aniré a per la 19ª, menys d’una per any, des de la primera.
Seguint amb allò de la naturalitat, també vaig explorar una miqueta l’ultrafons, però després d’haver satisfet aquest cuquet amb uns 100 kms., unes 6 hores, unes 12 hores, etc., ara per ara el repte personal és preparar una marató en condicions.
L’encís d’un viatge pot estar tant en el viatge en sí com en els preparatius.
La marató és un gran viatge a l’entorn de tu mateix i al teu interior més profund.