#4181
Crit
Crit
Membre

A pams,

Coincidències maques, Marta, jo també vaig debutar en aquella marató, amb sortida a Mataró. 😆

Per què? La marató sempre m’ha fet respecte, potser aquella veueta per casa que em deia que els maratonians eren persones madures, com gent d’altra pasta. De ben petit sabia que un dia la faria, no la veia com a cosa impossible, no he dutbat mai de la capacitat de patir per aconseguir quelcom.

Devia tocar els 20 anys, no la vaig preparar gaire, potser havia fet alguna mitja, però poca cosa. Un divendres vaig decidir que el diumenge faria els 40 km de Banyoles, xino-xano, amb 3.30 per tot terreny i ben sol els vaig fer. Llavors vaig anar uns quants diumenges de l’Estartit a la Gola, per la sorra, intentant aguantar 2 h per la sorra.

I d’aquí a Bcn. En tinc bon record, el patiment no m’ha quedat, només recordo la filera de cotxes seguint la costa, parats i mirant-nos sense cap més remei. El record d’acostar-me a ciutat, el pas de meta amb 3.32 (em sembla) i el tren de tornada a mataró.

Ara ha passat molt de temps, uns deu anys encara no, en vaig anar fent alguna de tant en tant, i fa uns quatre anys que l’enamoramenta ha anat creixent, ara faré la 15a, a Empúries, la més maca, per mi.

N’he patit moltes, la que em va costar més va ser la de Donosti de fa uns anys, a la mitja no m’aguantava dret, arran d’estadi, vaig trigar 2 h i 30 en fer la segona meitat. N’estic content, perquè a la meitat de cursa em vaig parlar de tu a tu, i vaig decidir que l’acabaria, vaig demanar una màniga llarga i cap a la guerra. Records… disculpeu.

Uf la marató, té molt d’encant, ens despulla de mala manera i això m’agrada. La preparació també és maca, és molt llarga, moltes estones per un mateix, per escoltar-se. Les preparacions llargues penso que són les més justes, qui la fa la paga, això va així, qui traspassa la ratlla de l’equilibri perd. Jo també he perdut moltes vegades, és un desengany molt fort, però d’aquests se n’aprèn o se n’hauria d’aprendre.

UIiiii, i ho deixo aquí, ja ho matarem una altra estona, en parlaríem hores d’aquest tema.

Salut