#13741
Avatar
bodi
Participant

.

Mica en mica van sortint les seqüeles d’ahir. Algun estornut, les cames com un mapa i un tormell ben inflat. Tot i això, vam poder acabar la marxa-cursa més content que un gínjol. Espero que això del turmell sigui un petit esguinç sense conseqüencies i en un plis-plas ja torni estar a punt. Res, xapa i pintura

Ja fem nit a Torelló. El dissabte a la tarda coincidim amb en Luigi family quan anem a buscar la documentació de la cursa. La fem petar i ens retrobem l’endemà.

A les cinc ja sona el despertador , quins horaris! Ja s’escapa alguna gota. Esmorzo a l’habitació i cap a la sortida. Ja hi ha "ambientillo" i començo a saludar als primers coneguts: l’avi mena, ramon anglada, Dennis, vikingosdu . . . una bona colla, en total 400 a punt d’iniciar l’aventura.

Estic il.lusionat, estic en el meu ambient, la muntanya, i sempre en puc parla bé. Però avui tinc els meus dubtes. Són més de 62 kms. i més de 6.000 de desnivell. Una autèntica prova de foc. Jo no sé com estic, segur que em falten kilòmetres, per això estic aquí! , per agafar-ne uns quants de cara a Zegama. Ha de ser un bon entrenament!

Intentaré seguir al Ramon i Luigi, depèn del seu ritme, podré tenir bona companyia fins que pugui. A més són grans conèixedors del terreny i són de gran ajuda. Anem tots tres, jo al darrera, ells saben quan s’ha de caminar i quan córrer i a quin ritme. Estem parlant de dos cracks!

Ja som a Bellmunt, després de dues hores encara no. S’ha fet bé, encara que pujant tota l’estona portem un bon ritmet…i jo el puc seguir còmodament. Enfilem la baixada que ens durà al salt del molí. Espectacular!, la gent s’hi para per tirar fotos, val la pena . Que n’hi ha de llocs fantàstics que tenim tant a prop i no conèixem!

Fem via el "tercetu" tot anant xerrant d’això i d’allò. En tota la marxa-cursa no ens adelanta pràcticament ningú i nosaltres anem engullin gent i més gent. Alguns ens miren de reull. On van aquests bojos! Al coll de S. Bertomeu, control tres, ens deixa el Ramon. Altres compromisos fan que ens hagi de deixar.

Enfilem Puigsacalm on ens creuem amb l’avi mena i vikingosdu. Quines fieres, avi! Luigi calcula que ens deuen dur un quart llarg. Encara falta molts kilòmetres, tot just estem al 24, però hi ha la possibilitat de poder-los agafar. Això veig que esperona una mica al Luigi veient que anem portant bon ritme i no notem el cansament. La baixada és ràpida i amb l’ajut de les cordes, ben aviat som baix.

Anem fent camí. Enfilem Cabrera, la botifarra per després, diu sabiament en Luigi. La pujada és costuruda i ens passa potser l’únic marxador-corredor. Les escales, encara que ben enfilades, fan que arribis dalt més aviat. Ja li comencem a tenir el peu al coll, i a més ens espera la butifarra a baix.
El descens molt ràpid, tant que tinc una bona torta de peu que em fa caura a terra. Veig les estrelles. Moment de suspens, però ja coneixent la reacció d’altres vegades, a pesar del dolar inicial, ser que podré continuar. Luigi va davant marcant el pas, vaig amb una mica de precaució per no tornar-hi, però mica en mica tornem agafar ritmet.

La botifarra em farà coixí per l’ibuprofeno que em prenc, conscient de que quan torni arrencar, potser tornaré anar "renqueante". Omplim els "dipòsits", treiem la porqueria de dins les bambes i tornem-hi. A poc a poc. Veig que tot estar encara en el seu lloc i mica en mica tornem a agafar ritmet, potser no tant viu, però constant. Ja portem més de 45 kms.!

L’última dificultat de dia i s’em fa feixuga. Ja plou a gust per més tard ploure a bots i a barrals la resta de la marxa-cursa. El recuperation em torna a treure de la petita crisi i a la baixada em torno a refer. Ja queden una dotzena de kms. i no és qüestió d’esgarrar el que estem fent força bé. Més d’una vegada li dic al Luigi que tiri i s’en vagi, però diu que no, que tots dos anem molt bé. Jo faig una mica la goma però la distàcia no supera mai uns petits metres. La baixada és infernal, un fanguisser. Tot i així baixem com si haguessim vist al diable i tornem avançar més gent. Això sí, jo no m’estalvio una bona petacada de cul, sense conseqüencies. Per acabar-ho d’adobar, em de creuar el riu quatre o cinc vegades, amb l’aigua fins els turmells. Suposo que no vé d’una mica!

Ja som baix, últim control! falten 7 kms. Ja és nostre! però els kilòmetres a la muntanya no existeixen i no pots fer un càlcul massa precís. Tenim 40 minuts per fer-los. Baixariem de les 10 hores!!!!! De seguida ja veig que el Luigi ho provarà. Jo torno estar recuperat tot i no sentir-me gairebé els dits del peus de l’aigua i fred. Encara tenim els pebrots d’anar avançant gent que ens miren de reull fins i tot algun m’anima a baixar de les 10 h., això m’esperona i amb el Luigi continuo fent la goma, sempre a la vista. Ara qualsevol repeixonet és una paret i em de caminar. L’últim esforç. Bé s’ho val. Jo ja estic content, sigui el temps que sigui, després de 10h. encara poder córrer als últims metres encara avancem més gent, tot això que hi guanyem. L’arribada, l’ensumo, m’és familiar, ja hi sóc. El Luigi agafa uns metres, moltes gràcies, sense ell m’haguera deixat anar molt abans, però estic content de no haver-ho fet. Passem de les 10h. 10h.03’06 tant se val, hem fet un "carrerón". Tots dos estem contents i ho segellem amb una abraçada on no fa falta dir-hi res.

Un 10 a l’organització, a l’ambient, al paisatge, al temps, encara que hagi caigut un aigüat d’aupa, ha anat perfecte per córrer.

Agraïr la companyia del Ramon i el Luigi, estar tantes hores junts dóna per molt.

Felicitar a tots els que l’heu feta, la majoria en uns temps boníssims, coi d’avi, no el vam poder pillar a l’abuelo que torna a estar fort com un toro….a tots….fins l’any que vé?

Salut 😉

.