#13900
Crit
Crit
Membre

Bon vespre,

Cada cop és més complicat això d’escriure. Com es fa? Per qui es comença?

Comencem per dalt, agraint a l’associació de veïns de Balàfia per dedicar-nos part del seu temps. L’haurien pogut dedicar a un torneig de bitlles, o de ganxet, però l’han dedicat a l’atletisme popular.

Em moc una mica per la xarxa i hi trobo exactament allò buscava: aquell fantàstic recorregut, solitari i enmig de pomeres. Certament no tenen gaire idea si eren pomeres o presseguers, però pujo al tren. A mi m’agrada aquesta ruta, si vull companyia vaig al carrer major i si vull veure parets em passejo per Rambla Ferran. No difereix gaire aquesta mitja de la de l’Espirall de Vilafranca i la venen com la més maca del País. Enguany han sigut 100 atletes més a la mitja, poseu-n’hi 100 més i veureu que maco pot ser aquesta ruta.

Venim d’on venim, i el camí entenc és el correcte. Quilòmetres ben mesurats, classificació champiochip… endavant. Queden al sac algunes mancances importants però fàcilment solventables: 1) els avituallaments en camí d’anada i tornada fan que agafem beguda quan no toca i alguns companys es quedin sense aigua, s’hauria de tenir present i llestos, fa calor. 2) falta de senyalització per arribar a la sortida, per la gent de fora és vital. 3) senyalització durant la cursa, la falta de voluntaris a les cruïlles portava alguns problemes, principament per la gent de fora. Ànims i gràcies, Balàfia.

Quant la cursa…

Quan la llegeixes veus que el reguitzell de felicitacions seria inacabable. Començaria potser pel principi, 1.19 en un circuit així és un 1.17, ja t’ho he dit, Mireia, i t’ho repeteixo. Saltaria al Karri, per haver-se recuperat i d’oca a oca a l’Artur42 que sembla despertar d’un malson berlinenc. També pessigolles a la Neus que va saber trobar el ritme oblidat. I més pessigolles a tota aquella tropa de km0’s que van fer brillar aquelles samarretes blanques, on les vénen? Què és km0?

I en Crit content, perquè córrer sense plans és molt bonic i retrobar-se sense esperar-s’ho encara més. Cursa suau, indicava el secretari abans de sortir, quin liante que em trinxa el Pico i m’espera a Torrefarrera. L’agraïment, sens dubte, se l’emporta el company de Balaguer, ritme 4′ curts sostingut tant de pujada com de baixada, era un recollir constant per anar a morir ben suaus.

I el premi? La migdiada, molt ben trobada! Era el que fa dies que desitjava.

I ara Empúries, diuen que hi fan un terç? I després Berga, diuen que hi fan no sé que de muntanya. Apa, quina dona que tinc que me la mereixo.

Salut