Jo també hi era aquell 26 de novembre de 2005. Quin dia!! era la meva segona marató. Volia baixar de 3h30′ i vaig fer 3h30’20", però el simple fet de donar mig tomb a l’estadi d’Anoeta, absolutament fos, i creuar l’arribada després de recollir el suport de la gent de Donosti, pagava la pena.
Salut
p,s, …i quin avituallament final. Si no recuperaves era perquè no volies.