#3728
Avatar
bru
Participant

Ieeeps,

Coi de maratonians…es ben be que som fets d’una altra pasta, que us haig de dir!!!
Desprès d’unes quantes hores per reflexionar i donar-hi voltes, us faig la crònica de la marató de Valencia….i més val no donar-hi gaires voltes i pensar en la propera 😉

Com sempre, vaig esmorzar tres hores avans, i cap les 8’15 ja estava al lloc de sortida, amb en Crit i altres companys maratonians (en Ricard, en Bodi i en Ramon).

Escalfem un xic, nervis, poc vent, cel ennuvolat i interrogants…molts interrogants al cap.

Sabia que, fins feia tres setmanes avans, portava una preparació molt bona, preparació per fer al voltant de tres hores, però vaig estar les tres últimes setmanes parat, nomès vaig sortir dos dies de l’última setmana.

Degut això, hi tenia molts interrogants…potser, fins i tot, aquestes setmanes de descans em podien anar bé…pensava….interrogants… 🙄

Sortim a les 9h. Decideixo ser ambicios i anar a ritme de 4’15 (sub 3) els primers Kms. Em queda el grup de sub3 hores al davant, però no m’hi capfico…desprès de l’experiencia de Barcelona l’any passat amb les llebres, vaig a la meva. El primer Km el faig amb 4’32, els següents amb 4’13, 4’06, 4’13, 4’15, 4’12, 4’14, 4’17, 4’16, 4’18, 4’21, 4’09, 4’04, 4’20, 4’21, 4’17, 4’21, 4’16… Vaig anant amb diferents grups, sense quedar-me amb un grup fixa.
Veig molta, molta gent al carrer, animant, diferents grups de música i animació durant tot el recorregut. Realment, no te res a veure l’animació de Valencia amb la que hi havia la setmana passada a Sevilla, ni tampoc el recorregut, molt més atraient el de Valencia.

Cap el Km 20, començo a notar que alguna cosa potser falla, potser les cames…però el cap em diu que no hi pensi i tiri endavant, que el descans dels últims dies m’anirà bé…passo la mitja amb 1’30”30, m’animo però començo a baixar un xic el ritme, a 4’20 el Km i pujant fins a 4’30 a les 2 hores d’haver començat.

A partir d’aquest moment, comença una altra cursa per mi. Les cames ja em diuen que si, que estàn cansades i que aquest cop val més que el cap es posi al lloc, per que sino, potser no acabo la prova. Els ritmes, van baixant fins arribar a 4’40, 5′ … fins el punt que em paro al avituallament del Km 30 a beure tranquilament. Camino potser durant 10 segons, corredors que no paran de pasar, les cames que no em tiren i desanima’t …però se que haig de tirar endavant, allà no em puc quedar, fa un xic de vent i fins i tot començava a tenir fred…poso una cama al davant i l’altra al darrera i puc anar mantenint un ritme de 5’20 i fins a 5’40 fins els ultims Kms.

Al Km 38, em trobo amb en Bodi, un company que havia vist correr la setmana passada a la marató de Sevilla i que en aquesta,hi anava d’espectador per un refredat que tenia. Em va acompanyar fins l’últim Km, i penso que mai li agrairé prou. En aquest últim, sento els crits de la dona, la mirada de la meva filla, la Cris, l’Assumpta…i faig l’últim esforç. :?

Entro a meta amb 3’21”30, esgotat però alhora, content d’haver arribat i acabar el patiment que va suposar fer els últims Kms. Menjo un plàtan, bec tot el que em donen i un xic desorientat, agafo la bossa del guardaroba. Una bona dutxa amb aigua ben calenta i començo a ser jo. Agafem el cotxe i amb la colla, parem a menjar a una area de servei de l’autopista, camí cap a la terra ferma.

Una més,i ja en son 5….i la pròxima….???? a disfrutar, a disfrutar 😉

Salut