#9062
Avatar
Artur42
Participant

Hola a tothom,

Primer de tot agrair a tots els que heu seguit aquest fil del fórum el vostre suport. Desitjo que entre tots els que hem format l’expedició ponentina a Berlín us sabem transmetre totes les sensacions que ens ha provocat aquesta marató única.

L’aventura va començar fa molts dies. Gairebé amb l’arribada de l’any nou vam parlar amb Jordigràcia de fer una marató mítica, una de les cinc "Majors". Ell ja havia fet Nova York i, d’altra banda, ja es començava a parlar que el gran Hayle intentaria fer caure el "mur" de Paul Tergat en el mateix escenari on el kenià es va convertir en el primer home (?) que baixava de les dues hores i cinc minuts en els 42.195 metres.

Era tanta la il.lusió que al febrer ja ho teníem tot lligat: hotel, vols, inscripcions… 8 mesos després torno a casa amb la certesa d’haver viscut un dels millors caps de setmana de la meva vida.

Divendres, 17:15 hores: L’aeroport de Tegel ens rep amb pluja i fred. Autobús directe a l’hotel, dutxa ràpida i cap a la Fira del Corredor. I quina Fira!. Els que han estat a Nova York asseguren que les dimensions i prestacions de l’"expo" dels corredors de la marató nord-americana no arriben a l’oferta alemanya. Casualment, a la Fira ens trobem el JFK i la Montse -ja ho ha explicat ell- i també el Cargol i la Gemma, amb els que ja havíem compartit cotxe des de Lleida. Tots teníem ganes de retirar el pitrall per estar alliberats dissabte i poder fer una mica de turisme. Berlín s’ho val. I així va ser, amb concert de Michael Myman al Museu dels Jueus inclòs.

Diumenge, 06:00 hores: Sona el despertador. Ja fa una hora i mitja que no puc dormir. Em fa por no haver descansat prou. Quatre hores a tot estirar. Però em llevo i baixo a esmorzar amb jordigràcia i Diego un company que aviat es deixarà veure per aquest fòrum. Mengem com a lladres. Hi ha feina a fer.
Seguint un ritual particular de totes les maratons, abans de vestir-me de groc m’afaito amb paciència. Els companys em demanen: "afanyat que hem quedat a les 7:30 per la foto a la porta de Branderburg". I sortim pitant per no fer esperar a ningú. Trobem el Canyes, aviat arriba el Cargol, i més tard JFK, Adolfo… ja som un bon grupet, però en falten alguns 🙄 🙄 🙄 🙄 Decidim esperar-los, però quan falten 10 minuts per a les 8 veiem que ja no arribaran a la cita i fem la foto amb un parell de telèfons mòbils. L’espera ens ha provocat un cert retard i hem d’anar per feina. Entrem al parc de sortida i arribada de la cursa. El primer que trobem és l’edifici del Parlament alemany, amb una espectacular cúpula dissenyada per Norman Foster, l’arquitecte que farà el Nou Camp Nou. Ràpidament t’adones que tot està molt control.lat. És el que té una organització professional que mou milions i milions. Només multiplicar el preu de les inscripcions pel nombre de pitralls… 😯

Deixem la roba, fem un riu, i cap al calaix E, on ens fan entrar als que volem fer entre 3h15 i 3h35. És impressionant veure tanta i tanta gent tapada amb una capa de plàstic groga, adreçant-se cap le gàbies. Ja dins dels calaixos la gent es va desprenent dels impermeables i les samarretes velles que han servit per mantenir la temperatura del cos fins al moment de la sortida. Les fan volar, i els que som als extrems del carrer patim la nevada de roba que ens cau a sobre.

De cop i volta es fa el silenci. Milers de globus enlairats,molts de color groc, segurament per agrair la gran participació del Km0 Ponent. I comença la meva cinquena marató… i aquí acaba la primera part de la meva crònica. Són gairebé les dues i el cos em demana una mica de descans. Demà serà un altre dia.