#9095
Avatar
marta
Participant

Diumenge aixecar-se a les 5.30 per esmorzar i marxar cap a la sortida a les 6.30 ja que l’autocar no esperarà a ningú (però hi ha un corredor que cal esperar i ens fa retardar 20 minuts). Impossible arribar a la foto de km0.
Arribem, busquem la tenda corresponent del guarda-roba, deixem la bossa i cap al calaix de 4.30. Jo vaig amb La Eli i l’Andreu que esperen fer aquest temps però no porto l’entrenament suficient, tot i això espero fer el màxim amb ells i quan no pugui més ja afluixaré (les tres maratons que he fet les he fet en 5 hores casi). Falta 45 minuts per la sortida, fan aeròbic per escalar (convé, fa fred). Tret de sortida però no ens movem, 15 minuts i comencem a “caminar” durant 5 minuts fins arribar a l’arc de sortida on ja comencem a córrer. Cal vigilar amb la gent n’hi ha molta i constantment reps cops de colzes, cops de peus, …
Cada 6 minuts aprox. Passa un km però sembla que sigui cada minut ja que van molt ràpid a passar, hi ha tanta gent que anima!!
Al km 15 em noto el genoll, i cansament (porto 3 dies dormint 5 hores) estic més cansada que a la mitja de Sabadell, i tinc gana, començo a menjar pomes i plàtans als avituallaments. Abans del km 30 La Eli afluixa, li fa mal la cama, i poc després en l’avituallament perdo l’Andreu (de tanta gent que hi havia a cada avituallament ens havíem de cridar per no perdre’ns) penso que està per davant i com que la molèstia del genoll no ha augmentat intento continuar al mateix ritme, ja que hi vaig còmoda de pulsacions. Al km 36 espero veure els companys de Borges animant ara ho necessito més que al km 20, però no els veig (totes les maratons que he fet he punxat entre el 37 i el 40), em torna a venir el cansament, tinc ganes de parar i caminar però no tinc mal de cames, nomes molèstia al genoll que no ha augmentat. Penso amb la Lagartija, recordo el que em va dir “El poder de la ment” i, fins al final, busco els ànims dels espectadors, tot dient-me “no puc caminar, em trobo bé, puc acabar sense caminar”. Finalment 4.31h, impressionada, ganes de plorar però no puc, massa emoció.

També s’ha de dir que si això fos a Barcelona no hauria fet aquest temps, aquí el públic no et diu res, en tot cas et crida perquè li has tallat el carrer, a Berlín, molts et deien "Go, Go, Go, …", entre altres coses, hi havia bandes de música clàssica, grups de jazz, de pop, peruans, …, hi havia gent fent soroll amb tot tipus d’instruments panderetes, pitos, trompetes, gaita, imitant els ocells, gaita, tapes d’olles, …, hi havia gent amb els altaveus a les finestres de les cases amb la música al màxim volum, hi havia un amb un micròfon i un bafle animant, hi havia cartells amb ànims amb tots els idiomes, hi havia ….

Durant tot el circuit crec que no vaig veure cap tram amb 50 metres en el que no hi hagués algú animant!! Érem més de 40.000 corredors però crec que també hi havia més de 40.000 persones en el públic entre acompanyants i berlinesos.

M’hauria agradat veure la resta de companys de km0.
Encantada de conèixer a Jordi Gràcia i Marina.
El sopar molt bé!! Un lloc molt acollidor!!

Gràcies a tots i totes pel suport!!