#9086
Avatar
bru
Participant

…entre la multitud de corredors, l’organització alemana ho ha calculat tot al mil·límetre. A les 9 en punt, juntament amb en cargol, sentim el tret de sortida.

Tenim sort i podem sortir bastant endavant, sense gaires aglumeracions de gent, i donat que les avingudes i els carrers son molt amples, malgrat la gran quantitat de corredors, no em d’anar esquivant gaires obstacles.

Els 2 primers Kms, em surt a 8.05 😯 , i la multitud de gent desbordada animant, crits, instruments musicals, banderes a dojo, bandes de música… 😯 … realment, aquesta gent semblen d’un altre mon, un mon on l’atletisme es un esport prioritari…aquesta animació ens fan contagiar una alegria insconscient al nostre ritme previst, passant el tercer i quart km a 4.02 i cinquè a 4.05 :?

A partir d’aquí, m’alenteixo un xic i perdo en cargol de vista. Intento afluixar, conscient del fort ritme que portem, i passo el sisè a 4.11 i el setè a 4.10.

Em veig amb molt bones sensacions, i la multitud de gent animant (sense paraules …no sentia en cap moment el soroll de les meves sabatilles corrent …impresionant 😯 ) fan que passi la mitja amb 1.28.19. Entre la multitud, veig la Silvia, la dona del Artur, animant juntament amb un grupet de Borges…quina alegria…aquests crits son per mi 😆 …gràcies…no sabeu pas com s’agraeix 😉

Passo en Victor de les Borges i ens animem mutuament 😉 …tambè atrapo en cargol (quina gran cursa company!!! 😉 ) passats els 30 primers Kms, veig que tinc possibilitats de baixar de 3 hores, em començo a sentir les cames, tinc una petita molèstia intestinal, però ho tinc a la mà … i, em dic a mi mateix, que poques ocasions hi hauràn tant favorables per fer-ho…

A partir del 32, em passa el grup de les 3 hores, però tampoc m’hi capfico gaire, ja que porten uns 2 minuts de marge…de tota manera, a partir del 35, veig que el ritme afluixa i ja es de 4.30 i 4.45 … el cos afluixa i les molèsties intestinals no marxen 😥 …passen el Kms i em faig conscient que l’objectiu sub’3 quedarà un xic lluny 😥

A l’últim Km, veig la airun, cridant, animant-me i donant-me l’estelada, enmig del deliri i els crits de la gent…quatre llagrimetes que no falten, em tapo la cara amb la bandera els últims 200 metres i entro a meta amb un somriure d’orella a orella :D :D 😉

Gràcies a tots pels ànims i la vostra ajuda, tot això va per tots vosaltres 😉