#4143

montoliu
Participant

i bon hora!

primer que tot l’enhorabona a tots els que hi vau ser-hi, especialment, si m’ho permeteu, als debutants:homedeferro i karri moltes felicitats!!!!.

Dissabte arribo cap a les 11.30 del mati, tardo més d’un hora i mitja en recollir el dorsal: "ja comencem bé" penso, desprès dinar i migdiada. A la tarda al teatro: "el metode Gromhol" ¡¡¡no us la perdeu!!!!.

Diumenge toquen a les 6,45 , menjo un platan, una mica de fruits secs i un CAFE LLARG.
A la sortida, lo de sempre, nervis i la "tensa espera". Miro el cel, veig que no bufa el vent i farà caloreta: per mi fantastic, el temps ideal.
Miro al voltant meu: aixó sembla la onu, i no falten els guiris frikis, amb disfreses i tot!!.

Començo la cursa com sempre, una mica al ralentí. paso el km5 amb 22 i escaig, tot segit veig gent del SICORIS al darera del globo SUB 3h15, els saludo i tiro endevant.
Els primers km’s són una mica caòtics, no acabo de trobar el ritme ni un grupet per ajuntar-me i vaig pasant gent i gent.

Paso el fatídic km10 i vaig fent, pero al arribar cap al km15, per mi comença la cursa de veritat. Veig un grupet i em proposo ajuntar-mi, collons!! pero si és la llebre de les 3h, tan aviat?? m’hi ajunto sense pensar-hi i mantinc el ritme. Paso la mitja amb 1h:30 més o menys, no ho sé, pero penso en Donosti05 i crec que vaig masa rapid pero bé, a veure que pasa.

Cap al km 21, hem sembla, hi ha un canvi de llebre; la nova, per tal d’agafar el ritme accelera una mica: ja hi som!, desvandada general!: el grupet és trenca però jo hem trobo molt bé (deu ser la calor), decideixo deixar-los i augmento el ritme.

Del km22 al km33, m’ajunto amb un francés i fem els km’s junts. Graciés a ell puc mantenir un ritmet molt bó.
Abans d’entrar al forum adelanto a dos individuos que ja preveien lo monotono dels proxims km’s ¡¡pero si són de Lleida!! (del XAFATOLLS), un d’Almenar i l’altre… ara no m’en recordo coi!! : Encantat de corre una mica amb vosaltres; una mica perque el francés no està per ruqueries i tira endevant.

Al km33, però, no pot aguantar el ritme, em sap greu.
Com més calor fa, millor hem trobo, paso el km35 i veig a la dona sota l’arc, (que collons, sentir la seva veu m’augmenta l’euforia per moments).

Del km35 fins al final no sé que hem pasa pero no baixo el ritme en cap moment, al contrari, no paro de pasar gent amb rampes, acalorats …,
osti tu amb els km’s finals: fa un pit amunt que Deu n’hi do, l’ultim km en paso un altre del SICORIS, el saludo i continuo. L’entrada a meta, una passada!! fantàstica! veig la dona i el crono, (no sé en quin ordre) i quasi no m’ho crec: 2:56:23! Al arribar: quina sensasió!!!! (que us haig d’explicar).

Moltes gràcies pels anims i felicitacions, realment, i mira que hem costa de dir, estic molt content.

gràcies i fins una altra!!!!

un saludo.