#4137
Avatar
Karri
Participant

Bones,

Missió acomplerta!!!

La meva marató comença dissabte a la nit, anant-me a dormir cabrejat com una mona pel Barça…em fico al llit i em costa un munt adormir-me…corro la marató en somnis…

Diana a les 6, esmorzo i cap a BCN (era a El Papiol a casa dels meus pares), aparco al garatge de l’Hotel Plaza i aprofito els lavabos que hi ha per buidar…tot a punt.

Em vaig al meu calaix (sub4h) i preparat per gaudir. Tret de sortida i amb 3 minuts i mig de diferència passo pel km0!!! Quina il·lusió!

Van passant els km’s i vaig a un ritme còmode passo els 10 en 52:28, penso que potser un pelet ràpid, que encara falten km… però xalo com un nen amb sabates noves… cap al km 11 a la plaça Universitat la meva dona i el meu fill, enfilo Passeig de Gràcia i el sol ja ens pica a les esquenes…

A l’Hospital de Sant Pau tinc un amic que em dona un plàtan, me’l menjo i vaig bebent, ho tenia gravat al cap , BEU, BEU,…

Continuo al meu ritme, aplaudint a la gent que ens animava.

Passo la mitja en 1:50:45 i penso que fins i tot puc baixar de 3:45h… IL·LÚS !!!!

Si fins ara havia anat a 5:15, a partir del 25km el meu ritme còmode passa a ser de 5:30…

Arribem a la platja i el sol m’acaba de matar…em comencen a pesar molt les cames… pero vaig fent. A partir del 35km toca arrossegar les cames… ritme 6:10… faig números mentals per veure com administrar el temps per fer sub4h i així em dono moral per seguir arrossegant-me…

De cap em trobo molt bé i no tinc molèsties, només em pessen les cames..

Quan arribo a Sepúlveda em dic, ja està, allà al final està l’arribada, quan arribo al Paral·lel em començo a emocionar i fins i tot em salta una llàgrima quan veig a la meva dona…195 metres, em passen tots els dies d’entrenament pel cap… i passo la linea d’arribada en 3:57:03.

HO HE ACONSEGUIT!!!

Ahir caminava com el Robocop i em deia, ja està, ja has fet una marató, no cal tornar-hi… avui, quan acabi aquesta crònica entraré a la web de les Maratons de Berlin i NovaYork… :D