#4098
Avatar
homedferro
Membre

Hola Nois!

Bé, som-hi de cap a la crònica…

Lo dissabte arribo a Barcelona directe a buscar el pitrall. Després de localitzar la plaça Espanya i rondar una mica per allí me n’adono de dos coses…que hi ha un ambient molt guapo de corredors i que tots son estrangers.
No tardo més de cinc minuts a recollir el dorsal i a veure que un no s’apunta a la Marató per l’obsequi que et puguin donar.
Dono un tomb per la fira (justeta, justeta) però em serveix per comprar un gel energètic que en Vermut em va deixar provar en una de les rodades que vam fer. Veig parades de totes les Maratons que un o altre de vosaltres m’heu comentat, Berlín, Praga, París, Firenze, Sant Sebastià… Fins i tot en l’estand del mitjons Medilast, m’en ofereixen uns a condició que els estreni l’endemà, però em disculpo i li dic que no faré tal cosa, però que potser entrenant si que els provaré.
És fosc quan surto de la fira i ja tiro cap a sopar, veure l’infecte partit de futbol que retransmetien i a dormir!. Si més no a intentar-ho!

Diumenge a les 6:45 toquen diana!
Apa, tot com ho tenia pensat, esmorzo i bec. Fot una calor! Ai que patirem… Em rento, les lents de contacte al lloc, em canvio i em poso la samarreta de Km0!
Metro, tres parades i ja hi sóc! Deixo la bossa (tres minuts) i a escalfar i estirar! Cosa casi impossible! Gent per tot arreu! UN MUNT DE GENT! Escalfo poquet i vaig ja cap al calaix corresponent. Allí estiro i observo com es va omplint de corredors, la gran majoria estrangers, orgullosos de ser-ho, car exhibeixen banderes o els noms dels seus països.
A les 8:30 i uns minutets… es comencen a retirar les reixes i la gent comença a apretar, n’hi ha molts que estaven en el calaix de darrera que miren d’avançar posicions…
Jo busco les llebres, hi ha dos globus davant meu, molt apropet, la de les 4 hores i la de les 3:45. Decideixo anar amb la de les 4. com que hi ha un globus la podré anar seguint.
Se sent un tret, que deu de ser el de la sortida… però allí no es mou ni deu! Després de dos intents més de sortir, sembla que finalment avancem! Això si, amb aquest pas no es pot córrer i arribaré a la meta de nit!
Quan finalment passo per la línia de sortida han passat cinc minuts!!!!
Vaig corrent i intento agafar ritme, però entre empentes, gent que es creua i que apareixen de tot arreu, es ben difícil. No sé que passa però ja no veig cap globus! Vaig corrent i passo el primer quilòmetre sense mirar rellotge, i no se a quan vaig. Per anar bé hauria d’anar a 5:30 – 5:40, o això és el que tinc pensat.
Finalment trobo un grup molt maco que va amb la llebre de 4 hores, i m’hi enganxo com una paparra. N’hi ha tres dels Trànsfugues, un del Víctor Go, dos d’Andorra, i uns quants més d’independents que s’estrenen en la distància. Doncs se’ls hi afegeix un del Km0 Ponent.
Passem el quilòmetre 10 amb un hora, però fa molta calor! Son les 9:30 i fa moltíssima calor! Intento veure tant com puc. Als avituallament hi ha una guerra cada cop per aconseguir aigua, powerade o les esponges amb aigua. Però jo aconsegueixo cada cop veure.
La mitja la passem a 2:01, es a dir que tot va bé. El grup de les 4 hores ha anat perdent i guanyant gent. Em sorprèn perquè n’hi ha tres que venen a fer 30 quilòmetres, i que al arribar-hi pararan. Ens passa un corredor disfressat de pallasso!
Al quilòmetre 22 rebo una grata sorpresa, del no res apareix un company de Lleida, del Sicoris, que ha vingut per córrer amb mi la segona part de la cursa. M’hi aferro i anem fent a ritme. En aquest punt ja he vist la família dos o tres cops, que em van seguint i animant, ells també acabaran rebentats!
Veig com arriba el quilòmetre 30, i em prenc el powergel, i ja noto que no estic per massa alegries, doncs em costa obrir el paquet i em costa encara més empassar. Aquí el recorregut, que fins ara havia estat distret i bonic, passa a ser un pal i un avorriment de dimensions considerables. Resulta que has de fer dos rectes de dos o tres quilòmetres sense res que veure, un pal.
Quilòmetre 35, i les plantes dels meus peus comencen a queixar-se molt. Vaig a mens de 4 hores, però començo a pensar en que més ben bé igual el temps. I quina calor que fa! Em tiro aigua per sobre constantment i no paro de beure, bec tant que tinc que parar a pixar! Es curiós, mai de la vida pixaria jo al carrer, però ahir vaig pixar al costat d’un container i sense cap problema.
Em saluda algú del públic que reconeix la samarreta! Quin goig portar-la!
Arriba el quilòmetre 38 i vull plegar. El cos em diu que pari, el cap em diu que pari, però alhora el meu cos em diu que puc continuar, no tinc mal als bessons, ni als quadríceps, no tinc rampes ni ruptures, només em fa molt mal les plantes i els dits dels peus. El cap també em diu que en queden 4!
Em diuen que seran els quatre pitjors quilòmetres de la meva vida. Té raó.
Quilòmetre 39, he tardat una eternitat a fer un quilòmetre, no hi arribaré… cauré rendit antes no pugui passar la línia d’arribada.
Quilòmetre 40, em passa la llebre de les quatre hores i no tinc esme de seguir-la. Més ben bé igual el temps.
Quan es pot tardar a fer un quilòmetre? Doncs 8 minuts, que son els que em costen per anar del 40 al 41. No vull caminar, seguiré corrent ni que sigui molt poc a poc.
Finalment entro en un carrer molt llarg, i veig al final, que allò ha de ser la meta. Normalment sempre em queda un puntet per poder entrar a meta dignament, i acostumo a acabar les curses amb un petit canvi de ritme. Ahir no,…, entro a l’ultima curs i ho intento, miro d’aixecar una mica les cames i d’entrar a meta bé, quanta gent cridant i aplaudint, quins dos-cents metres! Veig el rellotge que marca quatre hores i quatre minuts. Cinc quilòmetres antes anava a 3:50! Però acabo!
Quan travesso la línia, i camino uns metres, bec aigua, me la tiro per sobre. I Aixeco els braços en senyal de victòria. He fet la Marató.
Torno a beure, estiro una bona estona i vaig a buscar la bossa. Veig les classificacions i em busco: temps real: 04:04:14, temps xip:03:58:34.

Tal i com algú de vosaltres (o molts de vosaltres) em vau dir temps endarrera, 42 quilòmetres pensant que hi fas allí, i 195 metres pensant quina serà la pròxima.

Enhorabona a tots els que vau participar-hi, a tots els que ja sou sub3, a tots els que sou sub4, i a tos els que ens hem estrenat. Sembla que això és el principi.